Els càmpings del Pirineu demanen al Govern més temps per adaptar-se al decret d'inundabilitat

Els alcaldes del Pallars Sobirà han sortit "preocupats" de la reunió que han mantingut aquest dimarts a la tarda amb representants del Departament d'Interior per parlar del Decret Llei sobre la inundabilitat dels càmpings, que el Govern ja durà al debat del Parlament aquest dimecres vinent, 9 d'abril. El president del Consell Comarcal, Carlos Isús, ha explicat a l'ACN que els municipis afectats, tant del Sobirà com d'altres comarques del Pirineu, han rebut la norma com una "espasa de Dàmocles" i per això demanen més temps perquè hi puguin fer les aportacions que considerin necessàries, tant el sector com les administracions locals.

Isús ha avançat que de moment estan "en espera del que passi el 9 d'abril", quan els grups parlamentaris han de decidir si ratifiquen o no la proposta, però en tot cas critica que la mesura ja s'hagi tirat endavant des del Govern per decret, perquè entenen que una qüestió tan sensible com aquesta, per al Pirineu i per a d'altres zones del país, s'hauria d'haver planificat de manera que es permetés als afectats "fer les aportacions que creiem que hem de fer".

La reunió a Barcelona arriba després de la trobada que els batlles de la comarca van mantenir la setmana passada amb els representants dels càmpings de la zona, per decidir les accions a seguir per intentar frenar el Decret Llei del Govern. Isús ja va avisar en aquell moment que aprovar el decret tal com està ara, sense cap aportació del sector, seria una "estocada de mort per al territori", i després de la reunió amb Interior no ha amagat que la preocupació persisteix.

Inversió de 3 milions en microradars

En aquesta trobada el Departament d'Interior s'ha compromès a invertir prop de 3 milions d'euros en microradars de detecció, que han de servir per elaborar un mapa de risc més precís. Carlos Isus valora bé aquesta voluntat, però segueix criticant les "formes" amb què ha actuat fins ara el Govern, "a través d'un Decret Llei que deixa poc marge de maniobra". Isus matisa que "hi ha una part amb la qual estem a favor, que és que necessitem un instrument emparat per la llei per legalitzar tota la situació que tenim", però qüestiona el fet "que aquest instrument sigui una norma que en trenta dies es durà al Parlament i que no s'ha donat marge per opinar". En aquest sentit, el president comarcal admet que el decret té "algunes bondats", però en tot cas conclou que "no és el millor, ni el més correcte amb les formes", perquè "ni s'ha tingut en compte el territori, ni s'ha explicat prou bé ni s'ha deixat prou clar que sigui un instrument que ens pugui salvar".

Per tot plegat, els batlles pallaresos han anunciat que abans del debat del 9 d'abril traslladaran als grups parlamentaris que necessiten més temps perquè tant aquesta comarca com la resta de comarques afectades, entre les quals també hi ha l'Alt Urgell, "puguin dir tot el que pensen i puguin aportar tot el que poden aportar".

Estudien portar la protesta a Barcelona

El sector ha anunciat que no descarta portar les mobilitzacions fins a la plaça de Sant Jaume de Barcelona si el president de la Generalitat, Salvador Illa, no no fa marxa enrere amb el decret llei i no els rep per parlar-ne. El representant del Pallars a la Federació de Càmpings de Lleida, Tomàs Sentenach, afirmava aquesta setmana passada que s'ha sentit "enganyat" pel que els va dir el Govern inicialment -quan van plantejar la mesura al novembre- i pel que s'ha acabat decidint. Sentenach ha alertat que si s’aprova el decret podria suposar el tancament 14 càmpings només pel que fa al Pallars Sobirà, on n'hi ha 21. Ha concretat que de les més de 2.000 unitats d’acampada de la comarca, en desapareixerien unes 1.600.

Els alcaldes i els representants del sector han creat una Comissió de Treball mixta per entrevistar-se amb totes les formacions polítiques amb representació parlamentària, per mirar d'obtenir el seu suport i aconseguir que el Parlament no ratifiqui el text presentat pel Govern. La Federació Catalana de Càmpings també està duen a terme converses amb diputats amb el mateix objectiu.

Ara fa dues setmanes el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar el nou decret i, pel que fa a la polèmica que ha generat des que es va anunciar el novembre passat, asseguraven que pretén ser "una eina garantista". Des de l'executiu van voler subratllar que la seva intenció no és "en cap cas" el tancament total com a primera estratègia i matisaven que tot el procediment es farà de forma "consensuada" amb el sector i estudiant "cas per cas". Tot i això, admetien que ja preparen un "fons de recuperació" per ajudar els càmpings que es vegin perjudicats. També afirmaven que n'havien parlat prèviament amb el sector, malgrat que els professionals ho han negat i asseguren que només han pogut llegir el decret després que ja s'havia aprovat. En tot cas, des del Govern sostenen que veuen necessària la mesura com a resposta a la preocupació actual pel risc d'aiguats en zones a prop del riu o del mar, sobretot després de l'alarma causada per la dana del País Valencià i, en menor mesura, per episodis semblants menys greus que hi ha hagut darrerament a Catalunya mateix.