Els consells de l'Alt Pirineu i Aran aposten per mitjans tecnològics per reduir els riscos climàtics

Els presidents dels consells comarcals de l’Alt Pirineu i la síndica d'Aran s'han reunit aquest divendres a Sort. Entre els temes que han tractat en aquesta nova reunió, el més destacat i de més actualitat ha estat la intenció de la Generalitat de revisar els càmpings que es troben en zones inundables i limitar l'ús dels terrenys més vulnerables, amb mesures que en els casos més complicats podrien passar per compensacions o expropiacions, tot i que el Govern ha matisat que no volen arribar a aquest últim extrem.

Els sis màxims representants de les comarques pirinenques han coincidit que cal "anar a l'una" en aquest afer i "no actuar localment". El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isus, ha subratllat que "els reptes que planteja el canvi climàtic no són només les inundacions", i que a més a més aquest risc no es pot focalitzar només en els càmpings. Per això, creu que cal apostar per "implantar mitjans tecnològics" per gestionar els riscos a tot el Pirineu. Segons Isus, "no només s’ha de treballar amb el sector dels càmpings sinó amb totes aquelles activitats que es troben en zona de flux preferent o zona inundable".

Conscients que els reptes que planteja el canvi climàtic són molts, els dirigents es mostren disposats a escoltar què planteja el Govern en aquesta qüestió i demanen que la proposta sigui "àmplia". Per tant, que no només es limiti a controlar el sector dels càmpings.

Josefina Lladós apunta que l'avantprojecte és "molt genèric"

A a la reunió també s'ha recordat que el 30 de novembre vinent s'acaba el termini del procés de participació ciutadana a l'avantprojecte de la Llei d'Alta Muntanya. Per tant, resten menys de quinze dies per recollir propostes i suggeriments que incorporin aspectes no recollits en el text inicial. Des dels consells comarcals i el Conselh d'Aran s'ha acordat aplegar aportacions perquè, per exemple, el redactat inicial no fa referència a l’Estratègia Pirineu 2030, mentre que en canvi sí que al·ludeix a l'Estatut dels Municipis Rurals, que ja no és d'àmbit pirinenc sinó que abasta tot Catalunya.

La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ha dit que l’Avantprojecte de llei d’alta muntanya és “molt genèric” i no aborda “temes concrets”. Lladós troba sorprenent "que en un document de pràcticament 140 pàgines, que ha tingut un procés de participació molt gran de totes les comarques del Pirineu i de l'Aran, i que hi han participat tots els departaments del Govern", no faci "cap referència" a l'estratègia anunciada per la Generalitat fins al 2030 "malgrat que l'àmbit geogràfic és exactament el mateix: el de les nou comarques d'alta muntanya".

Lladós, a més a més, creu que cal plantejar quina és "l’efectivitat" d’anar creant càrrecs o òrgans independents els uns dels altres. La representant alturgellenca ha aprofitat per reivindicar el paper dels Consells Comarcals en el desplegament dels diferents plans estratègics. En aquest sentit, ha lamentat que aquesta importància dels ens comarcals no queda clara a l’Avantprojecte de la llei de muntanya. Per tot plegat, creu que els consells comarcals i el Conselh d'Aran han de presentar esmenes aquests dies per tal que aspectes estigui reflectits clarament a la nova Llei.