Els consells de l'Alt Pirineu i l'Aran reclamen al Govern més inversió i tenir representació directa al Parlament
A la seva última reunió de l'any, els presidents dels ens comarcals i la síndica aranesa també acorden demanar una reunió amb Territori per definir la nova Llei de Muntanya i l'Agenda Estratègica 2030
A més més, en aquesta reunió s'ha parlat també de la necessitat que les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran tinguin "representació directa" al Parlament de Catalunya, per poder així defensar de manera més concreta els interessos propis d'aquesta àrea de muntanya. Des del restabliment de la cambra catalana l'any 1977, i a causa de la llei electoral encara vigent i basada en la divisió provincial, bona part d'aquestes comarques i l'Aran escullen els seus diputats conjuntament amb la plana de Lleida, mentre que la majoria de la població de la Cerdanya ho fa amb la demarcació de Girona. Això penalitza especialment la Cerdanya, que arran d'aquesta divisió del vot a dins la comarca només ha tingut un representant propi al Parlament en aquests més de quaranta anys.
Amb aquesta sessió es tancarà, probablement, la sèrie de trobades que els presidents i presidentes dels cinc consellers comarcals i la síndica aranesa han dut a terme aquest any. Al llarg del 2022, el grup de treball ha tractat aspectes importants com ara el greuge en el transport escolar, la consulta -no celebrada- sobre els Jocs Olímpics d'Hivern, la pèrdua de serveis bancaris, la futura llei de muntanya o les propostes de modificació de la llei de Territori, entre d'altres.
A la sessió, que en aquesta ocasió ha tingut com a amfitriona la presidenta del Consell de l'Alta Ribagorça, Maria José Erta, hi han pres part novament els presidents comarcals Martí Riera (Alt Urgell), Isidre Chia (Cerdanya), Josep M. Mullol (Pallars Jussà) i Carles Isus (Pallars Sobirà), juntament amb la síndica d'Aran, Maria Vergés.