Els documents sobre el darrer eclipsi total de sol a Catalunya inclouen els textos de Miret i Sans quan va descobrir les Homilies

En el marc de la preparació de l'eclipsi total de sol que es podrà veure a Catalunya el 12 d'agost vinent, el portal web de la Generalitat ha posat a l’abast de la ciutadania una secció especial per tal d’informar-ne. La publicació inclou informació sobre les anteriors vegades en què s'ha tingut constància d'aquest fenomen i recorda que la darrera vegada que això va passar a Catalunya va ser el 30 d’agost del 1905.

La historiadora Montserrat Riu, que dirigeix l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet, ha aprofitat per recordar que aquell fet d'ara fa gairebé 121 anys va coincidir en el temps amb un altre esdeveniment històric per al país i especialment per a Organyà i l'Alt Urgell: la descoberta de les Homilies d'Organyà per part de Joaquim Miret i Sans, historiador i fundador de l’Institut d’Estudis Catalans. De fet, Riu ha detallat que la documentació de què es disposa demostra que Miret i Sans va confirmar la troballa al cap de dos dies (l'1 de setembre de 1905), quan va fer estada a la vila, i que en els escrits d'aquell viatge havia narrat dos dies abans com al pas pel Pont de Bar havia tingut l'ocasió de presenciar perfectament l'eclipsi.  

En la seva parada a Organyà, Joaquim Miret i Sans va entrar a l'arxiu de l’antiga col·legiata de Santa Maria i va revisar un munt de pergamins vinculats al llinatge dels Caboet. Entre aquesta documentació destacaven les Homilies i els Greuges de Guitard Isarn, dos dels documents més antics escrits en llengua catalana, els quals es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

Prèviament, al matí del 30 d’agost Miret i els seus acompanyants de viatge, Francesc Carreras Candi i un fill d’aquest, havien sortit de Puigcerdà i feien camí cap a la Seu d’Urgell. Fou en un indret del municipi de Pont de Bar des d’on van presenciar el fenomen astronòmic. 

Explicació astronòmica de l'eclipsi de 1905

A nivell més tècnic i més recent, existeix un article publicat a la revista local Lo Banyut -al número 27- en què Eduard Massana, astrònom i investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, corroborava com va ser el fenomen astronòmic. Massana explicava que "el 30 d'agost de 1905 hi va haver un eclipsi de sol visible des de tota la Península Ibèrica" i que "va ser total a una franja que anava aproximadament de Galícia al sud de Catalunya". Fora d'aquesta franja, hi afegeix, "l'eclipsi va ser parcial" i en el cas de la Seu d'Urgell "el sol es va cobrir un 96%, no arribant per tant a ser total" però apropant-s'hi molt.

Aquest text també detalla que l'ocultació del sol "va començar a les 11:56 hores", que "el màxim va ser a les 13:17" i que "va acabar a les 14:33". Massana acaba assenyalant que "la descripció que en fa Miret coincideix perfectament amb aquestes hores". 

Fins que la ciència no va explicar  perquè i com es produïa aquest fascinant fenomen astronòmic, els humans creien que es tractava d’una malastrugança enviada per la divina providència. En l’àmbit literari, però, hi ha qui ho ha interpretat com un bon presagi. A aquella coincidència històrica també hi ha fet referència més recentment el conte La Quima i les Homilies d’Organyà, de Núria Oliva, "on l'eclipsi esdevé una mena d’oracle que guia a Miret i Sans cap a l’arxiu de la col·legiata d’Organyà per tal que es trobi amb l’origen escrit de la llengua catalana", tal com ha explicat Montserrat Riu.

El text original del diari de viatge

A la publicació Cafè i quilombo: els diaris de viatge de Joaquim Miret i Sans: 1900-1918, publicada a cura de Philip D. Rasico l'any 2001, a la pàgina 77 s'hi pot trobar el text literal -escrit en castellà- amb què Miret i Sans explicava com va viure aquell eclipsi de 1905: “Miercoles 30 agosto: Salimos á las 5 y 1⁄4 en caballerias que nos cuestan diez pesetas y llegamos a Martinet á las 7. Salimos á las 8 despues de almorzar en la Posada Rosell y llegamos á Pont de Bar á las 10, pagando cinco centimos por paso de palanca. Llegamos á los baños de S.Vicens á las 10,45 y alli tomamos un refrigerio, saliendo á las 12 y 1⁄4. Empieza á notarse el eclipse de sol y nos detenemos media hora al pié de una casa junto a la carretera en sitio de horizonte muy ancho, presenciando alli el maximun y viendo una estrella y el color triste de todas las montañas”.

Sobre tot plegat se'n pot trobar més informació als portals web www.amicsvalldecaboet.com i www.organya.cat.