Els embassaments d'Oliana i Rialb perden reserves i ara sumen prop de 300 hm3

Els embassaments d'Oliana i de Rialb han perdut reserves aquestes darreres setmanes i ara acumulen entre tots dos poc menys de 300 hectòmetres cúbics. Una xifra que, tot i la millora dels darrers mesos, segueix sent força per sota dels gairebé 487 hm3 que poden arribar a encabir com a màxim.

Segons el comunicat actualitzat que ha publicat aquesta setmana la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, a data d'avui el pantà d'Oliana disposa de 72,2 hm3; és a dir, un 85,7% de la seva capacitat total, que actualment és de 84,3 hm3. La xifra vigent és uns deu punts per sota d'ara fa un mes, quan havia arribat fins al 95,6%, fruit d'una primavera i un començament d'estiu més plujosos de l'habitual.

De la seva part, Rialb emmagatzema ara mateix 224,6 hm3, cosa que representa tot just un 55,7% dels seus 403,6 hm3 de cabuda màxima. En aquest cas el descens percentual ha estat inferior, de poc més de 4 punts (al juny havia arribat fins al 60%), però representa una davallada total d'uns 17 hm3 respecte dels 241 en què estava el mes passat, la seva cota més alta dels darrers tres anys.

Més del doble que ara fa un any

Tot i aquest retrocés de les darreres setmanes, que coincideix amb la campanya de reg i amb la major demanda de l'estiu, tots dos pantans presenten un aspecte força millor que ara fa un any, en què es vivia una situació de sequera extrema i entre els dos només disposaven d'uns 125 hectòmetres cúbics, menys de la meitat que ara.

Segons el recull de dades de la CHE, a finals de juliol de 2023 l'embassament d'Oliana només disposava de 45,6 hm3 (-26,6 respecte d'ara) i per tant tenia unes reserves de tot just un 54,1%, uns 31 punts menys que ara. I la situació encara era pitjor a la presa de Rialb, que ara fa just un any tan sols tenia 82 hm2 (-142,2), cosa que representava poc més del 20% de la seva capacitat; és a dir, 25 punts menys que la seva reserva actual. En el pitjor moment de la sequera, l'estiu de 2022 (quan el pantà va ser buidat de manera sistemàtica malgrat les queixes dels municipis de la zona), la reserva de Rialb havia arribat a ser de només un 5%, un percentatge que es va mantenir diversos mesos perquè la tardor i l'hivern següents van ser més secs del previst.

Bones reserves al Pallars i la Ribagorça

Pel que fa a d'altres infraestructures de la conca de l'Ebre al Pirineu català, l'embassament de Sant Antoni (Tremp) és el que presenta la reserva més gran en aquesta zona amb 210 hm3 (92,6% de capacitat), mentre que hi ha acumulats 137 hm3 a Camarasa (84,4%), 32 a Terradets (97,4%), prop de 30 a Cabdella (59,6%) i 15,5 a Cavallers (96,9%).

En la majoria d'aquests casos la reserva s'ha mantingut o ha augmentat aquesta darrera setmana tret de Camarasa, que aquests dies ha perdut prop de 7 hm3. En el cas de Sant Antoni, actualment disposa de gairebé 55 hm3 més que ara fa un any.