Els estudiants de l'Alt Pirineu recorden la figura de Conxita Grangé, supervivent pallaresa dels camps nazis
Uns 250 alumnes dels instituts de Tremp, la Pobla de Segur, Sort i el Pont de Suert han aprofundit en la vida i el compromís de les deportades del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça
Gairebé 250 estudiants del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça han aprofundit durant aquest curs sobre la vida i el compromís de Conxita Grangé, supervivent pallaresa dels camps nazis, i altres deportades del Pallars i la Ribagorça. Els alumnes han elaborat diversos treballs que s'han exposat aquest dilluns a la central de Capdella, a tocar de la casa de Grangé, al nucli d'Espui, on va néixer el sis d'agost de 1925.
A la majoria d'escolars, el treball els ha servit per conèixer una part de la història que desconeixien. El que més els ha marcat és que la supervivent pallaresa va ser deportada l'any 1944 al camp de concentració per a dones de Ravensbrück, a Alemanya, amb tan sols dinou anys, dos o tres més dels que tenen ells. Així mateix, els joves han pogut veure la casa on va néixer i es va criar al Pirineu.
L'acte, organitzat conjuntament per Memorial Democràtic i el departament d'Educació, s'ha emmarcat dins dels actes de la commemoració dels cent anys del naixement de l'homenatjada.
Alt valor pedagògic
El director de Memorial Democràtic, Josep Font, ha destacat que Grangé va dedicar bona part de la seva vida a explicar la seva experiència com a resistent antifeixista i com a deportada als alumnes de secundària i batxillerat, "contribuint a mantenir viva la memòria de les dones que van viure la seva mateixa situació". A més a més, s'ha referit a "l'alt valor pedagògic" que tenen actes com els que s'han celebrat a la vall Fosca, en què hi han participat els instituts de Tremp, la Pobla de Segur, Sort i el Pont de Suert.
Biografia de Conxita Grangé
Conxita Grangé Beleta va néixer el 6 d'agost de 1925 a Espui, en una família de vuit germans. A causa d'una malaltia de la seva mare, al cap de dos anys la van portar a casa dels seus oncles, Jaume Beleta (fill de casa Antema, de la Plana de Mont-Ros) i Elvira Ibarz, a Tolosa de Llenguadoc, on va viure amb Maria Castelló, filla de l'Elvira, fins a la Guerra Civil (1936-1939), quan la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.
Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la Resistència contra els nazis. Conxita Grangé i Maria Castelló feien d'enllaç amb els guerrillers i els maquis. Ambdues, juntament amb Elvira Ibarz, van ser detingudes a Peny, al departament francès d'Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, van ser empresonades i torturades a Tolosa de Llenguadoc, des d'on van ser deportades a Alemanya.
Van travessar França de sud a nord amb el tren fantasma, amb set-cents detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats i els atacs del maquis. El 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück.
Abans de l'alliberament, quan el camp fou bombardejat per l'aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort fins que van aconseguir trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Grangé es va establir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.
