Els hotels i d'altres allotjaments carreguen contra la previsió del Govern de duplicar la taxa turística
Confecat rebutja "de forma total i unànime" la mesura perquè la veu "improvisada, sense rigor, desvinculada de les necessitats reals i amb afany recaptatori". La Federació d'Hostaleria de Lleida creu que l'augment perjudicarà especialment el Pirineu català enfront de competidors directes
El conjunt d'empreses d'allotjament turístic de Catalunya, com són hotels, càmpings, cases rurals o apartaments, rebutgen de forma "total i unànime" l'acord anunciat pel PSC, ERC i Comuns per incrementar en un 100% la taxa turística.
Poques hores després que es comuniqués l'entesa entre aquests tres grups del Parlament per duplicar l'Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), la patronal Confecat ha emès un comunicat en què qualifica la mesura com a "improvisada, mancada de rigor estratègic, desvinculada de les necessitats reals del país i amb un afany plenament recaptatori", i opina que "respon principalment a necessitats de suport polític del Govern actual" (els Comuns ho han situat com la seva "gran exigència"), més que no pas a una política turística "sòlida" ni a una gestió "responsable" de l'activitat econòmica.
En aquest sentit, recorden que el turisme és "una de les principals activitats econòmiques i d'ocupació" de Catalunya i alerta que la mesura "pot tenir impacte econòmic i territorial". A nivell general, la patronal alerta de l'actual context "d'incertesa geopolítica i econòmica internacional", en el qual temen que l'increment de les taxes "pot afectar el comportament de la demanda turística".
Temen un impacte "greu" al Pirineu
I a escala més local, els propietaris d'allotjaments auguren especialment un "impacte directe i negatiu" sobre el turisme interior, que pot ser "expulsat fora del territori català". Concretament, preveuen "conseqüències greus sobre l'equilibri territorial" atès que, tal com han especificat, "hi ha zones com els Pirineus o les Terres de l'Ebre que depenen fortament del turisme interior i estacional".
En aquest sentit, Confecat considera que l'aplicació de l'impost és molt "homogènia", amb una única diferenciació entre Barcelona i la resta del país, i que "ignora la diversitat de realitats turístiques de Catalunya", de manera que "pot accentuar els desequilibris entre territoris".
Rebuig "frontal" dels hotels pirinencs
En una línia semblant, la Federació d’Hostaleria de Lleida -que té la gran majoria dels seus associats a l'Alt Pirineu- ha expressat també el seu rebuig "frontal" a aquest increment del 100%. El president del gremi, el pallarès Josep Castellarnau, ha manifestat aquest dimarts mateix que no hi estan gens d’acord i argumenta que la realitat de la demarcació de Lleida en general "dista molt de les zones massificades com Barcelona o la costa". A més a més, adverteix que l'increment no fa distincions entre clients i, per tant, també penalitzarà persones "que en molts casos no visiten el territori per lleure", sinó per feina o per d'altres necessitats.
Castellarnau apunta que l'increment agreujarà encara més el "greuge comparatiu" enfront de l'Aragó, on no existeix cap impost com aquest. De fet, actualment a tot l'Estat espanyol només existeix a Catalunya i a les Illes Balears. L'hoteler pallarès recorda que l'Aragó "és competidor directe en el món de l’esquí, el senderisme o el turisme de parc nacional", tres dels principals reclams de l'Alt Pirineu, on en algunes zones -concretament a l'Alta Ribagorça, la Val d'Aran i el Pallars Sobirà- el turisme aporta més d'un 90% del PIB. Pel que fa a la plana de Lleida, Castellarnau hi afegeix que bona part de l’ocupació hotelera a comarques com el Segrià o la Noguera no prové només de turistes, sinó també de professionals que venen a "donar un servei” al territori.
La nova escala de taxes, més alta que les d'Andorra i França
I en relació amb un altre competidor directe, Andorra, actualment sí que té taxa turística (des del 2022), però amb els increments previstos per la Generalitat l'impost andorrà es quedarà en la gran majoria de casos per sota del català, atès que en aquell cas és de 3 euros per a hotels de 5 estrelles, 2 € pels de 4 estrelles o pisos turístics i 1,5 € per a 2 o 3 estrelles. Amb el canvi previst pel PSC, ERC i Comuns, a Catalunya les tarifes seran de 6 € per als de 5 estrelles, 2,50 € per a pisos turístics, 2,40 € per a 4 estrelles, mentre que només els allotjaments de 2 o 3 estrelles, pensions o càmpings tindran una taxa lleugerament inferior a la dels seus homòlegs andorrans: 1,20 €.
I pel que fa a França, actualment s'aplica a tot l'Estat -per tant, també a Catalunya Nord- però amb unes tarifes inferiors a les previstes ara per la Generalitat: van des dels tot just 0,20 € pels càmpings -sis cops menys que el que es pagarà ara als càmpings de l'Alt Pirineu- fins als 3 euros dels hotels de 5 estrelles i els 4 € dels superiors ("palaces"), amb el matís que a París hi ha un recàrrec del 10%.
El representant dels hotels pirinencs coincideix amb Confecat a dir que hi veu un afany clarament "recaptatori" i recorda que actualment la taxa turística ja no compleix del tot amb l'objectiu amb què es va justificar en la seva creació -crear un fons de promoció del turisme- perquè actualment un 25% de la recaptació ja es destina a polítiques d'habitatge de la Generalitat. En aquest sentit, creu que seria més lògic crear "un impost que pagui tothom" i no recaigui exclusivament en l’hostaleria. Finalment, ha dit que ja han iniciat una ronda de contactes amb els partits polítics per informar sobre el seu rebuig a la mesura, que consideren “injusta”.
D'altra banda, Confecat hi afegeix que l'increment "pot comportar més complexitat administrativa" i acusa els partits impulsors d'haver actuat amb "manca de diàleg, comunicació ni empatia", alhora que exigeix "més transparència i control" sobre el destí final dels diners recaptats. A aquestes crítiques s'hi ha afegit aquest dimecres la Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur), que adverteix que la mesura també "encarirà les vacances dels catalans" que fan estades sense sortir de Catalunya. En aquest sentit, la patronal ha concretat que quatre de cada deu catalans escullen municipis del país “per a les seves escapades i períodes vocacionals”. Per aquest motiu, ha subratllat que l’impacte serà “especialment rellevant” al turisme familiar. I sobre la previsió de Barcelona, on la taxa és més alta, indica que convertirà la capital catalana en "la ciutat europea amb la fiscalitat turística més elevada", cosa que creu que pot perjudicar "sectors estratègics" com ara fires i congressos.
