Els joves que viuen en municipis més agraris pateixen menys l'atur
Els joves que viuen en els municipis més agraris no pateixen tant l’atur i treballen més per compte propi. Aquestes són dues de les conclusions de l’estudi “Món rural i joventut” que s’ha presentat aquest dimecres en la jornada del mateix nom que s'ha celebrat a les Borges Blanques. La jornada, organitzada per la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, tractava sobre la realitat i les necessitats del jovent que viu en un entorn rural i sobre com plantejar actuacions públiques per millorar el seu nivell de vida.
L’estudi, realitzat pel membre de l’equip de recerca Territori, Població i Ciutadania de la Universitat de Barcelona, Màrius Domínguez, per encàrrec de la Secretaria de Joventut, tenia com a objectiu analitzar la utilització que la població juvenil del món rural fa dels recursos disponibles al seu territori. Les conclusions de la recerca determinen que en educació i formació, les noies superen els nois en taxes d’escolaritat i en la prolongació dels estudis. Els nois donen més importància a la inserció laboral, mentre que les noies ho fan a la formació, especialment les dels municipis més agraris. Un 55,8% dels joves tenen estudis secundaris i un 23,4%, universitaris. La implantació de l’ESO als 12 anys ha obligat al jovent dels pobles on no hi ha institut a avançar la mobilitat obligada.
Pel que fa al treball i l'ocupació, un 67,8% de les persones joves analitzades treballen. Aquest percentatge s’eleva fins al 79,2% en aquells municipis amb una presència més forta del sector agrari. L’opció de treballar per compte propi, amb un 24,1% dels homes i un 18,5% de les dones, és la que més predomina en aquests municipis. La mitjana d’ingressos salarials és de 920 euros, 50 euros inferior a la mitjana catalana. Com menys agrari és el municipi, més precària és la situació econòmica dels joves que hi viuen. Un tret comú en totes les poblacions rurals, com a la resta de Catalunya, és que les dones continuen sent discriminades salarialment respecte als homes, amb un diferència que va entre els 59 i els 200 euros nets mensuals. En general, la crisi de l’agricultura, la construcció i dels serveis ha endurit l’accés al món del treball dels joves rurals.
En l'àmbit de la mobilitat, es conclou que és un element clau en la vida diària del jovent del món rural. Es detecten problemàtiques en dos tipus: l’educativa i la motivada per l’oci, especialment el nocturn. Hi ha un alt dèficit de transport públic i, en conseqüència, molta dependència del transport privat. La majoria dels i les joves que han hagut de canviar de residència, que representen un 7,7%, expressen el desig de retornar al poble si les condicions de feina i habitatge ho permeten o, almenys, mantenir-s’hi vinculat d’alguna manera: participant en activitats, visitant familiars i amics, etc. L’increment de la mobilitat fa que es creïn nuclis de referència, normalment capitals de comarca. Els municipis rurals amb més presència del sector serveis són els que tenen un percentatge més elevat de població jove immigrada: un 12%. Els municipis més agraris, tanmateix, no presenten un patrons d’immigració molt diferents dels dels municipis urbans o les capitals de comarca.
En relació amb l'habitatge, és una de les problemàtiques més greus. Hi ha poca oferta de lloguer i els preus, en general, són molt alts. Cada municipi, però, presenta unes problemàtiques diferenciades.
"El futur dels i les joves del món rural és incert degut a les problemàtiques exposades", indica l'estudi. Aquesta incertesa augmenta les possibilitats que les persones joves abandonin aquests municipis. Malgrat la situació de desavantatge, però, "hi ha un fort arrelament i desig de continuar vivint en aquest entorn".
D'altra banda, les trajectòries personals i les dinàmiques de transició entre els joves de poble i de ciutat no són tan dispars i les oportunitats de desenvolupar-se no han de quedar tan llunyanes. "Els i les joves del món rural poden accedir a un nombre elevat de recursos, però es veuen obligats a un desplaçament des del seu lloc d’origen: han d’abandonar el poble per cercar allò que els joves d’entorns urbans poden trobar amb facilitat", es constata.
Un representant del govern del Québec explica un programa per al retorn del jovent del seu país a l’entorn rural
A més d’exposar les conclusions de l’estudi, durant la jornada d'ahir es van fer diverses taules rodones sobre les mesures d’arrelament de les persones joves a l’entorn rural que impulsa el Govern des de diversos àmbits. En aquest sentit, un representant del govern del Québec va explicar les accions del programa ‘Place aux jeunes du Québec’ (Un lloc per als joves del Québec) per al retorn del jovent del país americà a l’entorn rural.
La presentació de l’acte va anar a càrrec del secretari de Joventut, Eugeni Villalbí; el director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Jordi Bertran; el director de serveis del Departament d’Acció Social i Ciutadania a Lleida, Carles Vega, i l’alcalde de les Borges, Miquel Àngel Estradé.