Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Els municipis de l'Alt Urgell se situen al voltant de la mitjana catalana a l'Índex de Desenvolupament Socioeconòmic

Els municipis de l'Alt Urgell se situen al voltant de la mitjana catalana a l'Índex de Desenvolupament Socioeconòmic

La Seu d'Urgell és el que té la dada més baixa de la comarca (89). La més alta (120) correspon a Arsèguel, un dels vuit termes que igualen o superen la referència nacional de 100. A la Cerdanya, tots els municipis sobrepassen àmpliament aquesta dada tret de Puigcerdà, que es queda en 90

28/06/2024 10:50

L'Alt Urgell se situa en general a prop de la mitjana a l'Índex de Desenvolupament Socioeconòmic de Catalunya, segons l'informe actualitzat que ha presentat aquest dijous l'Institut d'Estadística català (Idescat). Tot i que amb contrastos, quasi totes les poblacions apareixen una mica per sota o per sobre de la referència nacional, que és als 100 punts.

Aquesta dada de referència té en compte diversos factors relatius al benestar de la població, en base a sis paràmetres. Dos d'ells analitzen la situació laboral dels habitants de cada municipi; dos més, el seu nivell d'estudis; i els dos restants, la renda per càpita i la incidència que hi té la immigració. Val a dir que aquest treball recull dades de l'any 2021, un moment en què bona part del Pirineu encara patia les conseqüències de les restriccions per la COVID, especialment en aquells municipis amb més pes del sector terciari.

Tot seguint aquests paràmetres, pel que fa a la Seu d'Urgell, l'estudi conclou que la capital de l'Alt Urgell té un índex de desenvolupament de 89; és a dir, 11 punts per sota la mitjana catalana (100). La xifra de la Seu, de fet, és la més baixa de tota la comarca i també una de les més baixes de l'Alt Pirineu. El segon principal municipi de l'Alt Urgell, Oliana, presentava un índex lleugerament més alt, de 94, mentre que Montferrer i Castellbò estava just a la mitjana catalana: 100 punts. Quant als altres termes més poblats de la comarca, Ribera d'Urgellet estava a 91 punts; Organyà, a 93; les Valls de Valira, a 94; i Coll de Nargó, a 96

De tots els municipis alturgellencs, el que disposa d'un índex socioeconòmic més elevat és, amb diferència, Arsèguel, que arriba fins als 120 punts; és a dir, 20 per sobre la mitjana catalana. El segueixen Josa i Tuixent (110), Cava (109), la Vansa i Fórnols (103), Fígols i Alinyà (101), Bassella (101) i Peramola (100). Aquests són, sumant-hi també Montferrer i Castellbò, els vuit termes de la comarca que tenen un índex igual o superior a la mitjana nacional. Quant a la resta de poblacions, en general es queden a prop d'aquest llindar: les Valls d'Aguilar (98), Alàs i Cerc (97), el Pont de Bar (97), Cabó (97) i Estamariu (91). En aquest sentit, si es deixa de banda la dada de la Seu, la resta de municipis de l'Alt Urgell presenten en conjunt una mitjana de 96,1.

Dades del Pirineu

Quant a la resta de les comarques de muntanya, la Cerdanya destaca com una de les comarques amb més desenvolupament socioeconòmic no només del Pirineu sinó de tot Catalunya. I és que tots els municipis cerdans superen la mitjana catalana amb l'única excepció de Puigcerdà, que es queda força per sota (90 punts).

De la resta de poblacions de la Cerdanya destaquen Isòvol (129), Meranges (124) i Bolvir, Das i Fontanals (123 cadascun), tot i que la resta també presenten índexs molt alts: Urús (121), Ger (120), Guils (116), Alp (113), Riu (113), Bellver (112), Prullans (111), Lles (110), Montellà i Martinet (107) i Llívia (106). Així, deixant de banda Puigcerdà, la mitjana de la resta de municipis cerdans és de 113,6.

De la seva part, el Pallars Sobirà és una de les poques comarques on tots els municipis, sense excepció, superen o igualen la mitjana catalana. La dada més alta és la d'Alt Àneu (122), tot i que també destaquen Espot (119), Esterri de Cardós (118), Soriguera (113), Llavorsí (112), Rialp (110) i la capital comarcal, Sort (105).

Al Pallars Jussà, diverses poblacions també estan per sobre de la referència, especialment la Torre de Capdella (118) i Castell de Mur (113), però en canvi la capital comarcal, Tremp, no passa de 90, un índex semblant al que tenen d'altres termes del sud de la comarca com Sant Esteve de la Sarga o Isona i Conca Dellà, amb 91 en cada cas.

A la Val d'Aran, la millor dada és la de Naut Aran i Es Bòrdes (115 en cada cas), seguits de Vilamòs (109), Arres (104) i Vielha, ja a tocar de la mitjana (101). Per contra, es queden per sota municipis del Baish Aran com Les (99), Bossòst (98), Canejan (92) i Bausen (91).

Pel que fa a la resta del Pirineu, hi ha diversos petits municipis que destaquen per les seves bones dades en aquest índex. Per exemple, al Solsonès, els d'Olius (117), Lladurs (116) o Llobera (115); al Berguedà, Capolat (132), Gisclareny (126), Castell de l'Areny (124) i Fígols (120); i al Ripollès, Toses, Queralbs i les Llosses (121 cadascun), a més de Gombrèn (119), Pardines (116), Molló (115) o Setcases (113). En canvi, les respectives capitals d'aquestes comarques es queden lleugerament per sota la mitjana, si bé estan per sobre d'altres ciutats de muntanya semblants: Berga presenta un índex de 94; i Ripoll i Solsona, de 92 en cada cas.

  • Índex de Desenvolupament Socioeconòmic de Catalunya per municipis, amb dades del 2021 (Mapa: Idescat)
    Índex de Desenvolupament Socioeconòmic de Catalunya per municipis, amb dades del 2021 (Mapa: Idescat)
  • Detall dels índexs de Desenvolupament Socioeconòmic als municipis del Pirineu català. En blau fort, els que tenen millors dades (Mapa: Idescat)
    Detall dels índexs de Desenvolupament Socioeconòmic als municipis del Pirineu català. En blau fort, els que tenen millors dades (Mapa: Idescat)

Mostrar formulari de contacte