Els naixements han augmentat un 13% a l'Alt Urgell i han baixat un 2% a l'Alt Pirineu el darrer any

Les comarques de l'Alt Pirineu i Aran han registrat un total de 432 naixements durant el darrer any complet, al 2025, cosa que representa una lleu disminució (-2%) respecte dels 441 que hi havia hagut al 2024.

D'aquests 432 nadons inscrits, 129 van néixer a l'Alt Urgell, que ha experimentat un increment del 13,2% en comparació amb els 114 que hi havien nascut al 2024. L'augment més notable, però, va ser a l'Alta Ribagorça, amb 21 nounats (+50%), després que l'any anterior havien estat 14. També hi ha hagut una tendència a una major natalitat al Pallars Jussà, amb 84 (+10,5%), enfront de l'anterior xifra de 76.

Així, el descens registrat al conjunt de l'Alt Pirineu s'explica per la tendència a la baixa de la resta de la regió. Especialment al Pallars Sobirà, on es va notificar 34 naixements quan al 2024 havien estat 48; és a dir, un descens de prop d'un terç (-29,2%). A la Val d'Aran, n'hi va haver 45, quan l'any anterior havien estat 55 (-18,2). I a la Cerdanya, en van tenir 119, cosa que, tot i ser la segona xifra més alta de la regió, representava un descens (-11,2%) respecte dels 134 que hi havia hagut l'any abans. En aquest sentit, l'Alt Urgell i la Cerdanya concentren més de la meitat dels naixements de l'Alt Pirineu i Aran (57,4%), amb un total de 248 sumant ambdues comarques.

L'informe que ha presentat aquest dijous l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) també ofereix dades sobre l'origen familiar. I serveix per constatar que actualment prop de la meitat dels nounats a l'Alt Pirineu i Aran (el 45,1%) són de mare nascuda a l'estranger, fora de l'Estat espanyol. Un percentatge semblant al que es registra a nivell local a l'Alt Urgell (48,8%), la Cerdanya (47,9) i el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça (47,6 en els dos casos), mentre que és sensiblement més baix a l'Aran (37,8) i al Pallars Sobirà (23,5).

El Pallars Sobirà, la comarca amb més mares nascudes a Catalunya

Alhora, el Pallars Sobirà té el percentatge més alt de mares nascudes a Catalunya (67,6%), tant de l'Alt Pirineu com de tot el país. A nivell pirinenc, la segueixen l'Aran (48,9), la Cerdanya (47,9), l'Alt Urgell (45,7) i el Pallars Jussà (44,0), mentre que a l'Alta Ribagorça representen només un 38,1%.

En aquest sentit, l'Alta Ribagorça i l'Aran són la zona de Catalunya amb més percentatge de mares nascudes a la resta de l'Estat espanyol, amb un 14,3% i 13,3% respectivament, força per sobre de la mitjana catalana (5,2). També superen aquesta mitjana el Pallars Jussà (8,8), el Pallars Sobirà (8,3) i l'Alt Urgell (5,4), mentre que només s'hi queda per sota la Cerdanya (4,2). 

Pel que fa a d'altres comarques de muntanya, al 2025 el Berguedà va registrar 245 naixements (-6,1%); el Ripollès, 144 (+9,9%), i el Solsonès, 93 (-8,8%). En aquestes tres comarques, el percentatge de mares nascudes a Catalunya és respectivament del 64,1%, el 50% i el 48,4%, mentre que el de mares nascudes a l'estranger és del 33,5% (Berguedà), 47,2% (Ripollès) i 51,6% (Solsonès). 

Quant al balanç global de regions veïnes, al 2025 a la regió de Ponent hi va haver 2.794 naixements (+1,8%), dels quals quasi la meitat eren de mares de nacionalitat estrangera (49,6%). A la Catalunya Central, n'hi va haver 2.822 (-5%); i a les comarques de Girona, 5.677 (+0,4%). En aquests dos casos, els respectius percentatges de mares estrangeres són del 42,9% i del 49,9%; aquest últim, el més alt de tot Catalunya pel que fa a vegueries.

Pau, Pol, Martina i Olívia, els noms més habituals a l'Alt Pirineu

D'altra banda, l'informe també detalla que els noms que s'han posat més sovint als nounats a l'Alt Pirineu i Aran són Pau, pel que fa als nens (7 casos), i Martina i Olívia per a les nenes (6 cadascun). Entre els primers llocs dels nens també hi ha Pol (5) i Biel, Gael i Liam, amb 4 en cada cas. I per a les nenes, Arlet (5), Júlia (també 5) i Gala (4). 

Al conjunt de Catalunya, Júlia ha estat el nom més posat al 2025, amb 449 registres, seguit de Sofia (427), Martina (357), Emma (359) i Ona (344), pel que fa a les nenes. Quant als nens, el nom més habitual ha estat el de Biel (378), seguit de Nil (375), Marc (371), Jan (347) i Martí (338). Per regions, més enllà de l'Alt Pirineu, Júlia també és el nom més emprat per a les nenes a Ponent, la Catalunya Central, el Camp de Tarragona i el Penedès; a l'Àrea Metropolitana i a les Terres de l'Ebre, és Sofia; i a Girona, Martina. I pel que fa als nois, es reparteix entre Jan (comarques de Girona i Camp de Tarragona), Mateo (àrea de Barcelona), Nil (Catalunya Central), Hugo (Ponent) i Marc (Penedès), si bé el nom de Biel apareix als cinc primers llocs en totes elles. 

Lleu repunt al conjunt del país

L’any 2025, a Catalunya han nascut 28.019 nens i 26.230 nenes, un total de 54.249 nascuts vius que representen un augment anual del 0,8%. La taxa bruta de natalitat es manté en 6,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, com al 2024. I el nombre de dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys) ha augmentat un 0,5% respecte de l’any anterior. L’indicador conjuntural de fecunditat se situa en 1,08 fills per dona , pràcticament com al 2024 i amb una gradual tendència a la baixa des que l’any 2008 es va registrar el màxim (1,53 fills per dona). L’edat mitjana a la maternitat és 32,8 anys i l’edat mitjana al naixement del primer fill és 31,8 anys, totes dues un pèl per sobre de l'any anterior.

El 48,5% dels nadons del 2025 són fills de dones nascudes a Catalunya, el 46,3% de nascudes a l’estranger i el 5,2% de dones nascudes a la resta de l'Estat espanyol. Hi ha 8 comarques on els fills de dones nascudes a l’estranger representen la meitat o més del total de naixements: la Segarra (61,1%), la Garrotxa (58,2%), el Barcelonès (56,3%), l’Urgell (54,7%), l’Alt Empordà (53,6%), el Baix Empordà (51,9%), el Solsonès (51,6%) i les Garrigues (50,0%). Pel que fa als municipis de més de 50.000 habitants, els percentatges més elevats, són els de l’Hospitalet de Llobregat (69,5%), Santa Coloma de Gramenet (65,8%) i Manresa (60,3%). Alhora, la fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya és d’1,29, unes 2 dècimes més que la mitjana.

Una de cada quatre noves mares estrangeres, marroquina

Entre els nadons de mare estrangera, l'origen més habitual és el Marroc, amb 4.373, cosa que representa el 8,1% dels naixements de Catalunya i gairebé un de cada quatre (23,2%) dels de mare estrangera. Els segueixen Colòmbia (1.517), el Pakistan (1.345), Hondures (857) i el Perú (744). Pel que fa a les estrangeres amb passaport de la Unió Europea, el primer lloc l'ocupen les mares amb nacionalitat italiana (740).