Els parcs naturals de l'Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró, entre els cinc que han augmentat l'afluència al 2020
De mitjana, els espais protegits catalans van rebre l'any passat una quarta part menys de visitants, a causa de la pandèmia i les restriccions. En entorns com el del Cadí, els visitants catalans representen més del 90% del total
Els parcs naturals que gestiona la Generalitat van rebre el 2020 una quarta part menys de visitants que l'any anterior. Una reducció que, segons reconeix el Govern, es deu principalment a les restriccions de mobilitat establertes pel mateix executiu català o bé pel govern espanyol al llarg de l'any passat, en el marc de la pandèmia de la COVID-19.
En xifres concretes, els espais protegits catalans van rebre un total de 3.138.499 visitants, 945.103 menys que el 2019, quan s'havia superat per poc els 4 milions. Tot i així, hi ha cinc parcs naturals que van guanyar visitants, i dos d'ells són els existents a l'Alt Urgell: el de l'Alt Pirineu (compartit amb el Pallars Sobirà), que va sumar 23.422 usuaris més que l'any anterior, i el del Cadí-Moixeró, que també inclou la Cerdanya i el Berguedà i que va experimentar un increment de 22.385 persones. Els altres tres parcs que van guanyar visitants són els del Cap de Creus (+10.000), el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (+5.102) i el de Montsant (+5.398).
En canvi, la resta han perdut cadascun prop de 40.000 visitants. La caiguda més significativa són els Aiguamolls de l'Empordà (252.400 a 119.300), en part per la menor arribada de visitants estrangers i especialment de França. El parc del Delta de l'Ebre va passar de 442.717 a 265.000; el de la Zona Volcànica de la Garrotxa, de 500.000 a 384.000, i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, de 560.000 a 470.000, en xifres rodones.
En menor grau, experimenten igualment caigudes els parcs de les Capçaleres del Ter i del Fresser i dels Ports (-51.400 en tots dos casos), com també els Paratges Nacionals d'Interès Nacional de l’Albera (-17.000) i de Poblet (-6.500).
El recompte de l'afluència als espais naturals protegits de la Generalitat no s'ha dut a terme històricament seguint un protocol homogeni, sinó que cada espai ha utilitzat sistemes propis, d'acord amb els recursos humans i materials limitats en cada cas. Un exemple és el recompte del pas de persones per punts d'informació o l'ús de comptadors de vehicles. Ara, la Generalitat vol estandarditzar la recollida de dades per comptar amb indicadors fiables que permetin una planificació i gestió adequada per compaginar gaudi i conservació de la natura.
Increment del turisme de proximitat
Les limitacions de mobilitat internacional derivades de la pandèmia del coronavirus han comportat un descens generalitzat dels visitants procedents de la resta de l'estat espanyol i d'altres països i un increment del turisme català de proximitat.
Així, en espais com el Cadí-Moixeró, Poblet i la Garrotxa, els catalans superen el 90% del total de visitants. Als parcs naturals de l'Empordà, el segon públic per darrera de català és el francès, per proximitat geogràfica, mentre que a la resta d'espais sol ser l'espanyol.
Problemes d'aglomeracions
Amb l'aixecament de les restriccions, alguns espais com la Garrotxa, Poblet, el Cap de Creus o l'Alt Pirineu han patit greus problemes de sobrefreqüentació en determinats punts. El Departament de Territori i Sostenibilitat està treballant per preveure i gestionar aquestes situacions.
