Els parcs naturals del Pirineu han augmentat entre un 20% i un 70% l'afluència del juliol i l'agost

La Generalitat ha creat un grup de treball per analitzar l'increment de visitants als parcs naturals i les mesures que cal prendre al respecte. El Govern català ha presentat el balanç d'afluència d'aquest estiu als espais protegits que gestiona.

Entre d'altres dades, pel que fa a les comarques del Pirineu, l'executiu ha esmentat que al Parc Natural del Cadí-Moixeró han constatat un increment del 88% al juliol i d'un 57% a l'agost respecte dels mateixos mesos de l'any passat. És a dir, una mitjana de més del 70% entre els dos mesos. En aquesta àrea, a cavall de l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà (amb Bagà com a entrada principal), els principals problemes que han detectat han estat la circulació motoritzada en zones no permeses, les bicicletes elèctriques, el bany en gorgs i estanys i l'augment de deixalles.

Pel que fa al Parc Natural de l'Alt Pirineu, també hi ha hagut un augment però no tan pronunciat: ha estat del 19% al juliol i del 25% a l'agost. Així, per exemple, a l'accés a la Pica d'Estats -un dels centres d'atenció de l'estiu per les imatges de gent fent cua per fer el cim- s'hi ha registrat finalment uns 10.500 excursionistes, una xifra que encaixa amb els percentatges esmentats perquè l'any passat van ser poc més de 8.100.

Al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l'increment es va notar poc al juliol (+10%) i una mica més a l'agost (+31%). Tot i això, la dada ha coincidit amb una davallada important del turisme estranger, que fins l'any passat suposava un 20% del total i que enguany ha caigut en picat.

Al Pirineu oriental, el parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ha incrementat un 50% els visitants al juliol i un 80% a l'agost, amb l'aglomeració de vehicles i el bany en estanys com a principals problemes detectats segons els seus responsables. La Zona Volcànica de la Garrotxa ha incrementat un 29% el públic al juliol (un 50% en el cas de la Fageda d'En Jordà) i un 22% a l'agost. Finalment, a l'Alt Empordà, la Serra de l'Albera no han registrat canvis significatius. Ben al contrari que el Cap de Creus, on hi ha hagut un increment del 82% al juliol i d'un 71% a l'agost. Un augment en aquest cas motivat tant per l'afluència de cotxes com per la d'embarcacions.

Menys afluència als espais amb més turisme estranger

A poca distància d'aquests indrets, però, els Aiguamolls de l'Empordà han patit un descens de visitants (-20% al juliol) i només han tingut un minso increment a l'agost (+3%). El mateix ha passat amb les Illes Medes, on han disminuït les immersions (-65%). Una dada que demostra que en els increments hi ha tingut molt a veure l'aposta pel turisme de proximitat, atès que aquests dos darrers espais compten tradicionalment amb força visitants estrangers, sobretot francesos, tal com passa amb Aigüestortes.

D'altra banda, tot i que hi ha espais del Pirineu que han viscut increments notables, els més forts han estat al sud del país. Al juliol, la zona de Poblet va veure com creixien els visitants un 133%; al Parc Natural del Delta de l'Ebre, un 47%; i a la Serra del Montsant, un 80%. I a l'agost, aquests tres espais han tingut uns increments del 88%, el 131% i el 20%.

Potestat dels ens locals i propietaris

El grup de treball comptarà responsables de tots els espais protegits. Algunes de les mesures que el Govern vol aplicar podrien ser ja efectives la primavera de l'any 2021. D'altres, les més costoses, s'aniran implementant de manera gradual. La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha apuntat entre d'altres possibilitats potenciar el transport públic, promoure que les visites als espais naturals siguin guiades, augmentar la vigilància pel compliment de les normes o bé regular l'afluència de vehicles i visitants.

Algunes d'aquestes mesures les podrà aplicar el Govern de manera directa, però n'hi ha d'altres que són potestat dels ajuntaments, les entitats municipals (EMD), els veïns de la zona o bé els propietaris de terrenys privats. Les incidències principals a resoldre de cara al futur, segons l'executiu, són la massificació dels indrets més coneguts, el bany no autoritzat, la proliferació d'autocaravanes, no seguir itineraris indicats, els gossos sense lligar, l'augment de bicicletes elèctriques, acampades sense autorització, acumulació de deixalles i conflictes amb determinades pràctiques esportives. Subirà ha dit que l'any 2021 els espais naturals, mitjançant el Fons de Patrimoni Natural, disposaran d'uns 20 milions d'euros addicionals als que ja tenen dels pressupostos de la Generalitat.

Subirà ha reconegut que aquest augment pot ser temporal, perquè s'ha produït en el context de la COVID-19 que ha portat a fer més turisme interior, però considera preocupant el fet que molta gent que accedeix a aquests espais per primera vegada mostren molt poc respecte per l'entorn.