Els participants a les Jornades per a l'Excel·lència consideren que el transport públic al Pirineu no està adaptat a les seves necessitats quotidianes

Un 91% de participants a les Jornades per a l'Excel·lència, que s'han fet aquest divendres i dissabte a Esterri d'Àneu, consideren "dolenta" o, com a mínim, "millorable, la situació de la mobilitat a l'Alt Pirineu i Aran, i un 71% opinen que hi ha "una dependència excessiva del cotxe privat", la qual en molts casos no és per caprici sinó com "una obligació", atesa l'escassa oferta de transport públic i els seus horaris, en general molt limitats i condicionats. 

La mateixa enquesta -en què hi han participat assistents i ponents del Pirineu, però també de fora de la regió- recull que un 60% dels participants creuen que hi ha poques alternatives al vehicle particular per a joves, gent gran o persones sense cotxe, i un 55% denuncien que els horaris no s’adapten a les seves realitats quotidianes. 

Pel que fa a les possibles solucions, el 70% creuen que podrien passar per "un transport públic flexible i a demanda", amb l’objectiu que l’autobús arribi "quan el necessites i no quan les circumstàncies ho permeten". I un 65% creu que cal prestar especial atenció a les necessitats de transport de la gent gran, mentre que el 56% hi afegeix en aquesta priorització la gent jove.

Prop de la meitat d'assistents tenen problemes de connexió a internet

Pel que fa a l'altre gran front actual de les comunicacions al Pirineu, el de la digitalització, només el 43% dels enquestats considera que disposa d’una bona connexió a casa o a la feina. Un 41% en té, però amb talls o una velocitat baixa, i el 16% respon que en té poca o gairebé gens. Les mancances, a més a més, no apareixen només en zones remotes perquè un 44% les detecta a casa i un altre 44%, també, en espais naturals o àrees disperses.

Sobre les prioritats de futur en aquest àmbit, el 35% assenyala la necessitat d’una millor cobertura de mòbil i un 30% aposta per un desplegament més gran de fibra òptica o la millora d’internet rural, amb d'altres sistemes alternatius a la fibra. Entre les innovacions que caldria dur a terme, les més valorades són que un 64% demana solucions per a gent gran o persones dependents i un 55% per a la població jove.

El president de l’Associació de les Jornades per a l’Excel·lència, Jesús Montoliu, ha recordat que l'Alt Pirineu i Aran és petit en població, perquè només representa l'1% de la població catalana, però molt gran en extensió, perquè abasta el 20% de la superfície de Catalunya, i per això "malauradament no s'hi parla de distància en quilòmetres, sinó en hores" com a unitat de mesura principal. Segons Montoliu, "quan la mobilitat és insuficient i la connectivitat digital és desigual, es redueixen les oportunitats de viure, treballar, emprendre i estudiar". El president de les Jornades ha reclamat que "si volem un país amb una justícia social, amb una equitat social, hauríem de parlar que som un territori en què aquesta realitat també és una realitat alhora que els polítics comencen a pensar a ser escurçar aquestes distàncies".

Mancances en les connexions entre comarques del Pirineu

Una de les intervencions institucionals a la primera jornada va ser la de la síndica d'Aran, Maria Vergés, que va denunciar precisament la dificultat per fer desplaçaments interns al Pirineu, de comarca a comarca. A tall d'exemple, va recordar que per anar de la Val d’Aran a la Seu d’Urgell cal travessar dos ports de muntanya (la Bonaigua i el Cantó) i lamenta que de vegades és més fàcil i ràpid anar d'un poble del Pirineu a Lleida que no pas anar d'una població pirinenca a una altra.

Vergés adverteix que aquest estat obsolet de molts traçats viaris transversals -entre comarques del Pirineu- dificulta molt la cohesió entre aquestes valls i la consolidació d'una identitat pirinenca sòlida. En aquest sentit, la síndica ha qualificat de "greu error històric" haver dissenyat "polítiques basades únicament en el nombre de ciutadans" en l'àmbit de les comunicacions, perquè això ha generat "greuges segons el codi postal". En tot cas, la dirigent aranesa ha apel·lat a "superar l’època de la simple queixa" per posar solucions damunt la taula i "exigir una autèntica equitat per a la ciutadania del Pirineu".

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reconegut la necessitat de crear bones connexions internes entre els pobles del Pirineu, tenint en compte que les darreres dècades s'han centrat les inversions en infraestructures a millorar-hi l'accés des de Lleida o Barcelona. Tot i això, Talarn creu que també cal seguir millorant les connexions amb aquestes dues ciutats perquè, malgrat que són lluny, s'hi concentren molts serveis d'ús habitual per a la població pirinenca. El dirigent provincial també ha volgut posar l'accent en el fet que la Diputació afavoreix actualment una "discriminació positiva" envers els municipis de muntanya, per compensar les mancances que segueixen patint.

Presentació d'empreses emergents i iniciatives tecnològiques

Les Jornades d'enguany han comptat amb la presentació d’empreses emergents del Pirineu, que tenen un espai propi i podran optar a un premi per poder desenvolupar el seu projecte empresarial i professional. Així, entre ponències i taules rodones, hi ha breus espais de cinc minuts perquè startups del Pirineu presentin els seus projectes.

I tal com s'havia anunciat, l'Alt Urgell va ser protagonista a la sessió 'El paper dels centres educatius'. Un dels participants en aquesta taula era Markus Urban, veí del Ges (al municipi d'Alàs i Cerc) i creador, entre d'altres, de l'aplicació 'Student Connect' i de la 'Cati', el primer assistent en català per a gent gran. Urban, que actualment estudia a la Universitat Politècnica de Catalunya, va parlar d'aquests i d'altres projectes que ja té en actiu a data d'avui en l'àmbit tecnològic. I a la mateixa sessió hi van prendre part Joan Vilanova i Aleix Pujantell, com a representants de l'equip Patufets.cat, i la seva entrenadora, la professora Mireia Alba, perquè aquesta tardor representaran la Seu d'Urgell a la World Robot Olympiad. 

Al fòrum de debat s'hi ha volgut reflectir també que "parlar de mobilitat al Pirineu és només parlar de carreteres, de temps, de serveis, d’oportunitats i de cohesió territorial". I per exemple, s'hi ha plantejat si els joves poden formar-se sense marxar del territori, si una persona gran pot arribar amb facilitat a una visita mèdica, si una empresa pot créixer des d’una vall de muntanya, de si un professional pot teletreballar amb bona connexió o de si el turisme pot conviure amb la vida quotidiana dels residents.

Aquesta realitat "genera una bretxa territorial" que afecta directament el dia a dia de les persones i el seu futur. Per tant, han volgut deixar clar que aquests són "els principals reptes per les comarques de muntanya".