Els pastors amb ramats agrupats per evitar atacs de l'ós denuncien que el Govern vol subcontractar el servei
El col·lectiu adverteix que això pot provocar que els professionals que coneixen la muntanya es quedin sense feina. L'agrupament el va impulsar la Generalitat mateix l'any 2017 arran de les crítiques a l'alliberament de plantígrads al Pirineu
Els pastors pirinencs que s'ocupen de l'agrupament de ramats per evitar els atacs de l'ós bru han denunciat que, per sorpresa, la Generalitat els ha comunicat que externalitzarà el servei de contractació i que deixarà de fer-ho l'empresa pública Forestal Catalana. L'anunci no ha caigut gens bé en el col·lectiu, que tem que els pocs professionals que coneixen bé aquestes muntanyes es poden quedar sense feina i lamenten que l'any passat, en en àrees amb presència permanent de plantígrads, van retirar el pastor. Unes decisions que afirmen no entendre.
El programa de prevenció de danys causats per l’ós bru es va endegar l’any 2017 arran de les crítiques i protestes pels atacs mortals contra el bestiar per part d'aquesta espècie alliberada i protegida per part de la Generalitat i de la resta d'administracions superiors. Un dels objectius era que els ramaders s'acollissin a l'agrupació de ramats a l'estiu -quan hi ha més risc d'atacs- per reduir així les baixes. El Govern, mitjançant Forestal Catalana, contractava els pastors per vigilar el bestiar.
El Gremi de la Pagesia Catalana, en representació dels ramaders d'oví i cabrum del Pallars Sobirà, ha tramès una carta al Govern en què en primer lloc recorden que de fet van començar l'agrupament de ramats "com a mesura imposada per la Generalitat per protegir-se de l’ós", perquè la voluntat dels professionals és que cadascun pogués seguir gestionant el seu ramat sense haver de patir pels atacs. Per això troben contradictori que ara l'executiu mateix vulgui canviar el sistema de contractació. Tot i que s’ha proposat als ramaders participar en aquestes licitacions, assenyalen que aquesta opció "presenta diversos obstacles significatius". Per exemple, la gestió d’ingressos procedents de tercers podria tenir implicacions negatives en la Declaració Única Agrària (DUN) dels ramaders, suposaria una càrrega administrativa addicional que dificultaria la seva activitat principal i incrementaria la complexitat en la gestió dels ramats i les tasques associades. És a dir, més burocràcia i imposicions, que és precisament la principal queixa esgrimida pels pagesos aquests darrers mesos.
Reclamen més compensacions per haver de fer la vigilància tot el dia
L'agrupament es fa en explotacions locals no transhumants durant els mesos en què el bestiar és a la muntanya amb l’objectiu de concentrar els esforços d’infraestructures i vigilància i, en teoria, poder protegir els animals les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana. La Generalitat mateix ho va impulsar per fomentar una "coexistència" entre l'ós i el bestiar que, de fet, molts professionals de la ramaderia extensiva han denunciat sovint que ja veuen impossible.
Andreu Moga, ramader de València d'Àneu, ha explicat a l'ACN que reivindiquen que si un ramader ha de fer l’autoprotecció, ha de rebre “una compensació adequada”, ja que, a més a més, els ajuts actuals per a l’"autoguarda" resulten insuficients per cobrir les despeses essencials, incloent-hi material, desplaçaments i contractació de personal. El pastor pallarès ha recordat fins que el Govern no va començar a alliberar ossos a les muntanyes del Pallars -contra la voluntat de la població local més afectada- no calia fer aquesta feina de vigilància les 24 hores del dia, perquè els ramats sempre s'hi havien pogut moure sense patir. Per tant, si ara es veuen obligats a fer-ho, Moga demana “compensacions econòmiques correctes" o, si això no arriba, com a mínim "disposar d’un pastor com la resta d’agrupaments".
El representant dels pastors pallaresos, en aquest punt, ha denunciat que l’any passat ja li van retirar el pastor que vigilava el seu agrupament, "amb l’argument que el ramat pastura en una àrea que no és de presència permanent de l’os bru". Moga veu aquesta justificació poc convincent i concreta que només reben 1,5 euros per cada cap de bestiar que han de vigilar permanentment, xifra que veu del tot insuficient per poder contractar un pastor i pagar les despeses de material. Aquesta situació és especialment crítica en zones amb un nombre reduït d’animals.
El Gremi valora bé la feina de Forestal Catalana
Per tot plegat, des del Gremi de la Pagesia Catalana ja han sol·licitat formalment al Govern que Forestal Catalana segueixi gestionant els ramats agrupats, "atesa la seva provada eficàcia i experiència en aquesta tasca". També reclamen "un increment dels ajuts destinats als ramaders que practiquen l’autoprotecció, que permeti cobrir adequadament les despeses de material, desplaçament i contractació de personal; i la rehabilitació de les cabanes dels pastors i la millora de les infraestructures necessàries per garantir el tancament nocturn dels animals".
Els agrupaments de ramats es fan dins de les zones anomenades Zona amb presència permanent de l'os bru (ZPP), on hi ha major probabilitat que hi hagi danys. Però també s'apliquen mesures complementàries en les considerades zones de presència en expansió (ZPE) i zona de presència ocasional (ZPO). Aquestes zones es delimiten a partir de les localitzacions d'os bru detectades mitjançant la presència d'indicis durant els darrers tres anys de seguiment.
Els pastors lamenten que les condicions inicials del programa de prevenció continuen sent les mateixes des del 2017, que l’ós segueix a les muntanyes del Pallars i continua provocant tant o més perill (tenint en compte que la seva població s'ha multiplicat i ja supera els 80 exemplars), i no entenen per què, en canvi, ara les condicions de contractació dels pastors han de canviar.
L’any passat es van fer tres agrupaments: un a Isil, un altre a Estaron i Tavascan i un tercer a Boldís, al poble d'Àreu, que sumaven prop de 3.200 caps de bestiar.
