Els pastors que mantenen la transhumància es queixen del mal estat d'alguns trams de cabanera

Unes 2.000 ovelles han començat aquesta setmana el camí a peu a través del Pallars Jussà per anar cap a les muntanyes del Pallars Sobirà, per trobar-hi herba verda i fresca i passar-hi tot l'estiu. Cada cop són menys els pastors que fan la transhumància i, a més a més, els que ho fan lamenten el mal estat d'alguns trams de cabanera, que ara estan emboscats i amb parets caigudes.

Els pastors que encara mantenen viva la tradició de pujar el ramat a peu han alertat que aquesta feina té "els dies comptats" si les condicions no canvien radicalment. La situació, diuen, s’agreuja amb la circulació pels trams de carretera, sobretot a causa de la impaciència d'alguns conductors. A més a més, la calor accentuada d'aquest any també dificulta el pas dels animals, que en aquest cas han sortit des de Puigverd, Sant Joan de Vinyafrescal i Toralla. 

Aquests tres ramats fan dues etapes per arribar a la muntanya d'Ancs. Allà hi passaran tres setmanes i després seran portades a la muntanya de Seurí (al terme municipal de Sort), on ja passaran tot l'estiu i s'hi afegiran d'altres ramats de pobles veïns. Un sol pastor guardarà tota la ramada d'unes 3.000 ovelles.

Pràctica mil·lenària en risc d'extinció

Mentre que el transport de vaques mitjançant camions ja s’ha normalitzat per la seva comoditat, en el sector de l’oví encara es manté més la tradició mil·lenària de la transhumància, que el pastor David Molí defineix com "un dia dur i intens" però que val la pena perquè creu que per a gent com ell "amb camions gairebé seria inviable". Tot i això, Molí tem que aquesta pràctica "es va acabant i té els dies comptats" perquè, tot i que hi seguirà havent ovelles, el maneig del bestiar canviarà. De fet, ha explicat a l'ACN que ja gairebé no es troba gent preparada per a la transhumància i que el relleu generacional "és escàs". Per això, augura una desaparició progressiva d’aquesta manera de treballar.

Ramon Cornellana, un pastor jubilat que ha vist com al llarg dels anys s'han anat deteriorant les cabaneres, alerta que "els camins estan descuidats". Malgrat el pessimisme sobre el futur de la transhumància, la perseverança de pastors com David Molí o Iker Freixas permet encara contemplar una estampa tradicional que corre el perill d'acabar desapareixent.

Aquests dies Freixas va al capdavant de l'esmentat ramat i l'ajuda del gos vigila que els animals segueixin el camí correcte i cap d'ells quedi endarrerit. De tancar el ramat se n'encarrega Molí, al costat dels seus dos fills, que l'han volgut acompanyar per primer cop. Finalment, al congost d'Erinyà, els esperen d'altres pastors que els ajuden a posar un filat perquè les ovelles no s'escapin durant la nit. A punta de dia reprendran tots el camí fins a la muntanya d'Ancs.