Ramaders del Pallars Sobirà veuen l'expansió de l'os bru com a "insostenible, inaguantable i inadmissible"
El veí afectat pel darrer atac mortal, dijous passat, denuncia que aquesta pressió dels plantígrads els causa no només baixes sinó alteracions en el comportament del bestiar, que fuig per la muntanya o no reconeix el propietari. Acusen les administracions superiors d'haver introduït l'espècie protegida als Pirineus "de forma autoritària i dictatorial"
Els ramaders del Pallars Sobirà tornen a alçar la veu contra l'expansió de l'os bru als Pirineus, incentivada per les administracions superiors. La successió d'atacs mortals dels darrers dies, alguns d'ells a prop de nuclis habitats, ha estat la gota que fa vessar el got i els professionals ja denuncien públicament que les mesures per fomentar una pretesa convivència dels plantígrads amb la tradicional ramaderia extensiva no funcionen.
Marcel Ticó, el ramader afectat per el darrer atac mortal, aquest dijous passat, s'ha mostrat explícit i ha sentenciat que "això ja és insostenible, inaguantable i inadmissible". Una crítica que fonamenta en el fet que els ossos bruns no només els causen baixes en els ramats, sinó també un canvi de comportament dels seus animals, que a causa d'aquests atacs cada cop tenen més por i actuen de manera més erràtica. Ell mateix ha explicat a l'ACN que darrerament han observat que a la primavera i l'estiu, quan les vaques o d'altres animals de cabana són a la muntanya "no s'aturen a les muntanyes i no paren de córrer, quan ens troben a nosaltres no ens reconeixen, s'escapen de nosaltres" i "semblen realment animals salvatges, com si fossin un isard".
Ticó recorda que a la seva família són ramaders experimentats, perquè "venim de generacions i generacions amb bestiar", i en tot aquest temps mai no s'havien trobat que les vaques "se'ns en vagin cap a la muntanya veïna", tal com els va passar ara fa una setmana, i que quan les van a buscar no reconeguin el seu propietari i en fugin.
Pel que fa a l'atac de dijous passat, a banda de la vaca que va ser assassinada i devorada per un os, encara hi ha desapareguts dos exemplars més d'un altre lot. Sobre la vaca que va patir el pitjor atac, n'ha detallat que en van trobar el cadàver perquè portava collar amb GPS i que, en localitzar-la, encara van veure l'ós a uns 300 metres. La vaca morta "estava menjada de tot l'interior, (l'ós) li va arrencar l'espatlla i totes les vísceres i li va partir la cuixa".
Aquest exemplar formava part d'un lot de 12 vaques, totes elles amb collar GPS, i Marcel Ticó indica que un dels exemplars es va quedar"petrificat", sense moure's durant molta estona a causa de la por, mentre que dues més "van sortir precipitades" i "van baixar més de 1.100 metres de desnivell en menys d'una hora", probablement perquè volien fugir dels ossos. En aquest sentit, Ticó conclou que el que diuen les dades del GPS és que "van galopar una barbaritat, com animals salvatges, amb la llengua fora i que no podien més del tute que s'havien fotut". Tot plegat va fer que els ramaders tinguessin "molta feina per reconduir-les cap a la muntanya".
Balanç negatiu de la introducció i queixes amb les indemnitzacions
Per tot plegat, el ramader es mostra molt crític tant amb la política d'introducció d'ossos -principalment d'origen eslovè- als Pirineus, sobre la qual les administracions i les entitats conservacionistes la celebren públicament i en segueixen reivindicant l'expansió. Ticó sosté que els primers plantígrads "els van introduir de forma autoritària i dictatorial", sense tenir en compte els habitants de les valls afectades ni fer-los una consulta democràtica, i que des de llavors en el seu cas ja han perdut unes quaranta o cinquanta vaques pels atacs.
A més a més, el ramader denuncia que "no hi ha manera que se'ns indemnitzi i que ens paguin" pel bestiar perdut perquè no es reconeix totes les morts causades per l'ós malgrat que, assegura, "hi ha atacs que són claríssims", tal com ho demostra que en alguns d'ells "al voltant s'hi ha trobat quaranta o cinquanta caques d'ós, i tot i així sempre t'ho deneguen".
Atacs mortals en sèrie
Tot just uns dies abans, el passat dia 18, Dos ramaders del Pallars Sobirà ja van denunciar un altre atac d'os a la muntanya d'Isil, concretament a la zona de la vall de la Roca Blanca i Bonabé, que hauria deixat el resultat d'euga i un poltre morts, a més d'un vedell ferit. El propietari dels animals també ha denunciat que encara hi ha una euga i un poltre desapareguts.
El dia 15, un altre ramader va denunciar que un plantígrad li havia tres ovelles i que, a més a més, en aquest cas l'atac va ser molt a prop de la seva granja i del poble d'Isil.
Recentment el Grup Transfronterer de Seguiment de l'os bru ha reconegut que als Pirineus ja hi ha actualment, com a mínim, 108 exemplars d'aquesta espècie i que la meitat d'aquests, 54, es concentren al Pirineu català, especialment al Pallars Sobirà i la Val d'Aran.
