Els ramaders del Pirineu adverteixen que la manca de cobertura dificulta la implantació de noves tecnologies

L'avenç de noves tecnologies ha permès que la revolució digital i intel·ligent també hagi arribat a la ramaderia. Cada cop és més habitual trobar-se vaques i cavalls amb collars GPS o ramaders que controlen el regadiu amb dispositius mòbils. Totes aquestes eines faciliten el dia a dia del ramader, però els professionals lamenten que aquests avenços es vegin limitats per la manca de cobertura de mòbil o dades que encara hi ha a moltes zones del Pirineu. D'aquest i d'altres reptes se n'ha parlat a la jornada tècnica 'Ramaderia extensiva, noves tecnologies i xarxes socials', que s'ha celebrat a Espot aquest novembre.

Daniel Villalba Mata, cap del departament de Ciència Animal de la UdL, ha parlat de la necessitat de l'acompanyament al sector per part de les empreses o l'administració per fer un veritable traspàs de coneixement. Aquestes eines poden contribuir al benestar animal i a la qualitat de vida dels professionals. Villalba ha dit que "actualment a un ramader ja se li demana que sigui ramader, agricultor, comercialitzador i gestor" i que "ara no se li pot demanar que sigui també informàtic".

Roger Vidal, de la firma SmartWelfare, ha explicat a l'ACN que les noves tecnologies poden contribuir a millorar el benestar animal. A tall d'exemple esmenta casos concrets de coixera, problemes en el part o malalties que s'han pogut detectar gràcies al control del ramat amb collars GPS. Vidal ha apuntat que no només pensem en el benestar animal sinó també en el benestar del ramader. A més a més, amb aquesta tecnologia contribueixen a fer que les explotacions siguin més eficients.

210 collars GPS al Parc de l'Alt Pirineu

Al Parc Natural de l'Alt Pirineu estan executant un projecte amb un total de 210 collars GPS, distribuïts en ovelles, vaques i eugues de diversos ramaders. Les dades extretes s'analitzaran per conèixer per on es mouen els animals, quants collars fan falta o bé les zones per on es mouen més.

De fet, ja fa uns trenta anys, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ja es van fer uns primers estudis amb collars GPS als animals, per determinar quina presència tenien a l'espai protegit, per on es movien, quines zones ocupaven i quina interacció tenien amb els animals salvatges. Des de 1993 es fan estudis periòdics cada deu anys, per saber quants caps de bestiar poden pasturar per Aigüestortes i de quin tipus.

Càmeres per controlar parts i moviments de les vaques

Un altre cas d'aplicació de la tecnologia en la millora de qualitat de vida del ramader i de millora ambiental l'ha exposat l'enginyer Jordi Cortina, que és fill d'un ramader. Cortina parla de l'aplicació de les noves tecnologies en dos prats de regadiu i la millora en la racionalització de l'aigua d'ençà que el sistema està informatitzat. A l'explotació del seu pare també hi ha instal·lat càmeres per poder controlar a distància els parts de les vaques i els moviments que fan.

De mica en mica la ramaderia extensiva s'ha anat incorporant a l'era digital utilitzant aquelles eines tecnològiques que s'han creat per facilitar la feina al sector. GPS, drons, connexions per satèl·lits o Bluetooth són útils per trobar els ramats a la muntanya, per evitar desplaçaments innecessaris del pagès o per conèixer el recorregut que ha fet l'animal. Tot i això, encara hi ha alguns punts crítics en la seva aplicació, especialment la manca de cobertura en moltes zones, la durada de les bateries, el preu o la robustesa.

Tècnics i ramaders coincideixen que la integració d'aquestes noves tecnologies a l'entorn rural és un impuls clau per acabar amb l'anomenada bretxa digital que separa les grans zones urbanes del camp.