Els ramaders del Pirineu diuen "no" a més reintroduccions d'óssos

Una quarantena de ramaders del Pirineu català s'han reunit a Vielha, convocats per Unió de Pagesos, per protestar per la gestió ''ineficaç'' de la fauna salvatge. La imminent reintroducció d'un nou ós al Pallars i els darrers atacs a Bagergue (Naut Aran) han esgotat la paciència del sector i han revifat l'oposició als alliberaments d'óssos, voltors i d'altres espècies.

Els ramaders han expressat de manera explícita que no volen més óssos i argumenten que "la convivència ara mateix és complicada". Els pagesos no veuen una solució al problema en les indemnitzacions ni tampoc en les assegurances que planteja la Generalitat. En aquest sentit, no veuen lògic que hagin d'assegurar els animals pels danys d'un tercer; en aquest cas, l'ós. Mentre hi hagi ossos al Pirineu, consideren que que l'administració hauria de crear la figura d'un ''osser'', que vetllés per evitar els atacs dels óssos. "Els ramaders ja cuiden dels seus ramats, i per tant la Generalitat hauria de fer el mateix amb els seus óssos", argumenten.

La majoria de la quarantena de professionals que s'han reunit a Vielha han dit haver patit algun dany per fauna salvatge i reconeixen que els produeix ''impotència''. Així, auguren que ''els depredadors ens exterminaran'', amb referència al fet que això posa en perill en alguns casos la continuïtat de les explotacions.

Pèrdua d'exemplars i de producció

Pel que fa a les indemnitzacions per danys, subratllen que això ''hauria de ser la última solució'' i no pas una mesura recurrent. Els afectats denuncien que "costa molt que els tècnics certifiquin els atacs de fauna salvatge, i els pocs que certifiquen costa molt que els paguin". Josep Ticó, ramader de Lladorre, diu que aquests fets ''creen molta frustració''. Alhora, exposen que "el problema no se soluciona pagant per una ovella morta o un cavall ferit i que els danys col·laterals van més enllà, com ara "la pèrdua de temps dels ramaders a les muntanyes buscant animals o curant-los", com també la pèrdua de producció per als següents anys.

Unió de Pagesos conclou que les ''coses no es solucionen pagant'' i demana "trobar un equilibri entre ramaderia i biodiversitat". Per això consideren imprescindible determinar quants exemplars d'aquestes espècies poden permetre la sostenibilitat en les zones de muntanya. Ara n'hi ha una trentena, però temen que d'aquí a vint anys la població d'óssos s'hagi doblat. El responsable d'acció sindical a les comarques de muntanya d'Unió de Pagesos, l'alturgellenc Joan Guitart, ha explicat que "en el cas de l'ós i el voltor els danys afecten directament sobre el bestiar; i en el cas dels cérvols, cabirols, daina o senglar, sobre les pastures. En tots els casos, són pèrdues econòmiques pel ramader.

Denegació dels atacs per part d'Agricultura

El Departament d'Agricultura ha registrat un total de 290 atacs als ramats entre 1996 i 2011. Des que es va posar en marxa el programa d'agregació i vigilància de ramats, el 2005, aquests atacs de l'ós van disminuir i les baixes anuals van passar de 25 a menys de 10 caps de bestiar. El 94% del total dels atacs són al sector oví, mentre el 2% és al sector cabrum, boví i equí. Els ramaders no donen validesa a aquestes dades, atès els tècnics es neguen a certificar molts dels atacs. Davant la política de denegació dels ajuts per manca de proves, molts ramaders han optat per no notificar els danys perquè assumeixen que no rebran cap tipus d'indemnització.

Pel que fa als voltors, de 50 colònies comptabilitzades el 1999 es va passar a 158 el 2009, segons dades d'Agricultura. Entre 2011 i 2014 es van denunciar 223 atacs de voltors a ramats de muntanya però el Departament només en va considerar positius i indemnitzables 12 (el 5,38%), mentre que entre els anys 2007 i 2009, de 156 reclamacions, només 60 es van acceptar (un 39%). El 2014 es van indemnitzar els danys a 6 de 24 reclamacions, i fins el juny del 2015, a 6 de 17 reclamacions.

Per tot plegat, Unió de Pagesos reclama un reforç de les mesures preventives en el cas de danys ocasionats per les espècies protegides. En el cas de l'ós, fer extensives les mesures preventives al bestiar equí i boví, que ja ha començat a patir atacs i és previsible que vagin en augment per l'increment de la població de fauna.

El sindicat exigeix de manera taxativa "que no s'alliberin més exemplars d'ós ni d'altres espècies protegides, com ara el linx boreal, pels riscos que suposen per a la ramaderia,fins que no s'aconsegueixi una gestió correcta de la fauna actual. També insten el Govern a "que es posin en marxa mesures urgents i específiques per prevenir els atacs dels voltors, mesures de suport per als ramaders, vigilància de les zones de risc d'atacs per part del cos d'agents rurals", i que, si és necessari, "es foragitin els voltors" o "se'n redueixi la població".

El Govern sosté que l'ós és "compatible"

Després d'aquesta protesta, la consellera d'Agricultura, Meritxell Serrat, ha respost que està "convençuda" que "es trobarà l'estratègia per fer compatible la ramaderia extensiva amb la preservació de l'ós al Pirineu". Meritxell Serret considera que la solució passa perquè "els danys siguin mínims i que estiguin ben compensats", malgrat que els pagesos han deixat clar que les pèrdues d'exemplars que provoca la fauna salvatge són a llarg termini i no es compensen amb indemnitzacions.