Els ramaders han presentat els darrers deu anys més de 500 reclamacions per atacs de voltors al bestiar

A Catalunya actualment hi ha unes 1.300 parelles de voltor comú; 300 més que ara fa deu anys, segons ha reconegut aquest dimarts el Govern en una jornada tècnica sobre voltor i ramaderia extensiva, celebrada a Sort. De fet, a la dècada de 1970 només n'hi havia 30 parelles, cosa que feia que l'espècie estigués en perill d'extinció, però els darrers anys el seu creixement ha estat exponencial i ara n'hi ha 43 vegades més que ara fa quatre dècades.

Durant la jornada, el coordinador territorial d'Unió a Pagesos a les comarques de muntanya, l'alturgellenc Joan Guitart, ha presentat diverses dades sobre l'impacte dels voltors en la pagesia, que consideren negatiu. Per exemple, Guitart ha explicat que entre el 2008 i el 2010 es van denunciar 208 atacs de les aus al bestiar (prop de 70 anuals), dels quals la Generalitat només en va considerar provats la meitat, 107. Els anys següents, entre el 2011 i el 2015, es van denunciar 278 atacs (més de 55 per any), però només se'n va indemnitzar 17.

El 2016 sí que es van acabar pagant totes les sol·licituds presentades, tot i que el motiu va ser que no es van resoldre en el termini de dos mesos que estableix la normativa. Finalment, al 2017 hi va haver 21 sol·licituds i es va tornar a la dinànica d'anys enrere: només 1 es va resoldre positivament. I en el que va d'aquest 2018, gairebé s'ha igualat la xifra de tot l'any passat: s'ha denunciat 18 atacs, dels quals se n'ha resolt 7 i només se n'ha indemnitzat un. Totes aquestes dades dels darrers deu anys superen àmpliament les 500 sol·licituds d'indemnització presentades.

"Cansats de reclamar"

Els darrers dos anys hi ha hagut un descens significatiu de denúncies. Però els ramaders consideren que la causa és que els afectats "estan cansats de reclamar i que a la majoria dels casos la resposta sigui negativa". A més a més, els pagesos asseguren que ja fa molt de temps que els voltors no es limiten a menjar carn de cadàvers, sinó que també ataquen bestiar viu, com ara cavalls vells, vedells o bé vaques anant de part. Un fet que atribueixen a una sobrepoblació que segueix negant el Govern, que considera que ara la població és estable.

Sobre aquesta qüestió, durant les jornades el cap del servei de Fauna i Flora de la Generalitat, Ricard Casanovas, ha anunciat que a partir d'ara ja no potenciaran l'alliberament de més voltors comuns ni les aportacions de menjar als canyets, en considerar que amb les 1.300 parelles actuals -la majoria al Pirineu- aquesta espècie protegida ja no està amenaçada d'extinció a Catalunya, on a més a més ha estès la seva presència a d'altres comarques. Tot i això, Casanovas no ha descartat que sí que se segueixin alliberant exemplars de les altres espècies de carronyaires, com són el voltor negre, el trencalòs i l'aufrany.

Pel que fa a la polèmica amb els criteris per concedir indemnitzacions per bestiar mort, Casanovas sosté que "l'obligació de l'administració és demostrar que entre la mort de l'animal i l'atac d'un voltor hi ha una relació directa", i creu que "en el 95% dels casos" la "causa inicial" de la mort no és un atac de voltor, malgrat que les aus sí que puguin ser els responsables finals de la mort.

El Govern proposa incorporar gossos guardians

El representant del Govern hi ha afegit que Catalunya és l'únic territori de l'Estat on es reconeixen els danys de voltor als animals com vaques o vedells, si bé des de la pagesia recorden el fet que també és un territori on està prohibit abatre'ls, i que per ara s'ha rebutjat les peticions de reduir-ne la població. Durant la jornada l'executiu ha apuntat, com a alternatives, incorporar gossos guardians als ramats per evitar atacs de voltors. Fins ara, aquests gossos només s'utilitzen per evitar atacs d'ós o llop, però en altres indrets s'ha demostrat l'efectivitat també amb les aus.