Els ramaders del Pirineu adverteixen que l'expansió del llop pot ser "letal" per al sector primari
Els professionals reunits en una jornada de debat a Prullans reclamen a la Generalitat mesures "eficients" per evitar que els danys al bestiar forcin el tancament d'explotacions. UNASPI indica que a Cantàbria els darrers cinc anys s'han triplicat els atacs i al 2025 ja n'hi ha hagut uns 3.000, mentre que pastors de l'Arièja demanen que es permeti disparar als llops per foragitar-los
El sector ramader demana mesures "eficients" per poder fer front a l'aparició de poblacions estables de llops a Catalunya, tenint en compte que s'han produït "atacs recurrents" en diverses explotacions. Així ho ha advertit aquest dimecres Guillem Pastoret, portaveu de l'organització d'una jornada sobre el llop que s'ha dut a terme a Prullans i que ha reunit mig centenar de persones.
El president de l'Associació Catalana de Criadors d'Oví de Raça Xisqueta (ACOXI), Xavier Ribera, s'ha mostrat més contundent i ha sentenciat que "el llop és letal" per a la ramaderia tradicional del Pirineu i d'altres zones de Catalunya, i remarca que no és una afirmació gratuïta perquè aquest animal protegit "ataca per matar". Durant la trobada, els ramaders han pogut compartir la seva "preocupació" davant la reaparició d'aquest animal (incentivada, a més, per les administracions superiors), tenint en compte que a Cantàbria, només l'any 2025, el llop ja ha provocat uns 3.000 atacs al bestiar.
Ribera ha denunciat públicament que les mesures i controls aplicats en el projecte de reintroducció de l'os "no han estat eficients" i que per això ara tenen "por" davant els efectes que tindrà l'arribada del llop. A més a més, adverteix que els atacs dels llops "són molt més letals perquè ataquen en grup, amb la llopada", i augura que el nombre d'exemplars anirà a més, després que aquest any passat ja s'ha detectat la presència d'almenys onze individus diferents a Catalunya.
La jornada anava dirigida especialment als ramaders i a les entitats que representen el sector a banda i banda del Pirineu. Guillem Pastoret ha explicat a l'ACN que feia "molts anys" que no hi havia constància de la presència del llop a la serralada i que ara, quan ja s'ha confirmat que han tornat, consideren que pot tenir "una afectació molt greu" sobre la ramaderia extensiva, una pràctica ancestral i molt identificativa dels Pirineus. Pastoret tem que els atacs poden provocar una davallada de l'activitat i, en conseqüència, una pèrdua d'explotacions ramaderes. De fet, ha detallat que l'animal ja és present tant a l'Alt Pirineu com a la Catalunya Central i a les comarques de Girona.
Davant d'aquesta situació, els ramaders exigeixen més suport per part de la Generalitat i que, si no es poden evitar els atacs almenys es concedeixin "indemnitzacions justes, àgils i generoses". Pastoret hi afegeix que "amb aquest tema dels depredadors i, específicament del llop, que és una amenaça creixent i que la tenim a sobre, l'administració s'ha de posar les piles i ha de canviar el ritme". També ha assegurat que "les explotacions no estan preparades per fer-hi front" i que cal "un canvi de rumb important, ràpid, i amb recursos suficients".
Els pastors de l'Arieja reclamen que es pugui disparar al llop
Finalment, el director de la Federació Pastoral d'Arieja, Christophe Cambou, ha explicat que temen l'arribada del llop a França, ja que coincideixen a veure'l com "una amenaça més gran que l'os". Cambou ha manifestat de manera contundent que no volen que aquest animal s'instal·li a l'Arieja i per això ha defensat, més enllà de les mesures de protecció del bestiar, que les administracions autoritzin que es pugui disparar al llop per foragitar-lo, tal com s'havia fet fins dècades enrere al Pirineu per protegir el bestiar i les granges.
Augment exponencial dels atacs a Cantàbria
De la seva part Luis Miguel García, representant de la Unió Nacional d'Associacions del Sector Primari Independents (UNASPI), ha defensat la necessitat de tenir "un pla de gestió real" del llop, que compti amb la implicació de les administracions públiques i que s'adapti a cada territori. "Els ramaders som els principals conservacionistes de l'espècie. No podem posar-nos-hi de costat", ha conclòs, tot indicant que necessiten ajudes per poder adoptar diverses mesures de protecció.
García ha detallat que en cinc anys s'han triplicat el nombre d'atacs provocats pel llop a Cantàbria, on el llop hi és present des de fa molt més temps: s'ha passat de poc més d'un miler el 2021 a gairebé tres mil durant l'any passat. També ha afirmat que aquesta és la regió amb més "creixement exponencial" de l'espècie. Finalment, ha apuntat que tot i que són conscients que ara no hi ha més remei que conviure amb aquest animal, "cal trobar un equilibri" per garantir també la pervivència de la ramaderia extensiva.
