Els ramaders es troben cada cop amb més problemes per donar sortida a la llana d'ovella

Aquests dies colles de xolladors recorren les diferents granges del Pirineu per xollar les ovelles dels ramats abans de pujar a la muntanya. És una feina necessària per al benestar dels animals. La llana de les ovelles, anys enrere, era un complement a l'economia, però actualment és tot el contrari. Els ramaders han de pagar per xollar les ovelles i, per contra, la llana no té cap preu, perquè a Catalunya gairebé ningú no la vol comprar. Tot i ser un teixit excel·lent, sostenible i biodegradable s'aposta per altres materials.

Són moltes les granges que acumulen sacs plens de llana encara de l'any passat i no troben qui la vulgui, ni que sigui a cost zero. Ara, la llana està considerada com un material de rebuig. Avui en dia, i de forma majoritària a les explotacions del Pirineu, la llana es llença sense poder-la aprofitar i sense que ningú doni sortida a aquest producte.

Amb l'arribada de la calor de l'estiu, comencen a treballar les colles de xolladors, que acostumen a estar formades pels xolladors, que són els encarregats d'esquilar les ovelles; els pessoladors, que s'ocupen de lligar les quatre potes de les bèsties i acostar-les al xollador per facilitar-li la feina; i els ensacadors, encarregats d'arreplegar la llana.

Antigament, quan xollaven les ovelles amb tisora, els xolladors necessitaven entre vuit i deu minuts per xollar l'animal i durant una jornada acostumaven a enllestir unes 50 ovelles. La maquinària actual permet xollar una ovella en molt poc temps.

Més valorada a l'estranger que aquí

La preocupació per la pervivència de la cultura popular de muntanya va ser una de les claus per tirar endavant l'empresa Vital Pirineus, que aposta per aprofitar la llana d'una vintena de ramats de l'Alt Urgell i d'Andorra per confeccionar diversos elements relacionats amb l'ofici de pastor, com ara mantes, tapaboques, sarrons o coixins.

Uns productes que pretenen ser austers i sostenibles i que tenen sortida en diversos països del continent on es valora aquests productes més que aquí, com són França, Alemanya i el nord d'Europa, a més dels Estats Units i Corea del Sud. La iniciativa contribueix també a posar en valor la llana, que pràcticament ha deixat de recollir-se i es veu abocada a tractar-se, gairebé, com un residu.

Fa uns deu anys, Marta Esclusa va decidir crear Cal Sargantana, la seva pròpia marca de productes enfeltrats amb llana. Ho va fer perquè la seva família té una explotació d'ovelles a Castellfollit del Boix (Bages) i per donar sortida a un producte que anaven acumulant any rere any. Però quan va començar, el primer obstacle va ser trobar un lloc on rentar-la ja que a Catalunya han desaparegut tots els rentadors per a artesans de llana. De fet, el lloc més pròxim que té és a França i cada any l'ha de portar fins allà perquè l'hi rentin.

Rememoració de l'ofici de xollador

Des de fa 34 anys, el 24 de juny, només interromputs pels dos anys de pandèmia, l'Ajuntament de Sort organitza la Xollada d'ovelles amb tisora, exhibició d'aquest antic ofici. Aquesta demostració reprodueix les dues modalitats de xoll. D'una banda, la tradicional amb tisora, que celebra el 29è aniversari; i de l'altra, des de fa quatre anys, la xolla a màquina, de manera que l'exhibició permet contrastar el procés modernitzat amb el tradicional que durant segles s'ha practicat al territori.