En marxa una vaga de metges per reclamar millores en les condicions laborals

El sindicat Metges de Catalunya ha encetat aquest dimarts un conjunt de jornades de vaga per reclamar, entre d'altres mesures, la fi de les guàrdies de 24 hores i de la "sobrecàrrega assistencial", que creuen que passa per un conveni mèdic propi i per un reforç d'una "sanitat pública i de qualitat".

El segon dels dies previstos d'aturada es duu a terme avui dimecres i, si no hi ha acord amb el Departament de Salut de la Generalitat, preveuen repetir-les aquest dijous i divendres, com també els pròxims dies 14 i 15 de gener. De moment, aquest dimarts el sindicat ha xifrat en un 45% el seguiment de la primera jornada, malgrat que el Govern rebaixava la xifra fins al 7,2%. 

El primer dia ambé hi ha hagut seguiment a la Seu i el Pirineu, tot i que Metges de Catalunya ha informat que ha estat menor que la mitjana catalana, atès que al conjunt de la demarcació de Lleida l'han situat en un 24%. En canvi, a Barcelona ha arribat fins al 53%; a Girona, al 39%; i a Tarragona, al 35%. Pel que fa als serveis mínims, el Departament de Salut ha informat que es preveu el funcionament d'almenys d'un 25% de la plantilla a atenció primària, CUAP i urgències i d'un 50% al Banc de Sang, com també que a emergències telefòniques només s'atenguin les trucades urgents i que a la resta de serveis no urgents hi hagi el funcionament propi dels caps de setmana. Les unitats de crítics, cirurgia urgent i tractaments oncològics sí que seguiran funcionant amb normalitat.

Menys seguiment, atribuït al repunt de la grip

Sigui com sigui, en aquest primer dia més de 800 metges s'han manifestat a Barcelona, amb missatges com "Metge cansat, pacient maltractat", "Tanta espera ens desespera" i, com a lema principal, “A tu també t’afecta”, amb protestes adreçades especialment a la consellera de Salut, Olga Pané, a qui han acusat de manca de voluntat per dialogar amb els professionals.

El secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, ha assenyalat que ja esperaven un seguiment “una mica més baix” per la situació “complicada” als centres sanitaris, en què els darrers dies han notat un fort augment de casos de grip. En aquest sentit, Lleonart creu que els metges han mostrat la seva “responsabilitat” en un context com aquest, però que això no frena el malestar actual del col·lectiu.  

Lleonart ha afirmat que el canvi generacional entre els metges és una realitat, tot coincidint amb les jubilacions dels nascuts en el baby-boom, i que els més joves volen “unes condicions dignes per poder atendre correctament els pacients” i que "no accepten tenir sobrecàrregues d'agenda ni posar en risc la salut dels malalts amb 24 hores de treball continuat", perquè "no volen haver de patir burnout", la síndrome del treballador cremat. El secretari del sindicat ha recalcat que cal millorar les condicions actuals, perquè "si continuem així, hi haurà tota una part que seguirem protestant", però "n’hi haurà una altra que abandonarà el sistema i deixarà la sanitat sense metges", i remarca que "això potser ho volen els polítics, però nosaltres no, i la població tampoc ho hauria de voler".

Per tot plegat, el representant sindical ha instat la consellera Olga Pané i els representants de les patronals a asseure’s a negociar les reivindicacions per oferir-los solucions. I ha afirmat que els metges estan “infrarepresentats” en els àmbits de negociació de Madrid, i fins i tot ha dit que qui s’hi asseu "li importa un rave” les condicions en què treballen els metges. En qualsevol cas, ha assegurat que la conselleria té competències per donar solucions a moltes de les seves reivindicacions, com reduir les guàrdies dels metges, i ha avançat que la d’avui és una de les “moltes manifestacions” que faran si la situació no canvia.

Alerten d'un deteriorament de la sanitat pública

Algunes de les manifestants han explicat a l'ACN que molts professionals estan "al límit des de fa molt de temps" per un "deteriorament progressiu de la sanitat pública" i perquè "les promeses de les institucions no es compleixen". Així, corroboren que "els pacients cada cop tenen una sanitat pública pitjor i els metges tenim una pitjor qualitat d'assistència". També han volgut subratllar que "la sanitat no és un negoci" i que hi ha maneres de garantir "que no sigui deficitària per definició" mitjançant "una inversió a llarg termini, no per una legislatura".