Endesa aturarà la producció hidroelèctrica en pantans del Pirineu aquest novembre

Endesa aturarà temporalment la producció d'energia hidroelèctrica en diversos pantans dels Pirineus aquest mes de novembre si, tal com com es preveu, aquests embassaments arriben a un nivell de reserves insuficient per poder generar electricitat per aquest mitjà. Entre les centrals on es preveu que la multinacional es veurà forçada a prendre aquesta decisió hi ha les de Talarn i Gavet de la Conca, al Pallars Jussà, i les de Pont de Montanyana i Escales, a la Ribagorça.

De moment, la companyia ja ha rebut l'ordre d'aturar la producció d'electricitat a la central de Mequinensa (Baix Cinca), una de les més grans de la península. Un fet històric, perquè aquesta instal·lació no havia parat mai des que es va inaugurar. Aquesta pausa es farà a mitjan novembre, ja que el macroembassament del qual forma part ja ha arribat a una situació límit: està a només el 23% de la seva capacitat (que és de 1.530 Hm3), el segon pitjor registre de la història d'aquesta infraestructura, inaugurada l'any 1958 -en plena dictadura franquista- i que no es va omplir del tot per primer cop fins al 1966.

Endesa ha assegurat que, tot i l'ús intensiu que ha fet dels pantans abans no s'arribés a la situació extrema d'enguany, en el que va de 2022 ha generat un 32% menys d'energia que en la mitjana dels darrers 10 anys i que caldria remuntar-se al 1989 per trobar una producció tan baixa. El cap del centre de producció de la companyia al conjunt de la península, Àngel Garcia, ha admès en una entrevista a l'ACN que la situació ja parteix de l'any passat, "que ja va ser sec", però en aquell moment "gràcies a les reserves dels embassaments es va poder concloure de forma correcta". Enguany no ha plogut, amb un hivern especialment sec, i això "ha derivat en la caiguda de reserves i ha motivat que hagi estat un dels pitjors anys de la sèrie històrica". Segons Garcia, caldria remuntar-se al 1989 per trobar una situació tan baixa.

Descens del 53% en la producció hidroelèctrica de la conca del Segre

Si la comparativa es fa amb l'any passat, el descens també és accentuat: -15% a les centrals que la companyia té a la demarcació de Lleida i -13,2% a totes les que gestiona a Catalunya, que són una seixantena. La gran majoria, unes 50, estan repartides entre les regions de Lleida i de l'Alt Pirineu i Aran. De fet, on hi ha hagut el descens més fort és a la conca del Segre, que inclou els pantans d'Oliana i Rialb: -53,5% respecte dels darrers 10 anys i -41,9% respecte del 2021.

Pel que fa a la desena de centrals que controla aquesta empresa a les conques internes catalanes (de les quals les més importants són les del Llobregat i el Ter), han patit una caiguda de la producció també molt notable: -51,8% respecte de la mitjana.

Coordinació per garantir activitats com els esports d'aventura

Malgrat la situació "tensa i complexa" que els ha provocat aquesta caiguda de la producció hidroelèctrica, des d'Endesa diuen que treballen de forma coordinada amb els dos reguladors dels rius catalans -la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua  (ACA)- i també amb les administracions locals per poder "donar resposta a les necessitats puntuals relacionades amb la reserva d'aigua al territori". Això ha inclòs la temporada d'esports d'aventura vinculada al riu Noguera Pallaresa, mitjançant un estalvi de reserves que s'havia anticipat al llac de Certascan.

La llei d'aigua estableix un ordre clar de prioritat d'ús de l'aigua, de manera que es fixa en primer terme l'ús humà, seguit del reg, l'industrial i, en quart lloc, la producció hidràulica. Al mateix temps, però, cal seguir complint amb els criteris mediambientals dels cabals ecològics o el manteniment de cotes en determinats embassaments.