Entitats conservacionistes, en contra d'una connexió amb telecabina entre el poble de la Molina i la base de l'estació d'esquí

Les plataformes Stop JJOO i SOS Pirineus, juntament amb les entitats Cerdanya Acció pel Clima, Sindicat d'Habitatge i Grup de Recera de Cerdanya, han mostrat aquest divendres la seva oposició a la construcció d'un telecabina que uneixi el poble i l'estació de tren de la Molina amb la base de l'estació d'esquí del mateix nom. Els grups conservacionistes critiquen el cost del projecte, xifrat en 25 milions d'euros, i també en qüestionen "que es plantegi com a transport públic", perquè dubten del retorn que pugui tenir per als nuclis de la població dispersos que conformen aquesta part del municipi d'Alp.

Totes aquestes entitats han presentat al·legacions al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal tret del Grup de Recerca, que ha descartat afegir-se a aquesta decisió. El portaveu d'Stop JJOO, Bernat Lavaquiol, considera que aquest nou telecabina és "una mostra més de l'aposta del Govern per un desenvolupament econòmic del Pirineu en base al monocultiu turístic del sector de la neu", en unes estacions de muntanya que creu que tenen "data de caducitat" davant "l'actual context d'emergència climàtica". El també regidor de la CUP a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell opina que "la Cerdanya té un índex de pressió turística sobrepassat". Lavaquiol ha reiterat la seva proposta de diversificar l'economia de la comarca i, especialment, prioritzar-hi l'agricultura, la ramaderia i "una petita indústria de transformació". Tot plegat, insisteix, per "donar futur a gent que viu al Pirineu" que, segons ha dit, "ara compta amb feines precàries i es veu abocada a residir en càmpings i caravanes mentre el turisme permet una entrada massiva de segones residències".

De la seva part, la presidenta de SOS Pirineus, Núria Martí, creu que el cost del giny és "molt elevat" i que per això "no té raó de ser". Malgrat que la plataforma Salvem La Molina ha reclamat en moltes ocasions unir els tres nuclis de la Molina amb un telecabina, ara Martí opina que "molts residents en quedaran lluny i no l'acabaran utilitzant". Per això, aquest col·lectiu ha canviat d'opinió i ara suggereix que s'implementi "un servei d'autobusos elèctrics o el transport a la demanda". Pel que fa a les al·legacions presentades al POUM d'Alp, les ha justificat perquè els conservacionistes segueixen veient "insuficient" la reducció d'edificacions que ja ha plantejat l'actual equip de govern municipal, format per Endavant Cerdanya i ERC, respecte a la planificació que hi havia inicialment. La plataforma encara està en contra de diverses edificacions, malgrat que són de tres plantes i de dos aparcaments semisoterrats, perquè creuen que tindrien igualment impacte visual.

El vicepresident de Cerdanya Acció pel Clima, Marc Castellón, posa l'accent en el vessant més ecologista i creu que "l'expansió del turisme de neu està fragmentant els ecosistemes a les portes del Parc Natural del Cadí-Moixeró". Castellón hi ha afegit que, de fet, la seva entitat també està en contra de la producció de neu i que creuen que "el model de turisme actual està obsolet", malgrat les altes xifres que visitants que han tornat a registrar aquest hivern La Molina i Masella en un hivern marcat pels problemes amb la neu. El portaveu conservacionista advoca per "proposar als ajuntaments alternatives per a un desenvolupament sostenible del territori".

De la seva part, el Grup de Recerca de Cerdanya es mostra partidari de regular encara més l'accés als espais naturals, "especialment el motoritzat", tal com s'ha fet recentment a Lles de Cerdanya, i de limitar també el nombre de curses de muntanya i d'altres activitats al medi, alhora que reproven la il·luminació nocturna de la Molina i Masella. Finalment, el recentment creat Sindicat d'Habitatge de Cerdanya defensa reduir els sectors de desenvolupament de les dues estacions i que s'aposti per la rehabilitació d'edificacions ja existents.