Entitats ecologistes volen que la Generalitat recuperi el pla per reintroduir el linx boreal al Parc de l'Alt Pirineu

Sis entitats ecologistes, quatre d'elles de fora del Pirineu, volen que la Generalitat "recuperi i analitzi" el pla de viabilitat per a la "reintroducció" del linx boreal al Parc Natural de l’Alt Pirineu, situat a cavall del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. L’estudi ja es va anunciat l'any 2016 a la Val d’Aran però des de llavors s'ha descartat d'executar-lo.

Els signants són l'Associació Persones Amigues del Parc Natural de l’Alt Pirineu, l'Associació en Defensa del Llop i l'Ós al Pirineu (ADLO Pirineo) i les entitats d'àmbit català o estatal SEO/BirdLife, DEPANA, Ecologistes en Acció i ADDA. Aquests grups opinen que "cal tornar a situar aquesta iniciativa entre les prioritats de les polítiques de conservació de la biodiversitat", tot puntualitzant que el linx boreal -també conegut com a linx nòrdic o gatillop, entre d'altres denominacions- va desaparèixer del Pirineu ja "fa dècades". 

El col·lectiu justifica la petició perquè pensen que aquesta espècie "podria contribuir a restaurar processos ecològics alterats i reforçar la protecció d’espècies amenaçades", tot i matisar que si es tira endavant hauria de ser "sempre a partir d’una avaluació científica rigorosa" i, asseguren, "amb la participació del territori".

Un dels arguments que addueixen és que creuen que aquesta espècie podria tenir un "paper en la regulació de les poblacions de mesopredadors" i en "la recuperació dels equilibris ecològics", perquè "la pressió d’aquests depredadors sobre les aus nidificants, els petits mamífers i altres components de la biodiversitat pot afectar la qualitat dels hàbitats pirinencs". Entre les espècies que consideren que se'n podrien beneficiar assenyalen el gall fer, que segons diuen "pateix un alarmant declivi poblacional". En aquest sentit, demanen que si la introducció tirés endavant s'incorpori "una anàlisi específica dels possibles efectes ecològics" en aquesta i d'altres "espècies amenaçades".

Pel que fa a l'impacte que el linx boreal podria tenir en la ramaderia extensiva, els grups conservacionistes asseguren que la seva dieta es basa principalment en "preses silvestres", sobretot cabirols, però "també pot incorporar cries de cérvol i altres ungulats, llebres, guineus, fagines i d'altres petits mamífers". En aquest sentit, opinen que podria ser "un aliat de la ramaderia extensiva" i fins i tot diuen que "experiències de coexistència en diferents regions europees apunten, en general, a una incidència anecdòtica sobre els ramats".

Les organitzacions agràries s'hi han mostrat en contra anteriorment

Malgrat aquest punt de vista, sindicats agraris com Unió de Pagesos -principal representant de la pagesia pirinenca i catalana- ja han expressat prèviament, i de manera clara, que no volen cap més acció d'introducció de fauna protegida al Pirineu, i hi han esmentat explícitament el linx nòrdic "pels riscos que suposa per a la ramaderia". UP ja ho va denunciar al 2016, quan es va anunciar l'estudi, i en les protestes i tractorades d'aquests darrers anys han seguit incloent la gestió fauna salvatge, en general, com una de les seves principals queixes davant l'administració. 

En la mateixa línia s'ha expressat aquests darrers anys Joves Agricultors de Catalunya (JARC); en referència, en aquest cas, a la reintroducció ja confirmada del linx ibèric. JARC ha denunciat la "manca de transparència" d'aquesta acció, les possibles "restriccions a les activitats agràries" que pot comportar, l'"impacte econòmic" en l'ús de la terra i costos afegits, les "mesures compensatòries insuficients", la "inseguretat per a les explotacions ramaderes" i el fet que igualment veuen aquesta espècie "insuficient" per frenar les plagues de conills. 

Els grups ecologistes defensen la "idoneïtat" del Parc de l'Alt Pirineu

D'altra banda, el comunicat de les entitats conservacionistes defensa la seva elecció del Parc Natural de l’Alt Pirineu perquè creuen que presenta "unes característiques que justifiquen estudiar-ne la idoneïtat", tot fent referència al fet que ja s'hi ha introduït "l’os bru, el llop i, de manera testimonial, el linx ibèric". Pel que fa al rebuig que generen precisament aquestes polítiques en una part important de la població local, i especialment al sector primari, els signants reconeixen que l'estudi hauria de "valorar la viabilitat a llarg termini" i l'"anàlisi de la compatibilitat amb la ramaderia extensiva, amb la definició de mesures de prevenció i coexistència".