Entra en vigor el Pla d'Emergència de les preses de Baserca i Llauset

El Pla d'Emergència de les preses ribagorçanes de Baserca i Llauset, situades entre l'Alt Pirineu i la Franja de Ponent, ha entrat en vigor aquest dimecres. El document afecta els municipis de Vilaller, Montanui, El Pont de Suert, Bonansa, Tremp i Sopeira, sent entre els dos primers -al límit entre la Ribagorça catalana i aragonesa- on s'han repartit fins a nou sirenes que, un cop posades a prova, es farien sonar en cas d'un incident de seguretat a l'embassament. Si s'ha d'activar, la sirena obliga la població a desallotjar la zona immediatament i desplaçar-se a punts elevats.

Tot plegat s'ha donat a conèixer a Vilaller, en una jornada de divulgació a càrrec de tècnics d'Enel Green Power (filial d'Endesa) i les direccions de Protecció Civil de Catalunya i l'Aragó, a més d'alcaldes de la zona. El responsable d'Obra Civil UPH a l'Ebre i els Pirineus, Francisco José Conesa, que alhora és el director d'explotació de les preses de Baserca i Llauset, ha explicat a l'ACN que les sirenes s'activarien només en el pitjor escenari d'una emergència, moment en què es considera que hi ha una elevada probabilitat de trencament de la presa. Conesa recorda que, de fet, els escenaris 0 i 1 són els de menys risc, mentre que en canvi el número 2 contempla que hi ha una probabilitat de trencament i caldria analitzar si cal començar a evacuar la població de l'àrea afectada. Finalment, al 3 sonarien les sirenes per alertar als operaris d'emergència que la situació és crítica i que no pot quedar ningú a la zona.

A banda de la instal·lació de nou punts d'avís (cinc a Montanui i quatre a Vilaller), també s'ha habilitat una Sala d'Emergència Avançada, que està situada a la presa de Llauset i compta amb sistemes de comunicació redundants, els quals permeten ampliar la capacitat de resposta davant de situacions 'crítiques'.

El pla suposa una millora qualitativa en la infraestructura de seguretat i ja ha entrat en fase operativa. A la sessió hi han participat l'alcaldessa de Vilaller, Maria José Erta, i la seva homòloga a Montanui, Esther Cereza, a més del cap del servei d'Implantació de Protecció Civil de Catalunya, Álvaro González; la cap de planificació d'aquest ens a l'Aragó, Carolina Campos; autoritats locals i comarcals i representants dels Bombers, Mossos d'Esquadra i Agents Rurals.

Álvaro González ha explicat que el Pla d'emergència de les preses queda integrat a l'Inuncat i que s'estableix una correspondència entre els escenaris declarats a l'entorn dels embassaments i el nivell d'activació de l'Inuncat. Pel que fa al so de les sirenes, aquest és diferent a les de risc químic, i se situen aigües avall del pantà per avisar la zona afectada durant la primera mitja hora d'inundació.

De la seva banda, Carolina Campos ha detallat que, en cas d'una emergència a la pres, treballarien de forma coordinada amb Protecció Civil, tenint en compte que les preses estan situades en una zona limítrof entre l'Aragó i Catalunya. També ha dit que el primer pas, un cop activat el Pla d'emergència dels embassaments, seria fer el mateix amb els plans locals i comarcals, amb el suport del que estableix el govern autonòmic.

Una central essencial per donar estabilitat al sistema elèctric

La central hidroelèctrica de Moralets, situada al municipi de Montanui (Ribagorça), funciona de manera reversible, tot aprofitant el desnivell de gairebé 800 metres que hi ha entre els embassaments de Llauset (a 2.200 metres d'altitud) i Baserca (a 1.361 metres). D'aquesta manera, es pot generar electricitat amb la força de l'aigua que, en períodes de menor demanda, es pot bombar fins al pantà superior. Inaugurada l'any 1985, la seva producció mitjana anual és de 320 GWh, energia que s'evacua íntegrament a Catalunya.

Les seves característiques la fan essencial de cara a mantenir l'equilibri i l'estabilitat del sistema elèctric actual, especialment en un context de creixement de les energies renovables com l'eòlica i la fotovoltaica, amb una generació més intermitent. D'aquesta manera, actuen com una "bateria gegant", acumulant energia sobrant en hores de baixa demanda, la qual s'injecta a la xarxa quan el consum és més elevat.

Pel que fa a la central de Baserca, està situada al riu Noguera Ribargorçana i aprofita el salt d'aquesta presa, d'una alçada de 119 metres. La seva producció mitjana anual és de 25 GWh.