Es compleixen deu anys del reconeixement de les Falles del Pirineu com a Patrimoni de la Humanitat

Aquest dilluns, 1 de desembre, s'han complert deu anys del reconeixement de les falles del Pirineu com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Per commemorar-ho, molts dels pobles fallaires han dut a terme un repic simultani de campanes.

Ahir a les sis de la tarda les poblacions incloses en la distinció de la UNESCO van fer aquesta acció alhora. A Isil, per exemple, els tot just quaranta veïns permanent del nucli es van citar a la plaça del poble, van encendre una foguera i van brindar amb vi calent "per deu anys més de Patrimoni de la Humanitat", mentre un veí fallaire feia sonar les campanes.

Actualment són 63 els pobles inclosos en el reconeixement mundial, que té la denominació oficial de "Festes del Foc del Solstici d'Estiu dels Pirineus" i engloba poblacions de muntanya de Catalunya, Occitània, Andorra i la Franja de Ponent. Els seus responsables valoren que el segell de la UNESCO "ha suposat un impuls per la valorització de la festa". Així ho demostra el fet que en aquest decenni una trentena de municipis més han recuperat o introduït aquesta tradició als seus calendaris. Entre aquests hi ha Alàs i Cerc, que s'hi va afegir ara fa tres anys després que l'historiador urgellenc Carles Gascón va descobrir un document que confirmava que als nuclis d'Alàs i Torres d'Alàs ja s'hi feia baixades de falles, com a mínim, l'any 1543. Aquest fet ha convertit la baixada de l'Alt Urgell en la més antiga documentada als Pirineus. Com a d'altres pobles, en aquest cas l'activitat es duu a terme la vigília de Sant Joan: el 23 de juny a la nit.

El president de l'Associació de Fallaires d'Isil, Jaume Baltà, ha explicat a l'ACN que la declaració ha fet que la festa hagi canviat i ha reconegut que va ser "una gran empenta" i va portar "molta difusió". Tanta que en un poble de tot just quaranta habitants el dia de la baixada de falles s'hi apleguen més de 4.000 persones.

En aquest sentit, però, Baltà creu que cal reflexionar sobre "si un poble tan petit necessita una festa tan gran" i que ara estan "en un delicat equilibri, pel risc de massificació de la festa". En tot cas, conclou que ser fallaire "és un orgull" i que ara "vagis on vagis de Catalunya, si dius que ets fallaire ja tothom coneix la festa", cosa que fins fa ben pocs anys no passava.

Bagà i Sant Julià de Cerdanya celebren aquest mes la 'Fia Faia'

La denominació oficial fa referència a que les baixades es fan pels volts del solstici d'estiu, però hi ha dues excepcions. I és que Bagà i Sant Julià de Cerdanyola l'han fet tradicionalment la nit de Nadal, amb la denominació de 'Fia Faia'. Per tant, aquestes dues poblacions del nord del Berguedà faran la seva celebració d'aquí a pocs dies: el 24 de desembre al vespre. 

El reconeixement oficial va arribar el dia 1 de desembre de 2015, en una reunió del Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que en aquella ocasió se celebrava a Namíbia.