Es crea una plataforma per reivindicar la gestió pública de la Unitat d'Escolarització Compartida de la Seu
El col·lectiu, que es presentarà dimecres vinent, compta amb professionals i exprofessionals del servei, així com antics alumnes, famílies, sindicats i ciutadans urgellencs. L'objectiu és reclamar la municipalització del recurs educatiu
El Centre Cívic El Passeig acollirà dimecres vinent, 19 de desembre, a les 20.45 hores, la presentació d'una plataforma per reivindicar la municipalització de la Unitat d'Escolarització Compartida (UEC) de la Seu d'Urgell. El col·lectiu està format per professionals i exprofessionals del servei, antics alumnes, famílies, sindicats i ciutadans.
Les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC) són un recurs de diversificació curricular dins l’ESO per a nois i noies amb necessitats educatives específiques. Aquests recursos públics estan externalitzats pel Departament d’Ensenyament i sovint són gestionats per entitats privades. Aquest servei públic, a la Seu d’Urgell, està privatitzat i gestionat per l’empresa ASPID.
Els alumnes que acudeixen a una UEC són joves d’entre 14 i 17 anys que presenten de forma reiterada i contínua desajustaments de conducta greus, absentisme injustificat o fort rebuig escolar (joves amb risc de marginació, amb trets d’inadaptació social, amb conductes agressives, etc.) de manera que impossibiliten la convivència als centres. Aquests estudiants poden seguir una part dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria en aquestes Unitats, on se li ofereixen activitats específiques adaptades a les seves necessitats. L’escolarització a les UEC suposa una escolarització compartida amb el centre docent en el qual l’alumne està matriculat i del qual en continua dependent als efectes acadèmics i administratius.
Segons indica la plataforma, "les condicions de precarització de la UEC de La Seu d’Urgell es detecten en els diferents eixos que la configuren: condicions laborals, infradotació de personal i la manca d’espai". Així mateix, es ressalta que les condicions laborals dels docents que es troben treballant a la UEC són substancialment diferents a les dels docents en centres d’educació secundària públics o concertats.
Des de la plataforma es defensa que "els serveis públics no poden ser un negoci i no es pot deixar l’atenció dels alumnes més vulnerables en mans d’empreses privades". Així mateix, es creu indispensable que la inspecció educativa vetlli per evitar que succeeixin "aquestes males pràctiques" i opinen que "aquestes vulneracions no haguessin estat possibles sense la connivència de qui hauria d’exercir els mecanismes de control tant contractuals com de qualitat educativa".
Més qualitat del servei
Els impulsors de la Plataforma creuen que la municipalització és "un exercici democràtic i de sobirania que ha de garantir la qualitat de l’atenció, així com la bona gestió dels recursos públics que s’hi destinen". És per això que han iniciat converses amb els diferents grups municipals per tal de presentar una moció al ple del mes de esembre que ha de tenir per objectiu la futura gestió publica del servei mitjançant un conveni entre l’Ajuntament i el Departament d’Ensenyament. Altres poblacions que tenen una gestió municipal del servei són Amposta, Granollers, Puigcerdà, Figueres i Blanes, entre d’altres.
La Plataforma ha demanat als grups municipals un exercici de responsabilitat social davant el gran repte que suposa el treball en favor dels joves amb situacions desfavorables, ja que aquest és una aposta de futur en pro de la convivència i la lluita contra les desigualtats. Tanmateix en la moció es demana l’increment de places per a fer front a la demanda dels centres de la zona, places que van ser retallades el 2016, en què es va passar de 12 a 9.
