Escolars de l'Alt Urgell coneixen la importància de l'explotació de fusta al segle XVIII per a la construcció naval

Alumnes de cicle mitjà i superior de l’Escola Sant Esteve d’Alàs, que forma part de la ZER Urgellet, han pogut aprofundir aquest dimecres, a través d'un taller immersiu a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, en la importància que tenia l’explotació de fusta a la comarca per a la construcció naval durant la segona meitat del segle XVIII. L'aprenentatge l'han fet a través de l’estudi d’un document que conté un inventari dels boscos del Pirineu, el qual forma part del Diccionario Naval del Marquès de la Victòria, una de les obres més importants al món per a l’anàlisi de la construcció naval de l’Armada.

Els escolars han pogut experimentar com és la feina dels arxivers, tot aprenent sobre la temàtica. En primer lloc, després d'una contextualització històrica, els estudiants han fet una anàlisi del document. Posteriorment, han pogut manipular diversos elements, com ara mostres de troncs de roure, faig i pi, per comprendre per a què s’utilitzava cada fusta en la construcció de les peces d’un vaixell. D’aquesta manera, s’han endinsat en els fonaments de l’enginyeria naval, tot observant maquetes d’embarcacions de vela, i han pogut comprendre millor la importància de l’ofici dels raiers.

El director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, Julio Quílez, ha explicat que el taller també el duran a terme diversos centres educatius. Així mateix, ha remarcat que la iniciativa té com a objectiu “posar en contacte els nens amb el medi”. En aquest sentit, Quílez ha especificat que és una proposta que agrada als nois i noies "perquè es poden 'desxifrar' paraules i conceptes vinculats a l’enginyeria naval". Tot plegat suposa, segons manifesta Quílez, "obrir una finestra al passat”.

Estudi dels recursos forestals

L’original del document que conté l’inventari està custodiat al Museu Marítim de l’Armada de Madrid i es va elaborar per tal de disposar d’un estudi detallat dels recursos forestals. Aquesta informació va acompanyada d’un mapa topogràfic del Pirineu on s’identifiquen boscos, poblacions i cursos fluvials, entre d’altres.

Tot plegat servia per planificar estratègies de transport fluvial de la fusta des del Pirineu fins al port dels Alfacs, on el material s’embarcava en vaixells per arribar al seu destí definitiu: les drassanes de Cartagena. En aquest punt es construïen les fragates, corbetes i navilis de l’Armada reial. D'aquesta manera es va contribuir a reconstruir una flota que va acabar sent de les més grans del segle XVIII.