Les estacions d'esquí de l'Alta Garona aspiren a augmentar el nombre de clients provinents de Catalunya, especialment el públic familiar. La majoria d'aquests complexos compten amb pocs quilòmetres de domini esquiable i amb cotes més baixes que d'altres zones dels Pirineus, motiu pel qual es volen posicionar com una alternativa a les estacions més grans, de cara als visitants que cerquen gaudir de la neu en un entorn més tranquil i no tan centrat en la pràctica de l'esquí.
Algunes d'aquestes estacions són a prop de la Val d'Aran, a uns vint minuts de la frontera, i per això el 15% dels seus clients provenen de Catalunya o d'altres punts de l'Estat espanyol. És el cas de Luchon-Superbagnères, Le Mourtis i Bourg d'Oueil. Superbagnères és el complex més important d'aquesta zona, si bé la seva àrea esquiable és de tot just 30 quilòmetres, amb un peu de pista situat a 1.465 metres i la cota més alta a 2.125. Unes cotes que habitualment compensen amb el fet de rebre un bon règim de nevades, gràcies a la seva orientació atlàntica al vessant nord dels Pirineus.
Baptiste Rabasse, subdirector de la societat pública Haute-Garonne Montagne, destaca que una de les seves particularitats és que els esquiadors que la visiten poden allotjar-se a l'històric poble de Banhèras de Luishon i no els cal agafar el cotxe per anar a esquiar, tot i que aquesta població és a només 600 metres, una altitud semblant a la de la Seu d'Urgell. Això és possible gràcies al fet que enguany han estrenat un telecabina que puja els esquiadors des del centre de la vila fins a la base de l'estació, tot salvant un desnivell de 1.200 metres.
Pel que fa a la gestió d'aquestes estacions, Rabasse ha explicat a l'ACN que s'assembla molt al model de Catalunya, on l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat gestiona actualment sis de les nou estacions d'esquí alpí existents. En el cas de l'Alta Garona, un 80% pertanyen a l'administració de la Regió Occitana, mentre que el 20% restant són privades.
Forfets a preu més baix
En el cas d'Haute -Garonne Montagne, s'ocupen de la gestió dels tres dominis esquiables que hi ha a la zona, a més d'altres ofertes turístiques, i els darrers anys han fet "un gran esforç" per ajustar el preu de forfet de dia, que actualment és de 32 euros per a Superbagnères i de 27 euros per a Le Mourtis. D'aquesta manera, afirma el seu subdirector, volen mirar de ser "competitius" amb d'altres estacions molt més grans dels Pirineus, que ofereixen molts més quilòmetres esquiables i remuntadors però que tenen un preu de forfet que duplica el seu.
El model doncs, està pensat per atraure un públic familiar que vol esquiar amb més tranquil·litat. Enguany, tot i situar-se a la vessant atlàntica dels Pirineus, no s'han escapat de les conseqüències d'un hivern sec i càlid que ha deixat poques precipitacions en forma de neu a les estacions. Com a Catalunya, la neu ha arribat tard, i és ara, a les portes de Setmana Santa, que poden oferir un major nombre de pistes obertes, malgrat la calor dels darrers dies.
La major part dels esquiadors que van en aquestes estacions són de la zona de Tolosa de Llenguadoc i del sud-oest de França, ja que es troben al bell mig dels Pirineus i tenen molt a prop l'autopista. Tot i això la proximitat amb la Val d'Aran, i també amb Osca pel túnel de Bielsa, fa que un 15% del volum de clients sigui de l'Estat espanyol.