Estrena a la Seu d'Urgell de la pel·lícula 'Boris Skossyreff, l'estafador que va ser rei'
Les projeccions a Cinemes Guiu comencen aquest dijous, després que ha esdevingut la producció andorrana de més èxit al Principat. El documental recupera la història del noble rus que es va autoproclamar rei d'Andorra i va estar implicat en els principals conflictes de la primera meitat del segle XX
Cinemes Guiu acollirà aquest dijous, 2 d'octubre (20.00 h), l'estrena a la Seu d'Urgell del documental català-andorrà 'Boris Skossyreff, l'estafador que va ser rei', dirigit per Jorge Cebrián i produït per Qucut. La pel·lícula arriba a la capital de l'Alt Urgell precedida per una molt bona rebuda, tant en festivals nacionals i internacionals com en les seves estrenes a Catalunya -el 17 de setembre passat als Cinemes Girona de Barcelona- i especialment a Andorra, on els darrers dies ha esdevingut la producció nacional de més èxit al Principat. Això ha fet que se'n prorrogués les sessions a les sales de Cinemes Illa Carlemany.
A més de la presentació de dijous, de moment a Cinemes Guiu s'ha previst dos passis més. Tindran lloc dissabte, dia 4 (20.15 h), i diumenge dia 5 a la tarda (17.00 h). Properament, entre aquest octubre i novembre, també es presentarà en sales de ciutats com com Igualada, Palma i Madrid, juntament amb de les poblacions occitanes de Pàmies (Arieja) i Mende (Losera). A més a més, el film participa en diversos certàmens cinematogràfics d’arreu d'Europa i d’Amèrica.
'Boris Skossyreff, l'estafador que va ser rei' és un documental que descobreix la història d’un personatge europeu "extraordinari, altament carismàtic i aventurer". Nascut el 1896 a Rússia, La seva biografia és una de les més fascinants del segle XX: Skossyreff va ser membre de la noblesa russa, espia britànic, apàtrida, ajudant de la reina d’Holanda, col·laboracionista nazi, falsificador i estafador professional, gigoló i organitzador d’orgies, visionari, personatge mediàtic internacional i políglot. Una vida agitada que no va estar exempta de riscos, perquè també va estar reclús a les principals presons europees.
Als Pirineus, però, Skossyreff és conegut sobretot perquè l'any 1934 es va autoproclamar rei d'Andorra, amb el títol de Borís I. Una distinció que, oficialment, només li va durar tretze dies. Prèviament, el desembre de 1933 havia arribat a un Principat molt diferent de l'actual, amb la intenció d'establir-s'hi -concretament a Santa Coloma- i teixir complicitats amb els camperols i artesans locals per trobar suports i assaltar el poder. Al cap de poc temps ja va suggerir al Consell General la possibilitat d'ingressar el país a la Societat de Nacions, però va trobar una rotunda negativa i, després d'un primer advertiment, el 22 de maig de 1934 se li va dictar una ordre d'expulsió fulminant. Llavors es va establir a l'Hotel Mundial de la Seu d'Urgell, des d'on va encetar una intensa campanya de màrqueting i d'aparicions en diaris d'arreu d'Europa amb l'objectiu de reivindicar-se com a primer monarca andorrà, tot cercant el suport dels legitimistes francesos. Finalment, el bisbe d'Urgell va denunciar-lo i el 20 de juliol van detenir per traslladar-lo primer a Barcelona i després a la presó Model de Madrid. Al cap de pocs dies va ser expulsat d'Espanya.
A banda d'aquest episodi, la seva biografia també és impactant perquè va estar involucrat en els principals conflictes de la primera meitat del segle XX, dels quals sempre va aconseguir sortir miraculosament amb vida: la Revolució Russa, les dues Guerres Mundials, la Guerra Civil Espanyola i la Guerra Freda. Al seu pas, Skossyreff provocava una gran sensació i admiració, enamoraments i també patiment, mentre deixava un llarg historial delictiu per mitja Europa, utilitzant múltiples identitats falses.
El documental es basa en una extensa i completa investigació, portada a terme per Jorge Cebrián durant una dècada i en col·laboració amb un equip internacional d’historiadors i assessors. Fruit d’aquest estudi exclusiu, compta amb informació inèdita i centenars de proves documentals, d’origen públic, dels serveis d’intel·ligència i també privat, extrets d’arxius de diferents països d’Europa i Amèrica. Han aconseguit el testimoni directe de qui el va conèixer i la cessió d’arxius familiars que fins ara mai havien vist la llum. La pel·lícula s’ha rodat a Andorra, la Seu d'Urgell, Sitges, Mallorca, França, Portugal, Alemanya i Holanda. Per fer més atractiva aquesta història, i connectar-la encara més i millor amb el públic, Boris Skossyreff és interpretat pel popular actor, guionista, humorista i periodista català Manel Piñero, durant molts anys conegut com l’"Homo APM" del programa de TV3 'Alguna pregunta més?'.
La mirada rigorosa de Jorge Cebrián
Jorge Cebrián (Gijón, 1976) ha dedicat bona part de la seva carrera professional a una de les seves grans passions: rescatar de l’oblit personatges i episodis silenciats de la història. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Ramon Llull de Barcelona, i amb formació en Història per la Universitat de Lleida, la seva obra escrita o audiovisual es caracteritza "per una mirada rigorosa, narrativa i profundament humana". Ha dirigit i escrit el guió d’una desena de documentals de temàtica històrica, com “Pena capital”, “Lluitant per la vida” i “Els secrets de Somplosa”, tots ells, reconeguts amb premis internacionals de periodisme. També va ser guionista i investigador del documental “Pujol/Catalunya. El consell de guerra”, un dels més vistos de la història del “Sense Ficció” de TV3.
Amb "Boris Skossyreff, l'estafador que va ser rei" culmina una dècada d’investigació sobre un dels personatges més insòlits del segle XX europeu, treball que ha rebut diversos premis en festivals internacionals de cinema. Cebrián ha treballat com a periodista, fotògraf i corresponsal a mitjans com Europa Press, “Diari d’Andorra”, “Segre” i “La Mañana”. Durant cinc anys va ser cap de redacció de Ràdio i Televisió d’Andorra i ha ocupat càrrecs en institucions com el Govern d’Andorra i l’Ajuntament de Barcelona. Cebrián ha transformat també aquesta història en un llibre, editat en català i en castellà per Anem Editors i que ja ha exhaurit els 1.800 primers exemplars, per la qual cosa ja va per la segona edició.
Pel que fa a festivals, va guanyar els premis al Millor Docudrama i a la Millor Banda Sonora Original, al Rani Durgavati International Film Festival, a l’Índia. L’estrena mundial del documental es va fer a Montreal (Canadà), al festival Cinemania. Ha participat a la Selecció Oficial de l’Iberofest Tallinn International Film Festival (Estònia); al Festival Frankofono de Riga (Letònia); al Latino American Film Festival de Connecticut (Estats Units) i també al República 14, a Olhao (Portugal). Aquest mes de juliol s’ha vist al Barcelona Indie Filmmakers Festival (BARCIFF); i després, a l’agost, al Fort Smith International Film d’Arkansas (EEUU); i, a l’octubre, al Festival Som Cinema de Lleida.
