Excaven al bosc de Virós un forn de ferro d'època romana únic al país
Se n'ha fet una reproducció a mida real per facilitar la comprensió del jaciment als visitants. Els treballs els ha dirigit l'arqueòleg urgellenc Òscar Augé
El bon estat de conservació, les grans dimensions i la possibilitat de més forns a tocar ha sorprès Augé i fan d'aquest jaciment un cas únic al país, atès que no hi ha referents similars tan grans en una zona de producció de ferro no associada a un poblat. Tot i que aquestes restes ja havien estat documentades per un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona entre els anys 2003 i 2004, fins aquest estiu no s'hi havia fet cap excavació.
Òscar Augé ha dirigit l'excavació al costat de José Miguel Gallego. El conjunt té una cubeta on es dipositava el ferro al final del procés i que estava excavada directament al terreny natural, juntament amb un petit mur de pedra que l'envoltava, damunt del qual s'hi aixecaria la xemeneia del forn, que era per on es carregava el mineral i el carbó vegetal. Tot plegat permetia assolir la temperatura adequada pel procés de reducció, que oscil·lava entre 900 i 1300°C.
Activitat estacional a la muntanya
Augè ha explicat que, tot i que caldrà corroborar-ho en properes campanyes, intueixen que hi hauria dos forns més a pocs metres de l'àrea excavada aquest estiu, a més de cabanes. Es podria tractar dels llocs on hi vivia la gent que treballava el ferro de la vall. Si es confirmés, es tractaria d'un jaciment "de certa entitat", perquè comptaria amb zones de treball i d'habitatge en plena muntanya (a uns 1.700 metres d'altitud). Tanmateix, els arqueòlegs creuen que devia ser una activitat estacional i que només es podia fer al llarg dels mesos de primavera i estiu.
Les restes d'aquests antics tallers de reducció, segons els arqueòlegs, tenen una especial rellevància perquè de l'època antiga, pel que fa a Catalunya, hi ha un buit de coneixement sobre aquesta activitat fora de contextos d'hàbitat. Òscar Augè ha explicat que "no hi ha referents semblants" al país, malgrat que aquest jaciment té "una gran semblança" amb alguns del vessant nord del Pirineu, com el que a la dècada de 1990 es va excavar a Lercoul, a Vic de Sòs (Arieja), amb cronologies també del segle III dC.
Possibilitat de fer-lo visitable
Ara, en espera dels resultats de les analítiques, s'espera confirmar en properes campanyes arqueològiques la presència de més forns romans de reducció a la zona. El propòsit final és poder consolidar els vestigis per tal de fer-los visitables i que la gent que passegi pel sender senyalitzat de la Costa dels Meners puguin veure'ls. La Vall Ferrera té un gran patrimoni siderúrgic, concentrat molt especialment en el bosc de Virós, que abasta unes 2.000 hectàrees d'alt valor paisatgístic i natural.