Famílies de l'Alt Urgell demanen que el transport escolar arribi fins a pobles petits

Diverses famílies de pobles petits de l'Alt Urgell han endegat una reivindicació per demanar que el transport escolar arribi fins a l'entrada dels nuclis on viuen. En aquests casos la parada de bus més pròxima la tenen a la carretera general i això els obliga a anar-hi amb cotxe cada dia per deixar-hi els fills, i després tornar-hi per recollir-los.

Un dels veïns que ha impulsat la petició és Agustí Porta, que viu a Aristot, al municipi del Pont de Bar, i té els fills matriculats a l'escola rural Sant Esteve d'Alàs, que forma part de la ZER Urgellet. Porta explica que en aquest cas la parada del bus que recull els alumnes és al peu de la carretera N-260; per tant, a set quilòmetres de casa seva. I demana que es puguin aprofitar les rutes dels taxis a la demanda, que cobreixen aquesta part del trajecte.

El veí lamenta que el fet d'haver de deixar i recollir els fills a la parada del transport escolar, que connecta el Pont de Bar amb els centres educatius de la Seu d'Urgell, els complica la conciliació laboral i familiar. A més a més, alerta que aquesta manca de facilitats ha motivat que alguns veïns hagin decidit canviar de residència, cosa que agreuja els problemes de despoblament que pateixen zones com el Baridà. De fet, ell ha decidit inscriure els fills a Alàs -on també hi fa de representant de les famílies al Consell Escolar- perquè almenys li queda més a prop de casa que la Seu. 

Agustí Porta recorda que quan ell era petit aquest servei amb taxi ja existia i que aquest vehicle els recollia a l'entrada del poble i els "baixava fins a la cruïlla a recollir l'autobús", i remarca que en alguns municipis aquesta opció encara està disponible. A Aristot el servei de transport a la demanda s'ofereix dos cops a la setmana i Porta creu que precisament afegir-hi l'ús escolar pot ajudar a potenciar-lo i a ampliar-ne els horaris. Fins i tot remarca que ell estaria disposat a pagar una part del cost del servei, si els prometen que aquest queda garantit. I subratlla que les administracions haurien de "prendre consciència" de la situació i "facilitar que les persones puguin viure en aquests pobles", tot començant especialment per dues necessitats bàsiques com són "l'educació i el transport".

De la seva banda, Núria Giménez, presidenta de l'AFA de l'Escola Arnau Mir del Pla de Sant Tirs, creu que cal comptar amb un sistema de transport escolar perquè els habitants de tots els nuclis puguin arribar-hi. Giménez adverteix que si les famílies "no tenen aquest recurs" a les escoles rurals, això derivarà en que totes acabaran portant els fills a la Seu d'Urgell perquè "per temes de feina i de logística del dia a dia els hi és més fàcil", i generarà una situació paradoxal: més saturació a les escoles de la capital comarcal mentre que a les rurals de la vora faltaran alumnes. Per això, coincideix amb Agustí Porta a reclamar que les administracions posin més facilitats a les famílies que aposten per seguir vivint als pobles.  

En el cas de l'escola del Pla de Sant Tirs, que també forma part de la ZER Urgellet, la responsable de l'AFA explica que una de les vies que han trobat per garantir-ne la continuïtat és adscriure-hi per al curs vinent tots els infants tant del municipi de Ribera d'Urgellet com de les Valls d'Aguilar. Considera que d'aquesta manera "s'ha fet un pas endavant molt gran" després de diversos cursos en què "anava baixant el nombre d'alumnes" fins al punt de veure "perillar" la continuïtat d'aquest equipament educatiu. Giménez aprofita per reivindicar que el model d'escola rural té "molts avantatges", sobretot des del punt de vista de la implicació que tenen les mestres i les famílies en el projecte.

La normativa contempla aquesta opció

De fet, fonts del Departament d'Educació i Formació Professional han explicat a l'ACN que la normativa contempla la possibilitat d'atorgar ajuts individuals a les famílies que han de fer desplaçaments entre els nuclis on viuen i el punt on s'atura el transport escolar. Es pot fer sempre que es consideri que fan un ús "obligatori" del servei, com és el cas dels municipis que no tenen escola o institut.

Reunions per consensuar un "mapa escolar" per a la comarca

Mentrestant, la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Josefina Lladós, indica que durant aquest curs s'han dut a terme diverses reunions entre representants dels serveis territorials del Departament d'Educació a l'Alt Pirineu i Aran i de les famílies per consensuar un "mapa escolar" per a la comarca. D'aquesta manera, per exemple, les noves matriculacions d'infants residents en diversos nuclis de Montferrer i Castellbò tindran com a referència l'escola que hi ha municipi (el centre Rosa Campà de Montferrer), i el mateix es farà amb els pobles del terme d'Alàs i Cerc, que s'assignaran a l'Escola Sant Esteve.

Quant al transport per arribar a aquests centres, Lladós diu que a data d'avui el servei està regulat per un decret de la Generalitat de l'any 1996. En aquest sentit, defensa que s'hi haurien d'introduir canvis, ja que, a priori, deixa sense aquest dret als habitants que viuen en nuclis de municipis on no hi ha ni escola ni institut. De totes maneres, detalla, en poden fer ús -pagant un euro i mig- si hi ha una línia que arriba al poble i queden places disponibles.

Manca de recursos per garantir el servei diari

Pel que fa a la possibilitat d'aprofitar i ampliar les rutes de transport a la demanda per al desplaçament d'escolars, la presidenta del Consell Comarcal subratlla que ja "fa molt de temps que se n'està parlant amb el Departament de Territori". Així, tot i que creu que seria "ideal" que aquest servei estigués disponible de forma diària a cada poble, assegura que els ho impedeix la "quantitat pressupostada" cada any segons el conveni signat amb la Generalitat, perquè és insuficient. Per això, tal com passa actualment amb d'altres serveis comarcals, adverteix que "calen principalment diners, i no són pocs" i que estan condicionats perquè el pressupost del Consell depèn majoritàriament de les transferències que els fa el Govern català. 

Finalment, respecte a la situació de les parades d'autobusos que cobreixen les rutes escolars, fonts del Departament d'Educació indiquen que aquesta qüestió forma part de la gestió del servei que fan els consells comarcals, en virtut de la delegació de competències per part del Govern. La conselleria addueix que "correspon a aquests ens definir-les amb les empreses adjudicatàries de les diferents línies" i, en tot cas, "informar a la conselleria de les casuístiques particulars que es puguin trobar per buscar possibles solucions", malgrat que des dels consells comarcals, tal com ha expressat Lladós, denuncien que és la Generalitat qui ha de posar els diners -via transferència- perquè puguin aplicar correctament aquestes competències assignades.