Fase d'excepcionalitat per sequera a tots els municipis de l'Alt Urgell
L'Agència Catalana de l'Aigua ha informat avui que Josa i Tuixent es troba en fase d’Excepcionalitat 2 en relació a la sequera. Aquesta situació crítica en relació a l’aigua la comparteixen la resta de municipis de l’Alt Urgell, tot i que es troben en fase d’Excepcionalitat 1. La conca catalana de l’Ebre, en la qual s’inclou el riu Segre, té una precipitació acumulada d’1 mes en mm, fet que fa que les previsions d’aigua hagin de remuntar per poder afrontar amb garanties l’estiu.
El Decret 84/2007, de 3 d'abril, preveu en els casos d’excepcionalitat l'adopció de mesures d'emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics, estableix un seguit de mesures que tenen per objecte intensificar l'estalvi i l'aprofitament més eficient de l'aigua fins que els recursos superficials i subterranis i, especialment, les aigües embassades recuperin els nivells necessaris. L'aplicació de les mesures que s'hi preveuen està en funció dels llindars d'excepcionalitat.
L'excepcionalitat 2 preveu l'obligació de fer servir aigua potable només per a l'abastament domèstic, i en prohibeix altres usos com ara l'aigua de piscines públiques i privades, el reg de jardins particulars i els usos de l'aigua en parcs aquàtics i altres instal•lacions de caràcter lúdic. Aquestes mesures les han d'aplicar els ajuntaments mitjançant les seves disposicions locals.
Paral•lelament, els volums lliurats per a l’abastament urbà als dipòsits de capçalera municipal o zones de subministrament en baixa respondran a un valor màxim equivalent a 270 litres per habitant i dia.
En un altre ordre de coses, l’ACA, després de realitzar diversos mostrejos a la unitat d’aigües calcàries de Vallcebre (Fígols), considera inviable extreure aigua d’aquestes mines degut al baix nivell de l’aqüífer, amb un clar descens sostingut (actualment es troba a 1,1 metres per sobre del mínim històric d’una sèrie de 32 anys, quan fa dos anys es trobava 6 metres per sobre).
En cas de donar-se les condicions òptimes de l’aqüífer, el volum màxim extraïble anual se situaria en només 0,75 Hm3/any per tal de no afectar l’explotació de la central tèrmica de Cercs, element bàsic de producció energètica de Catalunya. Cal tenir en compte que el principal ús d’aquestes aigües és la refrigeració de la central tèrmica de Cercs que pot arribar a extraccions anuals de 3 Hm3.
En aquest sentit, durant els mesos de desembre de 2007 i gener d’enguany es va treballar conjuntament amb la central tèrmica de Cercs per tal d’aprofitar el cabal excedent de la seva extracció, però es va decidir desestimar aquesta possibilitat pels motius esmentats amunt.
Pel que fa als possibles excedents d’aquest aqüífer, aquests ja afloren de manera natural com aportació al riu Llobregat i, per tant, a l’embassament de la Baells. En aquest sentit, la unitat hidrogeològica de Vallcebre és un aqüífer integrat per calcàries que, malgrat no està connectada directament al riu, aporta de forma natural els seus excedents al riu Llobregat a partir de diverses pous i surgències.
L’explotació intensiva de l’aigua remanent a les mines que no aflora per les surgències naturals, pot afectar als usos actuals i mobilitzar aigua molt mineralitzada que hagi estat en contacte amb els materials carbonífers de les extraccions mineres, comprometent la qualitat de l’aigua aportada al riu Llobregat i a l’embassament de la Baells.
