Felicitació de l'Ajuntament de la Seu a Agustí Solans pel seu 103 aniversari
El consistori ha obsequiat amb un pastís el veí de Castellciutat, que viu a Cal Torrafeta i bufa les espelmes el dia de Cap d'Any
L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha felicitat aquest diumenge Agustí Solans Sanou, veí de Castellciutat, pel seu 103 aniversari. L'alcalde Francesc Viaplana, el vicealcalde Jordi Fàbrega i la tinent d'alcalde Marian Lamolla han visitat Solans a casa seva per obsequiar-lo amb un pastís amb les espelmes que indiquen la seva quantitat d'anys.
Aquesta felicitació institucional es duu a terme amb tots els veïns i veïnes del municipi que compleixen cent anys o més. I en aquest cas, es fa el dia de Cap d'Any. I és que Agustí Solans va néixer a Castellciutat l'1 de gener de 1920. Ha tingut 2 filles i un fill, que li han donat 3 nétes i un nét.
Es dóna la circumstància que Solans ha viscut tota la vida a la mateixa casa, Cal Torrafeta, i que a més a més, segons la informació de què disposa la família, aquesta és la casa més antiga del poble. Ara fa tres anys, amb motiu del seu centenari, ell mateix va explicar a RàdioSeu que antigament aquest habitatge es deia Cal Ferrerassa, perquè hi vivien uns ferrers, i que l'immoble es va salvar de la destrucció que va patir Castellciutat a la III Guerra Carlina, cap a l'any 1874, perquè les tropes necessitaven la instal·lació per ferrar els cavalls.
Solans va formar part de la coneguda com a Lleva del Biberó, la generació que va ser mobilitzada per a la Guerra Civil quan tot just sortien de la infància. Quan va esclatar el conflicte, ell tenia només 16 anys. Tanmateix, en el seu cas, es va oferir voluntari i va treballar en les trinxeres "a pic i pala", a Gandesa, cosa que li va permetre evitar haver d'agafar el fusell i combatre cos a cos. En tot cas, recorda la guerra com "una desgràcia, per a un mateix i pels danys causats els uns als altres".
Entre la guerra i el posterior servei militar obligatori, finalment Agustí Solans va estar set anys fora de casa, però des que va poder tornar ja no s'ha mogut de Castellciutat i celebra el fet d'haver pogut estar sempre al costat de la seva família. Professionalment s'ha dedicat a l'agricultura i al comerç familiar, on venien els aliments que ells mateixos produïen.