García-Margallo admet ara que Catalunya té un mal sistema de finançament

El ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel Garcia-Margallo, ha admès aquest divendres que Catalunya ré un mal sistema de finançament i que és precisament aquest un dels principals motius que han empès el procés sobiranista. Margallo ha participat en la cloenda de la 27a Trobada Empresarial al Pirineu, que s'ha celebrat a la Sala de Sant Domènec de la Seu d'Urgell.

El ministre, tanmateix, ha vinculat la situació actual al model que va aprovar el president Zapatero l'any 2004. Sobre el fet que aquests anys, malgrat les demandes catalanes, el sistema no s'hagi tocat, Margallo ha dit que el govern espanyol estava ''ocupat fent restriccions pressupostàries''. El titular d'Exteriors s'ha mostrat ara obert a "buscar un nou sistema fiscal per Catalunya i també la resta de comunitats autònomes", si bé ha reconegut que  serà complicat perquè, afirma, el PSOE està cada vegada més supeditat als interessos dels andalusos i els extremenys.

Entre els motius del suport popular a la independència de Catalunya, el representant del Govern espanyol també ha situat en primer lloc la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut -respecte del qual el PP va recollir signatures arreu d'Espanya per rebutjar-lo. També ha esmentat el fet de no haver complert el compromís dels 700 milions d'euros de la disposició addicional tercera per a infraestructures, i com a tercer punt ha indicat el mal finançament. A preguntes dels empresaris sobre el dret a decidir, ha reiterat la idea del PP que "la sobirania pertany a tot el poble espanyol i no només a una part" i creu que, en cas declaració unilateral d'independència, no hi hauria un reconeixement europeu ni dels estats.

Pel que fa precisament a la possibilitat que el Regne Unit es desvinculi de la Unió Europea, García-Margallo creu que això derivaria a curt termini en una pujada general de les primes de risc. Això no obstant, ha apel·lat a l'oportunitat per seguir avançant dels 19 països que formen part del nucli federal de la Unió; és a dir, els que comparteixen l'euro.

Protesta en la visita de Margallo

Tot coincidint amb visita de José Manuel García-Margallo, un grup de veïns s'han concentrat davant de la plaça dels Oms per expressar el rebuig a la presència del ministre a la Seu. Els organitzadors, la plataforma Suport Refugiades Alt Urgell, consideren el ministre d'Exteriors corresponsable de la política actual de la Unió Europea amb relació als refugiats i de les morts i la crisi humanitària que s'està produint al respecte. Els manifestants, que lluïen pancartes a favor de l'obertura de fronteres, han lamentat no haver pogut fer la protesta al costat de la Sala de Sant Domènec, a causa del cordó de seguretat que s'ha habilitat a tot l'entorn del recinte.

Conferència de Michel Camdessus

L'última jornada de la Trobada també ha comptat amb la presència de l'exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI), Michel Camdessus, que ha fet una previsió de com pot ser el món l'any 2015, en base a 12 "megatendències". Entre d'altres, ha assenyalat que la població continuarà augmentant fins als 11.000 milions d'habitants -especialment a l'Àfrica, que en tindrà més de 4.000 milions-, però que també creixerà la classe mitjana a nivell mundial. Pel costat negatiu, Camdessus tem que augmentaran els conflictes internacionals per recursos finits, i especialment per l'aigua, malgrat que s'avançarà en l'economia sostenible, el reciclatge i el respecte pel medi. L'exdirigent també augura un molt hiperconnectat pel que fa a noves tecnologies i àrees urbanes encara més grans, que poden esdevenir nous focus de civilització però també de conflictivitat.

Camdessus ha estat presentat pel cap de Govern d'Andorra, Antoni Martí, que li ha agraït el seu assessorament al Principat durant la transformació econòmica dels darrers anys. Martí ha reivindicat que Andorra ha estat "un dels alumnes més disciplinats" de l'FMI i ha defensat que el món econòmic reconegui l'esforç que ha fet el país per adaptar-se a les noves exigències internacionals i a l'obertura econòmica, sense renunciar a la seva identitat ni a les especificitats. D'altra banda, el dirigent andorrà ha defensat novament la intervenció en el 'cas BPA', ja que creu que s'ha aconseguit salvar la reputació de la plaça financera i evitar que, a diferència d'estats com Espanya, una crisi bancària la paguessin els contribuents.