Gerri de la Sal rememora amb una jornada lúdica el seu passat d'explotació salina
Gerri de la Sal, com el seu nom indica, té un passat molt estretament vinculat a l'explotació de la font d'aigua salada i la producció de sal. Ja al segle IX apareixen documentades les salines i el brollador, que eren propietat dels monjos del Monestir de Santa Maria de Gerri. Durant dècades, aquesta activitat econòmica va ser . I així fins ara fa tot just quatre dècades, quan les riuades de 1982 van deixar les salines inservibles.
Per reivindicar aquest ofici, imprescindible per entendre la història del poble, aquest diumenge l'Ajuntament de Baix Pallars organitza la Festa de la Sal. Al llarg del dia hi haurà tallers -amb inscripció prèvia- de cuina, de turisme o de construcció d'eines per treballar la sal, per tornar-la a posar en valor també a nivell turístic o lúdic. L'alcaldessa de Baix Pallars, Anna Sentinella, ha dit a l'ACN que des de l'inici d'aquesta legislatura ja s'havien proposat tornar a donar més importància a la sal com a signe d'identitat local.
Com a testimoni d'aquest passat industrial, a Gerri es conserva la Casa de la sal (o Reial Alfolí de Gerri), el gran magatzem on s'extreia, es tractava i s'emmagatzemava la matèria des de l'Edat Mitjana. Considerat l'edifici civil més gran en planta de tot el Pallars, acull el Museu de Gerri de la Sal, on aquest diumenge també s'hi duran a terme visites guiades gratuïtes. Aquestes visites volen ajudar a comprendre la història del poble i homenatjar l'ofici de saliner, que ara es vol evitar que es perdi.
De la seva part, la tècnica municipal de turisme i cultura, Aroa Yagüe, incideix en el fet que la sal és imprescindible per entendre la història de Gerri i que sempre havia estat "el principal motor econòmic del poble", a més de recordar el fet que la paraula "salari" prové de la manera com es pagava als treballadors antigament, ja que la sal tenia un gran valor com a conservador d'aliments. Amb la desamortització de Mendizabal, al segle XIX, els monjos en van perdre el control i va passar a veïns de la vila, tot i que es va adjudicar mitjançant subhasta i només hi van poder optar les famílies locals amb més capacitat econòmica.
Pel que fa als motius pels que es va deixar d'explotar, a banda de la riuada, Yagüe indica que n'hi va haver d'altres, com ara la competència de la sal marina, la introducció de maquinària i les males comunicacions. Tot i això, algunes salines es van conservar sense ànim de lucre i han arribat fins avui.
Recuperació de l'ofici des del 2008
Tot i que Gerri ja no viu d'aquest mineral, des del 2008 dos veïns, la Dolors i el Xavier, han recuperat aquesta feina i tornen a produir-ne, tot i que només de manera testimonial i per donar-ho a conèixer a la gent jove. El consistori dóna suport a aquest objectiu i ara estudia com poder formar joves perquè s'hi puguin implicar, encara que sigui com a complement a les seves feines habituals.
De fet, la sal de Gerri és encara avui molt apreciada dins el món culinari i a algunes botigues del Pallars encara se'n pot trobar. Per això, ara volen que es converteixi en un producte diferenciat i valorat de la gastronomia pallaresa, de la mateixa manera que la carn d'ovella xisqueta, la vaca bruna o els embotits com ara la girella o el xolís.