Gilabert proposa suprimir els consellers comarcals amb la implantació de vegueries
La proposta del president de la Diputació suposaria l'eliminació de 223 càrrecs polítics a la demarcació de Lleida Els ens conservarien els serveis mancomunats
El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha proposat que les vegueries suposin una reducció de 1.032 càrrecs als consells comarcals en el conjunt de Catalunya, i de 223 en el cas de la demarcació de Lleida. Gilabert, en una conferència en el marc del Fòrum Europa a Barcelona, s'ha mostrat partidari aquest dijous de suprimir la part política dels consells comarcals, mantenint la seva estructura com a tal perquè "ja està organitzada i perquè funcionen bé com a mancomunitat de serveis que haurien de gestionar els consells d'alcaldes", ha dit.
Els consells quedarien integrats a de l'estructura pròpia de les vegueries com un ens no polític, perquè totes les comarques tindrien ja una representació política a les vegueries. Així mateix, Gilabert ha afirmat que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, ja coneix la seva proposta, i ha manifestat que el model que li ha posat a sobre de la taula, amb municipis, vegueries i Generalitat, "aconsegueix un estalvi i una simplificació administrativa de la qual es pot beneficiar el conjunt de la ciutadania, ja que es podrien aprofitar els edificis, les instal·lacions i el patrimoni que fins ara han estat utilitzades per les Diputacions".
Segons subratlla el president de la Diputació, "cal abordar amb valentia i agilitat la nova distribució territorial de Catalunya". Alhora, ha criticat als partits que diuen que "ara no és el moment", ja que, afirma, "hi ha fórmules, com la que ha plantejat, que eviten la multiplicació dels nivells d'administració". Des del seu punt de vista, l'Estatut dóna legitimitat al projecte, "i un bon acord en matèria de vegueries pot contribuir a acabar amb els greuges entre territoris i millorar l'equilibri".
Gilabert ha dedicat gran part de la seva intervenció a criticar l'estat d'algunes de les infraestructures que passen per Lleida. En concret, ha centrat les seves queixes en la N-260, que des del seu punt de vista, es tracta d'una d'aquelles infraestructures que no s'han millorat "per criteris poblacionals". Des del seu punt de vista, aquesta carretera de titularitat de l'Estat "dóna mala imatge al govern espanyol". I hi ha afegit: "Un gran nombre d'usuaris decideixen agafar vies alternatives per evitar haver de passar per aquesta carretera a causa del seu mal estat".
Tanmateix, el president de la Diputació de Lleida també ha reconegut millores, com la construcció de l'aeroport de Lleida-Alguaire, "que pot ser un revulsiu per l'economia de la demarcació, ja que pot augmentar el pes del turisme i les exportacions". També ha valorat positivament la projecció que ha adquirit Lleida amb l'arribada del Tren d'Alta Velocitat (TAV), tot i que s'ha queixat dels preus, que des del seu punt de vista "són massa cars". També ha explicat que la Diputació de Lleida ha encarregat un estudi pel perllongament de la línia de la Pobla de Segur cap a la Seu d'Urgell.
Finalment, Gilabert ha demanat que en el decurs d'aquest trimestre el govern espanyol abordi d'una vegada per totes el problema de la manca de finançament dels municipis, que a causa de la crisi, estan dedicant recursos a la protecció social de les famílies, tot i la seva caiguda d'ingressos.
