Generalitat i Parlament al·legaran al TC per defensar la nova normativa sobre l'escola catalana
La llei consensuada per la cambra s'ha fet per adaptar-se a la sentència judicial que imposa un 25% de classes en castellà. Admesa a tràmit la petició de reforma perquè l'aranès sigui llengua vehicular a les escoles de l'Aran
El Consell Executiu ha decidit aquest dimarts personar la Generalitat i formular al·legacions a la causa oberta per la Llei sobre l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari i també pel Decret dels criteris d'elaboració, aprovació, validació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius. També la Mesa del Parlament ha decidit personar la cambra i presentar al·legacions a aquest procediment, segons han explicat aquest mateix dimarts fonts parlamentàries.
La setmana passada el Parlament ja va presentar al·legacions defensant la llei i el decret però ho va fer contra el recurs d'inconstitucionalitat que PP i Cs havien presentat al TC. Els serveis jurídics de la cambra van esgrimir que les dues normes no pretenen "modificar substancialment" el règim lingüístic, sinó "adaptar-lo als canvis socials" i afegien que s'hi reconeix el castellà com a llengua d'aprenentatge i que també té la condició de "llengua docent". En aquesta línia, consideren que segons les normes el castellà també és "vehicle de comunicació" a l'educació.
Les noves normes –aprovades pel PSC-Units, ERC, JxCat i En Comú Podem, que sumen 106 dels 135 diputats del Parlament– pretenen garantir la immersió lingüística en català als centres educatius de Catalunya i eliminar la imposició de percentatges, ja sigui per ordre judicial o perquè figurin als projectes lingüístics d'escoles i instituts. El castellà el categoritzen com a "llengua d'aprenentatge".
La llei del català ha format part de la reunió de la Mesa no només pel debat al TC sinó també per l'admissió a tràmit de la reforma presentada pel Consell General d'Aran per tal de garantir l'aprenentatge i l'ús curricular de l'occità als centres aranesos. Es tracta d'una proposició registrada per la síndica d'Aran, Maria Vergés, que es podrà esmenar i es tramitarà com qualsevol proposició de llei. És la tercera vegada que les institucions araneses fan ús de la seva capacitat legislativa al parlament.