Homenatge a Conxita Grangé i Josep Cubiló a la Pobla de Segur
L'acte de reconeixement, sota el lema ‘Històries de vida de l’antifeixisme, l’exili i la deportació’, tindrà lloc aquest dissabte al Molí de l’Oli
El Memorial Democràtic i l’Ajuntament de la Pobla de Segur han organitzat aquest dissabte, 7 de setembre, l'acte d’homenatge ‘Històries de vida de l’antifeixisme, l’exili i la deportació’ per recordar Conxita Grangé i Josep Cubiló. La iniciativa tindrà lloc al Molí de l’Oli de la Pobla de Segur a les sis de la tarda.
La consellera de Justícia, Ester Capella, clourà el reconeixement amb la inauguració de l’exposició ‘El camp de concentració per a dones de Ravensbrück’, una mostra organitzada per Amical de Ravensbrück amb la col·laboració del Memorial Democràtic. L’acte comptarà també amb la participació de l’alcalde de la Pobla de Segur, Marc Baró, i d’Enric Guimó, regidor de Cultura del municipi. A més, hi intervindran l’historiador Josep Calvet, que explicarà la trajectòria vital dels dos deportats, i Carme Rei-Granger, neboda de Conxita Granger, que oferirà la conferència ‘Testimoniatge i compromís’.
Històries de vida de l’antifeixisme
‘Històries de vida de l’antifeixisme, l’exili i la deportació’ és un homenatge pòstum a Conxita Grangé. Cal destacar que el Memorial Democràtic ja va organitzar un acte en honor a la resistent antifeixista el 26 de juliol, poc abans de la seva mort.
La mostra exposa com els lluitadors represaliats, molts dels quals van morir lluny de la terra que els va veure néixer i créixer, han estat, sovint, els grans oblidats de la nostra història recent. "Explicar-ne la trajectòria de vida i retre’ls homenatge és un deure col·lectiu", indiquen els organitzadors.
Deportada a Ravensbrück
Conxita Grangé Beleta (Espui, 1925 – Tolosa, 2019) va ser la darrera supervivent catalana dels camps de concentració i extermini nazis. Va ser membre de la Resistència francesa i fou deportada al camp de concentració de dones de Ravensbrück juntament amb la seva tia, Elvira Ibarz, i una cosina, Maria Castelló. Va rebre diverses condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència. Va dedicar bona part de la vida a explicar la seva experiència i a mantenir viva la memòria de les dones deportades.
Supervivent a Mauthausen
Josep Cubiló (La Pobla de Segur, 1918 – Ausat, 1972) havia fugit a França després de la desfeta republicana al final de la Guerra Civil. Va ser fet presoner de guerra per l’exèrcit alemany. Al gener de 1941 va entrar al camp de concentració de Mauthausen, on sobrevisqué fins que el camp fou alliberat per l’exèrcit aliat l’any 1945. No va voler retornar a l’Espanya franquista i es va establir al sud de França.
