Identificats prop d'una desena de camins tradicionals que connectaven l'Alt Urgell i Andorra

El geògraf urgellenc Carlos Guàrdia ja ha identificat prop d'una desena d'antics camins a la zona compresa entre la Seu d'Urgell la frontera amb Andorra. Guàrdia, que és també tècnic de l'IDAPA i actual tinent d'alcalde de Cultura, Esports i Festes de l'Ajuntament de la Seu, estudia des de fa temps com era la mobilitat de la població que vivia en aquests pobles al llarg dels segles XVIII i XIX i fins a la segona meitat del segle XX, quan l'èxode rural va comportar l'abandonament d'una part important d'aquestes terres.

La identificació s'ha fet a partir de mapes cartogràfics i d'altres documents històrics. A més a més, Guàrdia ha fet un treball de camp per comprovar en quin estat es troben i si hi ha elements originals que se'n conserven. Ell mateix també dóna a conèixer des de fa temps les troballes mitjançant el seu perfil a Twitter, per tal que aquesta valuosa tasca arribi al màxim possible de gent. La idea és analitzar tot plegat amb la voluntat de donar-ho a conèixer i posar-ne en valor la importància.

Carlos Guàrdia ha pogut constatar com els diversos passos que ha analitzat "presenten estats de conservació molt diferents", fins i tot entre diversos trams d'un mateix sender. Així, el geògraf ha explicat a l'ACN que mentre alguns continuen habilitats i estan senyalitzats, d'altres han quedat abandonats i, en alguns casos, tancats amb un cartell de "camí particular". Tot i això, el tècnic de desenvolupament rural de l'IDAPA indica que la finalitat de la recerca és "purament divulgativa" i que, per tant, no es busca "recuperar tots els antics camins".

Camins molt utilitzats en el passat

Guàrdia assenyala igualment que la mobilitat de les persones que històricament vivien en aquestes poblacions era "molt alta", perquè els camins tradicionals es feien servin per anar al poble o a la vall del costat, al bosc, al cementiri o, fins i tot, de festa major. En aquest sentit, assegura que hi havia una "xarxa molt complexa i diversa" que, amb l'abandonament d'aquestes terres, ha anat quedant "fossilitzada i molt fragmentada". La mecanització del món rural i l'aparició dels cotxes també han estat factors que han jugat en contra de la seva conservació.

Un dels camins que compta amb una part senyalitzada i ben conservada, que a més a més suposa tot un atractiu pels excursionistes, és el que connecta la vall del Segre amb el poble d'Anserall. I és es tracta d'un camí encara útil perquè molts veïns, tant d'Anserall com de la Seu, el fan servir per passejar entre ambdues poblacions. Una de les referències que ha trobat Guàrdia sobre aquest pas té més de 300 anys. Es tracta d'un mapa militar francès que data entre els anys 1718 i 1719; és a dir, poc després de la fi de la Guerra de Successió. A més a més, cal tenir en compte que el tram forma part del GR7, el primer sender de gran recorregut que es va marcar a tota la Península Ibèrica, cap la dècada de 1970.

En aquest camí s'hi poden veure les restes de l'antiga església romànica de Sant Esteve del Pont, temple que formava part d'un petit nucli que avui dia ha desaparegut i que estava vinculat a un pont que creuava el riu Valira en aquest punt, unint els camins que anaven cap a la Seu d'Urgell i Castellciutat. Així ho explica a l'ACN l'historiador i tècnic de Patrimoni Cultural del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Carles Gascón, que indica també que al voltant de l'actual carretera cap a Andorra s'hi pot trobar elements com ara búnquers de l'antiga línia P o restes de fortificacions, entre d'altres.

Importància estratègica històrica

Cal tenir en compte que, des del punt de vista històric, els camins de les valls d'Andorra han tingut una gran importància en la travessa del Pirineu. Així, les hipòtesis més recents plantegen que l'existència mateixa del bisbat d'Urgell podria respondre a la necessitat d'organitzar aquest espai de trànsit en un moment de conflicte entre francs i visigots, al segle VI. A més a més, durant l'Edat Mitjana aquests passos van tenir un nou paper en el context dels interessos estratègics dels comtes de Foix que, un cop van esdevenir vescomtes de Castellbò, es van interessar en el seu control.

L'estudi se centra en una part de l'extens municipi de les Valls de Valira; concretament, la que queda al marge dret del riu que dona nom al terme i on es troben nuclis com ara Argolell, Arduix, Civís o Os de Cívis. La idea final és identificar la xarxa de camins públics del sector que ara està integrat al Parc Natural de l'Alt Pirineu, tant a través de la cartografia com amb documentació cadastral, fotogramètrica o historiogràfica.

Identificats prop d'una desena de camins tradicionals que connectaven l'#AltUrgell i #Andorra, mitjançant la recerca que en fa el geògraf i regidor de #laSeu @carlosguardia10: https://t.co/s86T4AKzsm#Pirineu #LesVallsdeValira @ajlaseu 📷 ACN pic.twitter.com/ISoMPeY52g

— RàdioSeu (@RadioSeu) November 16, 2022