Inauguració a la Seu de l’exposició 'Se’n parlava... i n’hi havie. Bruixeria a les Terres de Ponent i Pirineu'
La Seu d’Urgell inaugura aquest divendres, 15 de març, l’exposició itinerant ‘Se’n parlava... i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu’, organitzada per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran. La mostra, que se centra en el fenomen de la bruixeria en aquests territoris, il·lustra els resultats de la recerca que es va realitzar entre els anys 2015 i 2017.
L'acte inaugural inclou a les 7 de la tarda, a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, una conferència a càrrec de Pau Castell, comissari de l’exposició. A dos quarts de 9 de la nit es realitzarà una visita guiada a la mostra, que es podrà veure a la Sala La Cuina del Centre Cultural Les Monges.
‘Se’n parlava... i n’hi havie. Bruixeria a les Terres de Ponent i Pirineu’ es podrà visitar fins al 25 d’abril. L'exposició s’acompanya d’un seguit d’activitats relacionades amb el món de les bruixes, adreçades a totes les franges d’edat.
Activitats per a públic familiar
Per al públic familiar s'han programat tres activitats. El diumenge 31 de març, a les 12 del migdia, es projectarà el film ‘Niki, l’aprenent de bruixa’, de Hayao Miyazaki, a Cinemes Guiu. D'altra banda, el dissabte 13 d’abril, a les 17 hores, està prevista la sessió de contacontes ‘La bruixa Cadinella i el ball cerdà’, amb Roser Pubill, a l’Espai Ermengol. Els dissabtes 23 i 30 de març, a les 18 hores, i el dissabte 6 d’abril, a les 11 del matí, es faran visites guiades a l’exposició ‘Se’n parlava... i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu’, a càrrec de Pili Aláez.
Conferència, cinema i taula rodona sobre bruixeria
També hi ha programades propostes per al públic adult, com una sessió de cinema documental el dimarts 2 d’abril, a les 21 hores, amb la projecció ‘Bécquer y las brujas’, d’Elena Cid, a Cinemes Guiu; una nit de bruixes, el divendres 5 d’abril, amb la conferència ‘Bruixeria i cinema’, amb Pep Benavent, a l’Arxiu Comarcal, a les 23 hores; i una taula rodona el divendres 12 d’abril, a les 20 hores, amb la historiadora Carme Xam-mar i la investigadora Núria Morelló, a l’Espai Ermengol.
A més a més, durant el mes de març i el mes d’abril, la Biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell oferirà una selecció de títols dedicats a la bruixeria.
Conclusions de l'estudi
D’entre les principals conclusions de la investigació i que l’exposició ‘Se’n parlava... i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu’ il·lustra, se n’extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu. També es conclou que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La fama de bruixa s’heretava per la branca materna. A més, tot i que la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50, encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por.
La primera fase de la investigació es va dur a terme a la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran, mentre que la segona fase es va centrar en el Segrià, el Solsonès, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. En tots dos casos, l'estudi es va realitzar a partir d’entrevistes i testimonis orals. A més, es va incorporar part de la recerca etnogràfica sobre aquest tema fet a Andorra.
Fenomen social i científic
La iniciativa té una pretensió científica i presenta la bruixeria com a fenomen social i científic a Ponent i al Pirineu. L’estudi, coordinat per l’historiador Pau Castell, ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris: Toni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran), Núria Morelló (Plana de Lleida), Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel·lí Corominas (Solsonès).
La recerca ha estat possible gràcies al suport de l’Institut Ramon Muntaner del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i diferents museus de la xarxa, que han permès fer un primer recull de material oral i històric. La producció de l’exposició ha estat possible gràcies al Departament de Cultura, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran). A l’igual que la resta de les exposicions que organitza la Xarxa de Museus, posa en valor les col·leccions que custodien els museus que formen part de la Xarxa. La mostra dóna continuïtat a la important tasca que s’està fent des de les institucions museístiques pel que fa a la documentació, conservació, estudi i difusió del patrimoni de les terres de Lleida.
Història i etnologia
L’exposició combina les dues vessants que ha abordat la investigació: la històrica i l’etnològica. Així per exemple, s’hi poden escoltar diferents àudios, entre els quals n'hi ha de persones que han viscut el fenomen de la bruixeria en primera persona. També es poden trobar objectes que s’han utilitzat per protegir-se’n: com ara cremalls i amulets, entre altres. També s’hi mostren documents històrics i material que il·lustra les diferents conclusions a les qual ha arribat la investigació.
L’exposició compta amb material didàctic, especialment adaptat per a nens i nenes entre 5 i 14 anys. Aquest està concebut a partir dels conceptes que aborda la mostra per oferir una mirada més transversal com la por, la llibertat o la diferència sempre amb un punt de vista d’educació de gènere.
