Inaugurada la nova museografia de l'espai Dinosfera de Coll de Nargó

L'espai Dinosfera de Coll de Nargó compta des d'aquest dijous amb una nova museografia, centrada en el principal actiu patrimonial de la zona: els ous i nius de dinosaure. Una de les peces més espectaculars és una reproducció a mida real d'un titanosaure fent el seu niu, que combina la màxima fidelitat científica amb una qualitat artística de primer ordre.

Un audiovisual a l'inici de l'exposició situa el visitant al paisatge del Mesozoic, tot explicant la fauna i flora que hi havia a la zona fa més de 66 milions d'anys. Durant el recorregut, el visitant descobreix quins són els jaciments de Coll de Nargó, els seus fòssils i els treballs que s'hi han realitzat. L'espai expositiu també es complementa amb jocs interactius i reconstruccions.

El cap de recerca del grup de Mesozoic de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i comissari científic de la mostra, Àngel Galobart, destaca l'objectiu que la gent conegui la recerca científica que s'ha dut a terme fins ara. Una altra de les estrelles de l'exposició és el niu de dinosaure més gran d'Europa, trobat a Coll de Nargó.

En la inauguració de la nova museografia, l'alcalde de Coll de Nargó, Benito Fité, ha incidit en l'aposta decidida que està fent el municipi per convertir el patrimoni paleontològic en un atractiu turístic. Fité ha indicat que l'exposició és "una prova més dels esforços fets per oferir propostes atractives de caire cultural", tot i que ha puntualitzat que ara "caldrà seguir ampliant l'oferta posant en valor altres elements, com els espais naturals".

Projecte global al Pirineu

La nova museografia s'ha dissenyat com a part d'un projecte global que, des de fa més de 10 anys es desenvolupa en diverses comarques de Catalunya i vol constituir-se en el Museu dels Dinosaures del Pirineu. La filosofia final és retornar al territori, en forma de divulgació, els resultats obtinguts de l'estudi científic del patrimoni, és a dir, de l'anàlisi dels fòssils dels darrers dinosaures que van viure a Europa. Aquesta projecte comença a fer-se realitat amb la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont com a referent científic, i el Museu de la Conca Dellà i l'espai Dinosfera com a sales de divulgació.

En aquest sentit, el director de l'ICP, Salvador Moyà, ha destacat la importància de tenir clar el tàndem format per recerca i patrimoni cultural com a motor econòmic i de la necessitat que es prenguin mesures per protegir el patrimoni paleontològic de forma adequada. La setmana passada un atac vandàlic a la zona musealitzada del Mirador del Cretaci, als afores de Coll de Nargó, va destruir completament el jaciment d’ous de dinosaure que estava exposat al públic. “Això no ha de tornar a passar, cal major protecció i també cal fer més esforços per donar a conèixer el tresor que tenim. Ningú fa malbé allò que estima”, ha afegit.  Els pròxims mesos s’estudiaran les possibilitats de recuperar aquesta zona per al públic.

La inauguració també ha comptat amb la presència de Magda Gassó, cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya; Josep R. Ibarz, vicepresident quart de la Diputació de Lleida, i Jordi Sala, director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat. La nova museografia ha estat finançada mitjançant un fons Leader de la Unió Europea, el departament de Governació i Relacions Institucionals i el de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Coll de Nargó. El cost total ha estat de 214.000 euros.

Sis àmbits expositius

L'exposició compta amb nou àmbits on, a través d'audiovisuals, jocs interactius, fòssils reals, rèpliques i reconstruccions, el visitant descobreix quin és el coneixement actual que els científics tenen sobre la reproducció d'aquests animals, que fa més de 66 milions d'anys habitaven al Pirineu. En els dos primers àmbits es reconstrueix el paisatge i s'expliquen els principals jaciments de la zona. El tercer àmbit se centra en l'ou amniota (una forma d'ou que va evolucionar per adaptar-se a la reproducció en el medi terrestre) com a forma de transmissió de vida, tot explicant les seves característiques i les diferències amb altres tipus d'ou.

El quart àmbit se centra en els ous de dinosaure, explicant des d'un punt de vista general la vairetat i quantitat d'aquestes restes que s'han trobat al món, per centrar-se posteriorment en el ous de dinosaure al Pirineu català. En aquest cas, es mostra el niu de dinosaure més gran d'Europa. El cinquè àmbit explica la troballa, excavació, restauració i estudi d'aquesta posta. Aquest punt es complementa amb un joc interactiu que permet al visitant reproduir el procés d'excavació i preparació d'aquest fòssil.

Els àmbits 6 i 7 mostren les propostes d'estudi actuals i de futur que, un cop finalitzades, es podran exposar en el museu, convertint-lo en un museu viu que s'ha d'actualitzar a mesura que els nous descobriments vegin la llum. Finalment, en l'àmbit 8, es troba una mostra del que va pssar un cop els dinosaures es van extingir, fa uns 66 milions d'anys: el domini dels mamífers en el món dels vertebrats. Gràcies al llegat de la família Duró s'exposen algunes de les restes dels mamífers que varen viure al Miocè (fa 15 milions d'anys) i que van ser recuperades en els jaciments propers a la Seu.