Inaugurada la plaça de Peramola que rememora el dia en què l'exèrcit borbònic va cremar el poble

Peramola ha commemorat aquest dissabte els fets ocorreguts a la vila en els darrers mesos de la Guerra de Successió, quan l'exèrcit borbònic va ordenar calar foc al poble. L'ajuntament d'aquesta localitat de l'Alt Urgell ha decidit batejar un espai que hi ha en un dels extrems del carrer de la Clariana, ubicat al centre històric de la població, com a "25 de gener de 1714". 

L'objectiu de la iniciativa ha estat recuperar la memòria històrica i recordar una de les pitjors tragèdies del municipi. L'alcaldessa de Peramola, Gemma Orrit, ha explicat que d'aquesta manera s'ajuda a fer consciència sobre uns fets que van ser "esfereïdors" i dels quals "molta gent, inclús del municipi, no en té constància". A més, ha dit que el canvi de nom no afecta els veïns i veïnes, ja que cap de les cases que hi ha en aquesta zona tenen l'entrada principal per la plaça.

Per la seva banda, l'escriptor i lingüista Josep Espunyes ha subratllat en declaracions a l'ACN que la voluntat de tot plegat també ha estat homenatjar les persones "que van lluitar i morir en la defensa de les llibertats nacionals de Catalunya", ja que, segons ha comentat, la localitat va participar activament a la revolta pagesa, iniciada a Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) contra l'augment dels tributs de guerra que havien de pagar a l'exèrcit que estava al servei del rei Felip V. De fet, la població hauria estat considerada "el bressol comarcal de la rebel·lió" i, després d'aconseguir bloquejar durant nou dies l'anomenat Regiment de Guipúscoa a Oliana, va acabar patint una ordre perquè es degollés i pengés diversos dels seus veïns, a més que es fes la crema del poble, que en aquell moment tenia entre 80 i 90 cases.

Els informes de guerra que es conserven a Madrid, a l'arxiu històric nacional, corroboren els fets del 25 de gener de 1714 i la crueltat dels mateixos. Un exemple és la carta que el militar borbònic flamenc Jean François Nicolas Bette, marquès de Lede, va enviar a Felip V, on diu que va "atacar a uns rebels a Peramola, als quals va manar penjar, i calar foc al lloc", afegint que esperava que "aviat estaria tot quiet". Per Espunyes és obvi que això va acabar passant, "perquè si mates la gent, la degolles i cales foc al poble, evidentment que n'estaran, de quiets, els veïns". Finalment, l'escriptor peramolí relaciona la repercussió que van tenir els fets amb una dita popular que encara perdura als municipis de Ponts o de la Baronia de Rialb (Noguera), on s'utilitza l'expressió "sabràs qui va ficar foc a Peramola" quan es vol intentar dissuadir a algú de fer una acció determinada.

Acte inaugural

Espunyes ha relatat els fets del 1714 a Peramola aquest dissabte, a les 12 del migdia, en l'acte inaugural en què s'ha descobert la placa amb el nom de la plaça. La inauguració l'ha presidida l'alcaldessa de Peramola i ha comptat amb la participació del doctor en Història i especialista en la Guerra de Successió a la Catalunya central, Francesc Serra. També hi han assistit, entre d'altres, el diputat alturgellenc al Parlament de Catalunya per ERC, Francesc Viaplana, així com diversos alcaldes de la comarca.

Fets del 1714

El consistori tenia previst inicialment que l'efemèride del 25 de gener de 1714 donés nom a un dels nous carrers previstos en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Tanmateix, tenint en compte que aquest no es desenvoluparà en els propers anys, finalment s'ha optat per aplicar la nomenclatura en aquesta plaça. Tot i que la zona on el carrer de la Clariana de Peramola (Alt Urgell) es fa més ample no comptava amb un nom oficial, aquesta era coneguda popularment com la "placeta de la Carnisseria" pel fet que allà hi havia un establiment d'aquest tipus. Cal recordar que en el marc de la commemoració del Tricentenari, els 300 anys de la derrota catalana a la Guerra de Successió, es va col·locar en aquest espai un plafó explicatiu dels fets ocorreguts a la població durant aquest període històric.