Inaugurat el programa d'actes de l'Any Esteve Albert i Corp

Aquest dissabte passat, 8 de febrer, s'ha inaugurat a Dosrius el programa d'actes del Centenari de l’Esteve Albert i Corp (1914-2014). A la presentació de les activitats hi va ser present l'alcalde accidental del municipi, Josep Maria Sagristà; el comissari del Centenari, l'olianès Jordi Pasques, i el director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig.

Després de la presentació, va tenir lloc la taula rodona "Esteve Albert i el teatre, la literatura, la política, el folklore i la natura", en la que hi van intervenir Carles Maicas, Josep M. Sagristà, Josep Puig, Rafel Mitjans i Joan Manel Riera. L’acte el va moderar Neus Alzina i Antoni Martínez, de l’Arxiu Municipal de Dosrius (AMD).

El programa d'actes de l'Any Esteve Albert es durà a terme a poblacions vinculades amb l'escriptor, com ara Mollet del Vallès, Bellcaire d'Empordà, Sant Vicenç de Montalt, Bellcaire d'Empordà, Caldes de Montbui, Mataró, la Seu d'Urgell, Barcelona, Vilassar de Dalt, Cabó, Organyà i Torroella de Montgrí. El Principat d'Andorra dedicarà també un seguit d'actes a recordar-lo.

Actes a l'Alt Urgell

Entre les activitats a l'Alt Urgell destaca la presentació del llibre "Camins de poesia", de Voliana Edicions, el 21 de març a la Seu d'Urgell. Del 9 al 23 d'agost, la capital urgellenca acollirà l'exposició del Centenari, després d'acollir una jornada centrada en l'escriptor. Abans, la mostra sobre Esteve Albert s'haurà pogut veure a Cabó (del 2 al 8), on també s'ha programat un acte de record.

Biografia

Esteve Albert i Corp (Dosrius, 1914 - Andorra la Vella, 1995) fou poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural. Va escriure diverses monografies històriques de temàtica medieval, com, entre d'altres, Sant Ot, bisbe d'Urgell (1963), Les abadesses de Sant Joan (1965), Itinerari del rei Jaume I el Conqueridor (1978), Arnau de Castellbò (1983), Arnau d'Almaric (1999) o Obra social i política de l'abat-bisbe Oliba (1999). També va escriure un gran nombre d'articles a la premsa de Catalunya i d'Andorra.

Esteve Albert creà muntatges escènics per a ésser representats en escenaris naturals, com el el Retaule de Sant Ermengol (1957) que encara es representa cada any a la Seu d'Urgell, Arnaldeta de Caboet o el Pessebre Vivent d'Engordany (1956).

L'escriptor residí de forma intermitent a Andorra, fins que s'hi instal·là definitivament. Fou autor de diversos llibres de temàtica andorrana, com La vella Andorra vista per mossèn Cinto (1959), La fi de la Revolució andorrana (1985), L'home dels ocells i els peixos (1986), Andorra Màgica (1987), Don Guillem d'Areny i de Plandolit (1987-1988) i la col·lecció de “nadales” publicades per Editorial Andorra amb temes d'història, antropologia i vivències andorranes.

La seva obra poètica fou recollida i publicada pòstumament en un volum (1996), i també, en dos volums, els seus muntatges escènics (1997 i 1999). El 1997 s'estrenà a Sant Julià de Lòria l'obra lírica i musical per a ballet El despertar de les aigües, creada i musicada per Natàlia Solà sobre poemes seus. El 1996 se li tributà un homenatge públic.