Inaugurada la reforma del refugi del Niu de l'Àliga

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològia, Sílvia Paneque, ha inaugurat aquest divendres el Niu de l’Àliga, el refugi guardat més alt del Pirineu oriental. L'acte ha tingut lloc en el context d’una temporada d’hivern 2025-2026 a les estacions de FGC que està sent històrica, amb xifres que han superat set vegades els 20.000 visitants diaris. Paneque ha explicat que la reforma del refugi permet disposar d'unes instal·lacions més al dia, "adaptades a les condicions del present, més sostenibles i més accessibles".

La consellera ha manifestat que l'actuació de millora ha format part de l’aposta del Govern i de FGC per modernitzar les estacions de muntanya i adaptar-les als reptes del turisme actual. En els darrers dos anys, s’han invertit més de quatre milions d’euros a La Molina, entre la reforma del Niu de l’Àliga i altres actuacions, com l’adequació de la Placeta o la millora dels sistemes de producció de neu per fer-los més eficients. En aquesta línia, el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Carles Ruiz, ha destacat que la intervenció permet gaudir d'un espai renovat, "amb nous valors, amb més vides que les que tenia, amb una nova sala polivalent, un refugi ampliat i renovat, tot plegat amb l'objectiu de fer una passa endavant perquè els territoris -en aquest cas la Cerdanya- guanyin en competitivitat".

El Niu de l’Àliga ha estat sempre un punt de referència del turisme de muntanya. El refugi, situat al punt més alt de l’estació, al cim de la Tosa, a 2.537 m  dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i al municipi de Bagà, es va construir l’any 1966.

Reforma integral

La reforma s'ha inspirat en un rusc d’abelles que integra l’edifici en el terreny i el paisatge de manera natural. Amb la renovació, s’han adequat les habitacions i els banys públics del refugi, s’han construït unes àmplies terrasses i una nova sala polivalent per a la realització de tot tipus d’esdeveniments. A més, també s’han millorat els espais de restauració, els accessos i s’ha creat un nou vestíbul de benvinguda, molt ampli, que serveix de distribuïdor per dirigir les persones a les pistes d’esquí, al restaurant o al refugi, i també està pensat com a zona de resguard.

En la construcció s’han aplicat criteris de sostenibilitat i accessibilitat que han guiat totes les decisions tècniques del projecte. Pel que fa a la sostenibilitat, l’edifici reformat és energèticament i ambientalment eficient. Les façanes incorporen un recobriment tèrmic per conservar l’escalfor de dins, i els tancaments de les noves finestres eviten les fugues de calor. Els materials emprats fan el que s’anomena efecte hivernacle: s’han instal·lat plaques de policarbonat de 6 cm de gruix amb 11 capes d’aire que permeten captar la calor exterior i retenir-la a l’interior.

També s’ha ampliat la superfície de captació d’aigua en coberta i terrasses per a la seva posterior reutilització en els diferents dipòsits pluvials existents. L’anomenat impluvium, situat a la zona del vestíbul, és el que fa d’embut per recollir l’aigua del desgel de les teulades.

Pel que fa a l’accessibilitat, s’ha tingut en compte que qualsevol persona pugui accedir tant a la zona de restauració, terrasses i refugi, on es construirà una habitació per a persones amb mobilitat reduïda. Les zones d’arribada, entrada al restaurant i terrasses disposen de rampes d’accés. La Molina, de fet, és una estació referent en esport adaptat i disposa d’un dels centres més avançats en recursos per a persones amb mobilitat reduïda. També té places d’aparcament reservades, lloguer de material accessible, l’accés als principals punts de restauració està adaptat, així com tots els remuntadors i les zones de lavabos.

Un llibre que explica la història del Niu de l’Àliga

Durant l’acte també s’ha presentat el llibre "El Niu de l’Àliga. Un refugi amb ànima", una obra que repassa la història de l’edifici i del seu entorn, recorrent els inicis de l’esquí a La Molina, l’arribada del tren, la instal·lació del primer remuntador mecànic de la Península Ibèrica, els primers sistemes de producció de neu artificial i la construcció del refugi l’any 1966. En el llibre també s’explica la primera gran reforma que hi va dur a terme FGC el 1985, quan va assumir la gestió de l’estació d’esquí i muntanya degana de l’Estat

La presentació ha anat a càrrec de l’autora, la historiadora Montse Bofill i Corominas, i Lluís Rigat Tortis, fill del fundador de l’estació de muntanya.