Incertesa entre les festes del foc del Pirineu sobre les dates en què celebraran les falles

El món fallaire del Pirineu viu amb incertesa la celebració de la tradició de cara als propers mesos i no tenen clar si podran fer-ho en les dates habituals de cada població, que en general són al voltant del solstici d'estiu.

La primera baixada de falles programada al Pirineu català és habitualment la de la Pobla de Segur, el 17 de juny, i a aquesta la segueixen les d'Isil o Alins la vigília de Sant Joan, el 23 de juny. Això no obstant, la seva preparació comença mesos abans i en llocs com Alins acostumen a quedar per Setmana Santa per preparar les falles; i a Isil, l'1 de maig. A causa del COVID-19, s'han hagut de suspendre aquestes activitats. Tot i això, a Alins tenen la sort que ja havien tallat uns 300 troncs fa dies i ara tan sols els queda tornejar-los, feina que faran de manera individual. A Alòs d'Isil, aquest any ja no podrà ser i com a últim recurs plantegen una festa més íntima, amb les 8 falles que tenen de l'any passat i, tal com s'ha fet històricament, adreçada bàsicament a la població de la vila.

Tallar i preparar les falles amb setmanes prèvies a la celebració de la festa es fa perquè els troncs de fusta estiguin ben secs i després cremin bé durant la baixada, des de la muntanya fins al poble, i no s'apaguin. El president dels Fallaires d'Alins, Vicenç Lladós, ha explicat a l'ACN que la trobada que feien per Setmana Santa era perquè tothom és pogués tornejar la seva falla. Ara s'ha suspès i no es podrà celebrar. Tot i això, Lladós valora positivament que ja tenen els troncs a punt per si poden fer la festa.

A més a més, la baixada de falles és una festa que no necessita massa infraestructura i, per aquest motiu, totes les associacions de fallaires han dit que estan pendents de l'evolució de l'estat d'alarma i d'allò que autoritzi el Govern. A Isil, si arriba el mes de juny i poden celebrar la baixada de falles "buscaran solucions imaginatives" per tirar-la endavant. La baixada de falles a Isil és una tradició que la gent d'aquest petit poble ha dut a terme interrompudament des de temps immemorials. Per aquest motiu confien que aquest any, no sigui el primer que les falles no s'encenen.

A Alòs d'Isil, acostumaven a quedar per Setmana Santa, que és quan hi ha més gent al poble, per fer les falles. Aquest any no podrà ser però ja pensen amb alternatives. A aquesta baixada de falles tenen el límit màxim de 30 i s'estan pensant a obrir unes inscripcions i que els inscrits es comprometin a fer la seva pròpia falla de manera individual i el dia 4 de juliol participin en la baixada.

Eloi Tirvió, de l'Associació de fallaires de la Pobla de Segur, ha dit que segueixen de prop l'evolució de l'estat d'alarma per saber si podran celebrar la festa o no, tenint en compte que la seva hauria de ser la primera. Pel que fa als preparatius, Tirvió ha dit que és a mitjan maig quan van a buscar la fusta al bosc i ha reconegut que a la Pobla, per la característica de falla que porten, tenen setmanes de marge per fer-les.

El mateix passa amb la majoria de falles de l'Alta Ribagorça, que tenen marge encara, tant per la seva construcció com per les dates de la seva celebració. La primera baixada de la temporada en aquesta comarca és la de Durro, a mitjan juny. La nit de Sant Joan es baixen a Boí i al començament de juliol es fan a Barruera, després a Erill la Vall i les darreres són a Taüll, a mitjan juliol.

Els Fallaires d'Andorra ajornen les inscripcions

Mentrestant, a Andorra, l'Associació de Fallaires d'Andorra la Vella ja han informat que, a causa de la "situació excepcional" i per "responsabilitat", de moment han suspès l'inici d'inscripcions per a l'edició d'enguany, mentre segueixen pendents de l'evolució de la pandèmia per prendre una decisió sobre quan celebraran la tradició.

Totes les associacions de fallaires temen, però, que a mitjan juny encara no es puguin celebrar festes multitudinàries. I és que, des que la UNESCO va reconèixer la tradició com a Patrimoni de la Humanitat, moltes d'aquestes baixades congreguen entre 2.500 i 4.000 persones i atrauen visitants d'arreu. En tot cas, asseguren que si hi ha d'haver limitació d'aforament optaran per fer la festa igualment de manera més íntima, només amb els veïns de cada poble com s'havia fet sempre.

Totes aquestes festes tenen orígens molt antics, precristians de culte al sol molt relacionades amb l'èxit de les collites, i l'arribada del bon temps amb el solstici de l'estiu. No obstant això, algunes també es relacionen amb la fecunditat, fer fora els mals esperits o els rituals solars.