Instal·lat un plafó panoràmic a la Torre Solsona
L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha instal·lat recentment un plafó panoràmic a la Torre Solsona, una zona turística i paisatgística estratègica per al municipi. L'acció informativa, que s'ha dut a terme en el marc del projecte La Seu Naturalment, recull tots els elements de paisatge agroforestal que es poden observar a la zona i també l’origen de la creació geològica tant de les muntanyes de l’entorn com de la plana.
La Torre Solsona està situada en una terrassa fluvial formada per terra i còdols provinents de la sedimentació dels rius Segre i Valira, que al llarg dels mil·lennis s’han anat dipositant a la fossa de l’Urgellet, que es va formar a causa de les fractures provocades per l’aixecament dels Pirineus. És precisament la ubicació en un indret d’inestabilitat, la que provoca que de vegades encara hi hagi petits terratrèmols.
El plafó instal·lat també cita les espècies de rapinyaires -entre les que destaquen l’àguila marcenca, el milà reial, l’aligot o el voltor comú- que es poden veure planejar fàcilment al Pla de les Forques aprofitant els corrents d’aire calent.
El projecte La Seu Naturalment pretén posar en relleu el patrimoni natural de la ciutat per tal que es valori, es respecti i es cuidi, tot aprofitant-lo com a recurs turístic per als visitants del municipi i de la comarca. Alhora es vol oferir un recurs d’educació ambiental per a les escoles, a través de les noves tecnologies, per a fomentar la sensibilitat ambiental.
Valorització del patrimoni natural
La valorització del patrimoni natural de la Seu d’Urgell ja es va iniciar l’any 2017 amb la senyalització de 12 arbres singulars del municipi per edat, dimensions, espècie o simbolisme a nivell local. D’aquests exemplars se’n va recollir la seva especificitat, les característiques físiques, el diàmetre, l'interès natural i els aspectes històrics associats a l'exemplar.
També es va difondre la biodiversitat dels dos grans parcs fluvials de la ciutat, el Parc del Segre i el Parc del Valira, amb la instal·lació de dos plafons que expliquen quines singularitats tenen i s'hi destaca quatre espècies representatives. D’aquestes espècies se’n descriu la part més botànica, és a dir, el tipus de fulla, les flors, els fruits, i alhora s'assenyala quin és l'aprofitament faunístic i humà que es fa d'aquestes espècies arbòries. En cada plafó hi ha un codi QR que dirigeix cap al web de l'Ajuntament de la Seu d’Urgell per a poder ampliar la informació.
Mapa ecoturístic de la Seu d’Urgell
Per complementar la valorització de l’arbrat municipal, l’any 2020 es va editar un mapa ecoturístic que recull no només els arbres singulars de la ciutat sinó també altres elements de caràcter faunístic i geològic i astronòmics.
En total hi ha senyalitzats 20 elements patrimonials de natura urbana, com les papallones del parc de les olors, el cel fosc, els rapinyaires i la geologia de la Torre Solsona, la fauna del riu Segre, l’interès geològic de la Catedral de Santa Maria d’Urgell o l’exposició de natura de l’Espai Ermengol. L’any 2021 es va realitzar la senyalització in situ de tots aquests elements amb una placa amb un QR que permet conèixer i ampliar els aspectes més rellevants de cada element de patrimoni natural de la ciutat.
Itinerari de papallones
Tot i no ser natura tant urbana, l’any 2021 també es va crear un itinerari de papallones de la Seu al Pla de les Forques seguint l’antic camí que porta cap a Calbinyà.
El Pla de les Forques és un espai molt divers des del punt de vista dels lepidòpters, fet que el fa figurar en una de les zones més diverses pel que fa papallones en quant als ambients de muntanya mitjana de Catalunya. Aquesta elevada biodiversitat es deu a l’existència d’un mosaic d’ambients, espais oberts i espais forestals. Al llarg de l’itinerari hi ha senyalització referent a la importància de les papallones des del punt de vista mediambiental i també s’hi troben representades les principals espècies generalistes, d’ambients oberts i forestals que s’hi poden observar.
Aquest itinerari té com a punt d’inici la Seu d’Urgell, concretament a la zona de la passarel·la que creua la carretera N-260 a la zona del carrer de la Serradora, i arriba fins al mirador del Pla de les Forques, instal·lat l’any passat gràcies al projecte Camina Pirineus.
