Insten la justícia andorrana a reclamar la compareixença de Rajoy, Montoro i Fernández Díaz per l''Operació Catalunya'

El grup d'advocats Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra han presentat un escrit a la batllessa andorrana que investiga la denominada 'Operació Catalunya', per instar-la a reclamar les comissions rogatòries remeses ja fa vuit mesos a la justícia espanyola sobre l'expresident espanyol Mariano Rajoy i set persones més, entre les quals també hi ha els exministres d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i d'Interior, Jorge Fernández Díaz. Les comissions es van tramitar per informar-los del fet que són investigats a Andorra pel presumpte xantatge a dirigents polítics i financers del Principat, en el marc d'una querella, i per requerir-les perquè declarin i perquè es procurin un advocat al país veí.

Atès que han transcorregut vuit mesos sense que consti en el sumari el retorn de cap de les vuit comissions rogatòries, les dues entitats demanen a la jutgessa que en reclami la devolució "immediata", segons informa l'ACN. Pel que fa les tres paralitzades cautelarment i que afecten Rajoy, Montoro i Fernández-Díaz, se li sol·licita que demani explicacions oficials a Espanya sobre els motius d'aquestes paralitzacions cautelars.

La investigació va començar el setembre del 2016 quan Higini Cierco, ex màxim accionista de Banca Privada d'Andorra, va declarar que des del maig del 2014 tant ell com el llavors director executiu de l'entitat financera, Joan Pau Miquel, havien estat coaccionats i extorsionats per responsables policials estrangers: l'inspector de la Policia Nacional espanyola, Celestino Barroso, i el comissari del mateix cos Marcelino Martín Blas. Els van exigir que violessin el secret bancari andorrà i els facilitessin dades de suposats comptes bancaris de líders polítics catalans com ara Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras, amb la qual cosa creien que frenarien l'ascens de l'independentisme a Catalunya. Pel que fa a Mas i Junqueras, però, la recerca il·legal només va servir per constatar que ni ells ni els seus familiars no tenien cap compte a Andorra.

Els dos directius bancaris també van declarar que els policies espanyols els van amenaçar tot dient-los que, si no accedien a aquesta exigència, el Govern espanyol forçaria el tancament de BPA i de la seva filial espanyola, Banco Madrid. Es dóna la circumstància que, tot i que finalment van cedir a aquesta coacció, al cap de pocs mesos -el març del 2015- el banc va ser intervingut igualment pel Govern andorrà a instàncies del FinCEN, que l'acusava de blanqueig de capitals.

Coaccions i intervenció sobre BPA

Sobre aquest polèmic desenllaç, Drets i l'IDHA sospiten que l'anomenada "policia patriòtica" espanyola va enviar informació falsa sobre BPA a les autoritats dels Estats Units, les quals després les van remetre a les autoritats andorranes, i que això va precipitar la intervenció per part de l'executiu que llavors dirigia el cap de Govern Antoni Martí. Les dues entitats també consideren que la visita que Mariano Rajoy va fer a Andorra el 8 de gener del 2015, acompanyat de Cristóbal Montoro, al govern andorrà, tenia com a objectiu de fons fer efectiu aquest xantatge. De fet, aquesta va ser l'únic viatge oficial que va fer Rajoy a Andorra durant el seu mandat. En aquella estada, Rajoy i Montoro també van ser rebuts a la Seu d'Urgell pel copríncep episcopal, Joan-Enric Vives.

Els juristes, a més a més, entenen que el llavors president espanyol va fer la visita oficial a Andorra com a màxim responsable del Govern, i no com a cap d'Estat, i que per tant no té la immunitat diplomàtica que concedeix el dret andorrà als caps d'Estat.

La primera querella per aquest cas s'adreçava a Celestino Barroso, aleshores agregat d'Interior de l'ambaixada espanyola a Andorra, i a Martin Blas. Després es va ampliar a l'aleshores director Adjunt Operatiu de la Policia Nacional, Eugenio Pino, i a l'inspector en cap Bonifacio Díez Sevillano, 'Boni', anterior agregat d'Interior de l'ambaixada espanyola a Andorra. En una segona ampliació, la querella també es va adreçar a Rajoy, Montoro i Fernández Díaz, a més de l'ex secretari d'Estat d'Interior Francisco Martínez i l'ex director general de la Policia Nacional, Ignacio Cosidó.

Pel que fa a les comissions rogatòries, la referida a Pino es va contestar dient que s'havia jubilat. En el cas de l'adreçada a Díez Sevillano, des de l'ambaixada espanyola a Mèxic, on era destinat, es va respondre que precisaven aclariments, cosa que va servir per tornar a Madrid i deixar-la sense complimentar, afegeix Drets. El comissari Marcelino Martin Blas, àlies 'Fèlix' sí va comparèixer.