Isil viu l'única baixada de falles que inclou la tècnica de tombar-les
La població pallaresa és una de les poques dels Pirineus que ha mantingut sempre la tradició els darrers segles, també en episodis com la Guerra Civil i la pandèmia
Diversos pobles del Pirineu català celebren la seva baixada de falles tot coincidint amb la nit de Sant Joan. Entre ells hi ha Isil, al municipi d'Alt Àneu, que és un dels pocs en què la tradició no s'ha interromput mai al llarg dels darrers segles.
Una altra particularitat de les Falles d'Isil és que és l'únic poble del Pirineu que les baixa "tombant-les". Aquesta tècnica ancestral la segueixen una desena de participants, d'un total de seixanta, i consisteix a llançar el tronc encès per un canal on va voltejant de punta. Pot voltejar quinze o vint metres i el fallaire el recupera més avall. Des del poble la gent pot veure com la línia de foc va avançant al ritme dels fallaires, com també els salts de foc que generen amb els tombs.
Mireia Mandicó, de l’Associació de Falles d'Isil, ha explicat a l'ACN que els veïns no van interrompre la festa ni durant la Guerra Civil ni durant la més recent pandèmia de COVID. A tall d'anècdota, Mandicó ha narrat que un any que la gent del poble no va tenir temps d'anar a tallar les falles ho va acabar fent amb pals del telèfon que hi havia abandonats al poble.
Xavi Ros, també membre de l'entitat, hi afegeix que la tradició de tombar les falles ve des de temps immemorials. La gent gran conta que antigament quan anaven a fer falles en feien una seixantena, i si el dia de la festa en sobrava, la tradició manava que no es podien quedar sense cremar a la muntanya. Les que hi havia de més les feien arribar al poble tombant-les entre tots. Aquest mètode, que antigament s'utilitzava per aprofitar les falles sobrants, s’ha convertit en un "espectacle visual inigualable" que no es replica en cap altre poble pirinenc.
I és que el descens de falles d'Isil no és fàcil i només és apte per gent experimentada. Es baixa per la muntanya de davant del poble camp a través, atès que allà no hi ha camí marcat. A més a més, el pes de la falla oscil·la entre els 20 i els 40 quilos, tot i que algunes arriben a superar aquest pes. Després d'una hora de camí dissenyant la "serp de foc", els fallaires arriben al poble -tant els que la porten al coll com els que la tomben- i finalment les llencen a la foguera, presidida per la falla major.
